Que el contacte amb la natura és necessari, ens ho ha demostrat el confinament. I si no pregunteu-ho a qualsevol, almenys a molts dels que conec, que tenien moltíssimes ganes de fer passejos per llocs on a part de no trobar riuades de gent poguessin veure verd i espai il·limitat. I entre tornar a tenir contacte amb arbres també està tocar terra, poder cultivar allò que mengem.
I coincidint amb les vacances i el post confinament, hem d'apostar per convertir el nostre dia a dia, la manera de viure de fer-ho tot amb productes de proximitat: comerços del barri, moure'ns pel nostre territori, comprar en mercats i sobretot valorar els productes de temporada dels nostres pagesos. Que no hi ha cireres al desembre, que els tomàquets són bons a l'estiu, i els carabassons, i les albergínies, i molts més exemples... També està de la nostra mà el consum responsable de carn, de peix i altres fruits forans com ara l'alvocat (el seu cultiu està causant estralls al sud de la península en ser un fruit tropical que necessita molta aigua i també ens cal consciència ecològica). Cal que tornem a les arrels i jo que vinc d'avis pagesos sé el que és menjar bo i del temps. I no vull oblidar-me de fer esment de la creació del Mercat Arrels per a recuperar el ritme de la natura i jo ja m'he fet sòcia fundadora: el mercat de pagès en xarxa. Doneu un cop d'ull a la seva web, podreu informar-vos del projecte que és força interessant.
Aprofitem el temps de lleure per a fer-nos amb bons llibres que ens guiïn per a tenir un bon contacte amb la natura i aprendre com iniciar-nos amb l'aventura de començar amb unes llavors que ens aportaran benestar físic i mental. Cuidar un hort o un jardí ens regalarà felicitat des d'un primer moment. Quan comencem a veure que surt un brot petit i en qüestió de dies creix, i que l'hem de regar i cuidar, i en veure els resultats ens farà sentir bé.
Les que em seguiu ja sabeu com m'agrada mostrar de tant en tant el seguiment que faig dels cultius que tenim al nostre hort i en aquest post també incloc alguns del de la meva veïna Rosa. I avui no hi ha cap recepta a fer, sinó que senzillament podeu veure els productes que he fotografiat i que són els que estan al plat. Tot és Km0 i de casa, excepte el formatge i la sal. Patates, tomàquets, cogombre, els ous, la sàlvia, l'orenga i l'oli d'oliva verge extra també és de casa. I tal com deia ara farà un any, al post núm. 600, sense saber el que vindria, ja deia i que us convido a rellegir: ...Com més valores el teu temps veus que no el pots perdre de qualsevol manera. Intentes: que els llibres que llegiràs t'aportin alguna cosa, que la música que escoltaràs sigui ben triada i t'emocioni, reunir-te amb els amics de sempre o nous amb qui voldràs compartir moments de benestar, que els aliments siguin per a sustentar-te i no viure per a alimentar-te, i així tot un estol de coses que ens produirà plaer i activarà els nostres sentits...
Fer turisme local enguany serà obligatori. La pandèmia, que poc m'agrada anomenar-la, ens deixarà com a cosa bona que puguem conèixer millor el territori. Així caminar pels nostres senders, allotjar-nos en cases rurals o en hotels de muntanya o platja, fer vida de campista o viatjar en autocaravana, assistir a concerts o obres de teatre, visitar museus, seguint sempre la lletania de mascaretes, higiene i distància física, serà un regal per a la nostra ànima. Gastronomia, art, senderisme: ofertes entre d'altres que ens aportaran benestar tot essent sostenibles. Reconnectar-nos amb la nostra terra. I de pas us mostro una vegada més la nostra alzina del camí que assenyala per on transcorre un dels senders de petit recorregut que passa per davant de casa, el PR®-C 1 (blanc i groc) que a Puigpelat enllaça amb el sender de gran recorregut GR 172 (blanc i vermell) i que ens portarà a Montserrat. Així que calceu-vos ben calçats, la cantimplora plena i comencem a caminar: farem salut. Veureu vinyes que són autèntics jardins, barraques de pedra seca, poblets amb encant i que són ben tranquils, cellers i molt més. Bon estiu. Ep, que continuaré publicant setmanalment i aquí us espero.
Les que em seguiu ja sabeu com m'agrada mostrar de tant en tant el seguiment que faig dels cultius que tenim al nostre hort i en aquest post també incloc alguns del de la meva veïna Rosa. I avui no hi ha cap recepta a fer, sinó que senzillament podeu veure els productes que he fotografiat i que són els que estan al plat. Tot és Km0 i de casa, excepte el formatge i la sal. Patates, tomàquets, cogombre, els ous, la sàlvia, l'orenga i l'oli d'oliva verge extra també és de casa. I tal com deia ara farà un any, al post núm. 600, sense saber el que vindria, ja deia i que us convido a rellegir: ...Com més valores el teu temps veus que no el pots perdre de qualsevol manera. Intentes: que els llibres que llegiràs t'aportin alguna cosa, que la música que escoltaràs sigui ben triada i t'emocioni, reunir-te amb els amics de sempre o nous amb qui voldràs compartir moments de benestar, que els aliments siguin per a sustentar-te i no viure per a alimentar-te, i així tot un estol de coses que ens produirà plaer i activarà els nostres sentits...
Fer turisme local enguany serà obligatori. La pandèmia, que poc m'agrada anomenar-la, ens deixarà com a cosa bona que puguem conèixer millor el territori. Així caminar pels nostres senders, allotjar-nos en cases rurals o en hotels de muntanya o platja, fer vida de campista o viatjar en autocaravana, assistir a concerts o obres de teatre, visitar museus, seguint sempre la lletania de mascaretes, higiene i distància física, serà un regal per a la nostra ànima. Gastronomia, art, senderisme: ofertes entre d'altres que ens aportaran benestar tot essent sostenibles. Reconnectar-nos amb la nostra terra. I de pas us mostro una vegada més la nostra alzina del camí que assenyala per on transcorre un dels senders de petit recorregut que passa per davant de casa, el PR®-C 1 (blanc i groc) que a Puigpelat enllaça amb el sender de gran recorregut GR 172 (blanc i vermell) i que ens portarà a Montserrat. Així que calceu-vos ben calçats, la cantimplora plena i comencem a caminar: farem salut. Veureu vinyes que són autèntics jardins, barraques de pedra seca, poblets amb encant i que són ben tranquils, cellers i molt més. Bon estiu. Ep, que continuaré publicant setmanalment i aquí us espero.
I ell és qui cultiva i cuida tota l'horta de casa...
Ivo, Maxense Cyrin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada