Biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa

En realitat el títol de la recepta hauria d'haver sigut 'anem a la platja i prenem una amanida en pot i un biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa', però no hi cabia a la capçalera. Tant se val, tal com queda també va bé. 

Tacos de cua de bou

'Si los tacos fuesen una religión, la taqueria seria la iglesia', diuen en un dels capítols de 'Las crónicas del taco' de Netflix. Podria dir que he fet tot un màster dels tacos mexicans. Jo només havia menjat els burritos i els tacos de carn, però després de veure'ls ja conec els de suadero, cochinita pibil, birria, cabrito, peix i altres. Són una representació gastronòmica internacional de la cuina mexicana. Cal dir que els no recomano aquests reportatges a vegans i vegetarians.

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires

 

Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.

Llonguet farcit de formatge i salsitxa de Frankfurt, fem un pícnic

Viatjar. Conec moltes persones a qui els agrada força anar d'un lloc a altre perquè els ha picat el cuquet viatger. I també conec uns quants que no els facis sortir de la zona de confort perquè ja els està bé la manera com viuen i no senten la necessitat de fer-ho. I jo penso que de vegades anem a l'altra punta del món i no coneixem entorns que tenim a tocar i no hi hem estat mai. Avui us ensenyo un lloc on vaig de tant en tant a caminar perquè em dóna pau i sempre hi acabo trobant un punt diferent, sobretot a l'hivern.

L'hamburguesa de xai amb salsa tzatziki de Charlie Ayers

Si hi ha alguna cosa que m'agrada col·leccionar són els llibres de cuina. I en tinc molts dedicats pels autors. Uns, comprats i d'altres, regalats. L'últim ha estat un que m'ha portat la meva filla Bibi, dedicat i signat per Charlie Ayers, el cuiner americà predilecte del món tecnològic, que durant un temps va cuinar per a Google. Resulta que ella va estar uns dies a San Francisco per a visitar unes empreses, entre elles la coneguda abans esmentada. Allí va conèixer el xef, li va comentar que jo tenia un blog de cuina i ell em va dedicar el llibre. D'aquells detalls que agraden i fan molta il·lusió. És el primer llibre que va fer i que porta receptes amb tècniques per a cuinar de manera sana i amb productes orgànics. Una de les seves màximes és ...menjar, beure, divertir-se... i li agrada relaxar-se fent cuina casolana per als seus amics i familiars. També li agrada visitar mercats de grangers locals famosos en tot el país, tot vestint samarretes hawaianes favorites. Viu a San Francisco. Em comenta la Bibi, que Ayers també va cuinar durant quatre anys per a Steven Jobs.

Lassi de mango {un batut de l'Índia}

Som a l'estiu. Viurem a l'aire lliure i menjarem bé, però d'una manera més informal segons els dies per si volem anar a la platja, d'excursió a la muntanya o a la piscina. Una de les formes més fresques d'arrodonir els àpats serà fent-ho com els indis: preparant-nos un lassi, que és un batut o smoothie refrescant, que beuen per a acompanyar les menges.

Bao-bun de llonganissa {som globals}

Ens agrada estar al dia en el tema gastronòmic. Qualsevol novetat o producte que surt intentem tastar o comprar per a poder opinar. Actualment, un dels entrepans que triomfen en molts restaurants són els bao-bun, que són típics de la cuina de carrer oriental i que es fan al vapor.

Entrepà de bou de mar i sèpia amb allioli {que bo!}

...

    Kilian aceptó de buen grado el cambio de tema i participó de los comentarios jocosos sobre el elaborado menú, que consistía en crema de ave, huevos escalfados Gran Duque, langosta con salsa tártara, lubina fría Parisien, pollo asado a la inglesa y macedonia tropical. Poco a poco se fue relajando, e incluso tuvo que reconocer para sus adentros que estaba disfrutando de la savia nueva que suponían la compañía y conversación de Miguel y Baltasar. Por este, además, sentía una curiosidad especial. Baltasar había estudiado en España, había obtenido una plaza fija por oposición en la televisión y no tenía intención de cambiar de lugar de residencia.

                                                                                                                 ...
Del llibre Palmeras en la nieve de Luz Gabás.     Editorial Planeta.

(Amb autorització de l'Editorial Planeta i de l'autora)

Pa amb oli, gelat de xocolata, sal i vi... {una versió}

Avui us fem una proposta que tastàrem, entre d'altres, el passat dia 23 quan vàrem ser convidats al Fòrum Gastronòmic 2014 per part d'Oleum Flumen que ha creat un grup de bloguers per a compartir experiències al voltant de l'oli d'oliva. Allí hi viuríem la primera: un tast d'olis amb vins, gelats i pans. Tots els productes d'una gran qualitat.

Galette de farina de fajol {i arriba la tardor!}

La meva amiga Carme sempre em comenta que quan entra a veure una recepta primer es mira la cançó, la posa i llavors llegeix què he escrit. Normalment escolto la música triada mentre escric i m'inspira. Així que avui comencem ben contents. Ha arribat la tardor i ve de gust canviar: un ritme més íntim i tranquil. Una versió en jazz de One day i fly away, per Nils Landren & Joe Sample, us agradarà segur.

