Nyoquis de bleda amb flors de sàlvia

    

I és que les bledes (Beta Vulgaris) no tenen massa bon renom, però a casa sí que triomfen: en conreem de tots tipus. Que si de colors, de verdes, de grogues, de penca ampla, de penca estreta i les que desconec. Acostumem a tenir-ne a l'hort i en mengem amb patates com a verdura principal molts dies. Entre els nens no és massa estimada, però podem fer alguna cosa diferent per disfressar-les i fer que passin desapercebudes fent uns nyoquis com si és tractés d'un plat de pasta. A més a més, podem arrebossar les penques i seran un aperitiu salat i cruixent.

Moniatos hasselback, i una taula de tardor

La tardor tenyeix de preciosos colors el meu entorn. La figuera ha perdut totes les fulles que ara són a terra d'un marró profund. La vinya grogueja i a poc a poc va perdent els pàmpols, només queden els circells i les rapes, ara seques, els gotims dels quals els ocells en van gaudir al seu moment. El magraner ja llueix daurat amb magranes obertes a terra i que evoquen una autèntica natura morta. El caquier s'ha quedat calb d'un cop de vent, però ha deixat unes precioses fulles del color inconfusible i espectacular que jo espero cada any (els que em seguiu per Instagram el vau poder veure amb fulles). Del codonyer no en puc parlar perquè el vam haver d'arrancar, estava malalt i no el podíem recuperar. Decideixo fer les fotografies sota el magraner primer i després sobre la catifa de fulles que el ginjoler ha deixat anar. Arribarà l'hivern i els arbres descansaran fins a la primavera, quan tornaran a començar el cicle de la vida. Magnífica natura. 

Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

Sopa de llet amb rosta de pa i coulis de mango

    

Avui hauria fet noranta-un anys. Ja en fa molts que no hi és. Ella és la que ens va educar el paladar als fills amb una cuina senzilla però deliciosa. A casa es menjava de temporada i local. Sempre hi havia un plat per si algú arribava més tard. I a ella li dec la meva cultura gastronòmica, els seus llibres i llibreta de receptes. Gràcies, mama.