L'Ouillada catalana

...

L'esperaven amb la taula parada. En Louis cuinava sempre i amb certa periodicitat solia fer provatures, tot i que no sempre n'obtenia resultats gaire encoratjadors. L'aliment era més escàs que temps enrere i la imaginació del cuiner havia de transformar la matèria primera repetitiva -farina, patates, llenties, cigrons o mongetes, ous carn d'aviram i peix de riu - en menús elaborats. Sovint tenia problemes amb la cuita, o sobtava la carn o recremava el peix o la massa no li llevava prou bé. Tanmateix, però, havia après a fer bé l'ouillada i les patates guisades que menjarien per sopar.

     Van encetar una ampolla de vi que guardaven en un pedrís de l'entrada, que en un altre temps, quan el pare d'en Louis era viu, va servir per sostenir una gran tina de most. Allà, en un recer ombrívol, havien anat reservant algunes ampolles els anys de bona collita. Es van desitjar salut. En Louis va procurar conduir la conversa a l'entorn de la darrera passió pictòrica del doctor, que segons ell era causa de l'horari desenfrenat que patia el seu amic. La Maria va mostrar la seva estranyesa, desconeixia l'afició de l'Albert, i es va interessar a veure els quadres.

      - Amb una condició - va dir l'Albert -. Que siguis capaç de caminar de puntetes pel taller.

                                                                                                        ...

Del llibre Gran cafè de Núria Esponellà, de La butxaca d'Edicions 62.

(Amb autorització de La butxaca d'Edicions 62)

Tall rodó de llom amb maitake, gírgola de castanyer

Tardor. I quan estem en aquesta estació sabem que aviat arriba l'hora dels bolets i també del vi novell. Però hi ha bolets que es troben tot l'any a la natura i d'altres són de cultiu, com els que us porto avui. Resulta que la setmana passada vaig visitar el Fòrum Gastronòmic de Girona que encara que estigui fet per a professionals del món de la gastronomia jo inclouria també per als afeccionats i tots aquells que ens agrada el bon menjar i el bon beure.

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra

                                           St. Péronne

                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.

        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.

        - Sophie. Despierta.

       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.

         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.

          - Sophie.

          - ¿Qué?

          - ¡Han cogido a Aurélien!

                                                              ...

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès

Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.

Coca de bombons de maig

Ja sé que em direu que què faig preparant una coca de cireres al mes de novembre. Però us ho explico ràpidament: en vaig comprar moltes, d'altres me les van regalar, en plena temporada. Abans que es malmetessin, al meu pensament em va venir congelar unes quantes, sense pinyols, per a fer un gelat de cireres més endavant, per Nadal, però al calaix del congelador només feia que voltar el tàper amb les cireres amunt i avall.