Hamburguesa de tonyina {i ortigues de mar}

Anar al mercat sense una idea preconcebuda de compra et fa passejar i mirar, que és tot un plaer. Improvisació i gustos s'uneixen per a complaure el paladar de la millor manera possible. I si mentre mires les parades tan ben posades descobreixes alguna cosa que no has tastat mai, cal aturar-s'hi, preguntar i comprar. Fa uns dies vàrem descobrir unes hamburgueses ja preparades i al cistell que van caure. I unes ortigues també, que feia dies que en volíem. Ara que comença a venir de gust estar a la fresca, un sopar exquisit i senzill.

Pa ràpid sense gluten {gluten free}

Quan em vaig proposar fer el repte de 12 mesos 12 pans, tenia clar que n'hauria de fer un per a celíacs. De sobte la solució em va venir de part de la Mònica de Glutoniana, blog dedicat a les persones amb celiaquia, que em va convidar a una demostració de Thermomix organitzada per l'SMAP-Celíacs de Catalunya de Valls. La reunió era a fi d'aprendre a fer unes receptes, amb aquest aparell, aptes per als qui pateixen aquesta intolerància alimentària. Una d'elles era un pa ràpid que no necessita massa mare ni temps de repòs.

Langos, pa fregit de patata {pa de Bratislava}

Aquest any no ens hem marcat fites. Volem continuar com fins ara, vivint encara més a la natura i d'una manera més saludable. Però una de les coses que sí ens hem proposat és aprendre a fer pa. Amassar pa ens fa sentir bé. Hem posat fil a l'agulla i apa, durant el 2014 farem 12 mesos 12 pans, un repte del blog, tot donant un tomb pel món i veient els diversos tipus de pans que hi podem trobar. Hem anat a la llibreria a comprar el llibre d'Iban Yarza, més que recomanable, i seguirem els consells que ens dóna a Pan casero d'editorial Larousse, per a fer el primer.

Roast-beef {una recepta de la Rosa}

La Rosa va ser una companya de l'Institut Gaudí de Reus.  Ens vam deixar de veure en acabar el batxillerat. Amb els anys ens vàrem retrobar a Tarragona i vivim al mateix barri. Ens veiem tot sovint i comentem com ens va la vida. La Rosa segueix la nostra cuina i ens ha fet arribar la recepta d'un roast-beef per a compartir-lo amb vosaltres. És un plat que ens agrada i ara l'estiu ens convida fer-lo per a un àpat familiar. El vàrem cuinar i ens van sobrar uns talls per al dia següent.

Entrepà de llom arrebossat {My favorite things}

Hi ha dies que et lleves i tens el cos i l'ànima en un altre temps. El dissabte em va passar. Volia descansar de tantes notícies i en posar-me a l'ordinador la primera cançó que va sonar fou My favorite things (Les meves coses preferides) per Andy Williams, que tan li agradava a la meva mare, i per una associació d'idees recordava les meves filles cantant-la davant el televisor veient Sonrisas y lágrimas, la pel·lícula amb la que feien teatre.

Canapès de xampinyons {sortint a la natura}

Dies enrere el programa Quins fogons! de Ràdio Castellar, que fan la Marina i la Clara, va organitzar amb el repte Enfogona't una crida per a fer receptes dedicades al blat. No vaig arribar a temps però avui faig el meu petit homenatge, perquè val la pena pensar en aquest ingredient que fa la farina del principal aliment de tot el món: el pa.

Tapa d'ou farcit de musclos del Delta de l'Ebre {i gambes de Tarragona}

Diu el Memòries d'una cuinera d'aquest mes que bé estima qui mai oblida i jo em sento molt afortunada per no haver oblidat els ous farcits que ens trobàvem al frigorífic quan tornàvem de la platja. La meva mare els preparava pel matí, mentre els fills esmorzàvem i ja ens els miràvem amb gana. Els feia senzills, amb tonyina i maionesa, els clàssics, però com n'eren de bons! Jo els faré de la mateixa manera però amb uns musclos del Delta i unes gambes de Tarragona, per a donar-li un toc diferent.

Pepito de bou amb pebrots {quin entrepà!}

A casa tenim un entrepà que és una exquisidesa per a quan volem menjar ràpid, però bo. I no és ni més ni menys que un pepito de carn. L'acompanyem amb una cervesa ben fresca i fem festa major. 

Aquest cop, com que es tracta de posar un entrepà a la recepta del 15, aquí el teniu.

Pa amb tomàquet i pernil {una manera de servir}

No sé si a vosaltres us passa el mateix, però quan marxo a fora i estic dies a tornar a casa, vinc amb moltes ganes de menjar-me un bon pa amb tomàquet, una bona truita de patates i beure'm una copa de cava ben fresqueta. A casa ens agrada molt.

Mini frankfurets de Halloween {no tinc por!}

Heu vist el Truco i el Trato? Són uns frankfurets d'Halloween. 

A casa som de la tradició d'aquí, o sigui, castanyes i panallets. Però la globalització ens porta a celebrar festes no tan nostrades i que són  igualment vàlides.