Ens agrada estar al dia en el tema gastronòmic. Qualsevol novetat o producte que surt intentem tastar o comprar per a poder opinar. Actualment, un dels entrepans que triomfen en molts restaurants són els bao-bun, que són típics de la cuina de carrer oriental i que es fan al vapor.
I és que la revista Cuina ens torna a convocar els bloguers a participar en la IV edició del Concurs de receptes Dia CUINA i que aquest any té com a protagonista a la botifarra en les seves diverses maneres de fer-la amb el lema: Fem botifarra! Per això nosaltres preparem un bao-bun amb una llonganissa de la bona, la que comprem al Mercat de Tarragona, a la parada del Manel. I aquí és on nosaltres posem la nostra manera de coure-la: amb vi. I a la ceba li donarem un punt exòtic confitant-la amb salsa de soja i vinagre d’arròs. Que hi vulgueu donar un punt de picant ja dependrà de vosaltres. Per a quatre persones,
Necessitarem:
- 4 pams de llonganissa (sense tallar)
- 2 pebrots verds tipus italià
- 1 got de vi blanc
- oli d’oliva verge extra
- 1 ceba gran
- 3 cullerades soperes de salsa de soja
- 3 cullerades soperes de vinagre d’arròs
- 1 cullerada sopera de sucre
per a fer el pa al vapor:
- 200 g de farina
- 100 g d’aigua
- 1 cullera (postres) de sal
- 10 g de sucre
- 5 g de llevat fresc
Farem:
En un bol hi pastarem la pasta del pa barrejant els ingredients fins a tenir una massa llisa i fàcil de treballar.
La deixarem reposar aproximadament una hora.
Passat el temps dividim la massa en quatre parts, fem quatre boles i les aplanem amb un corró sobre una superfície una mica enfarinada, d’una mida que ens pugui cabre a la vaporera.
Les courem entre uns 12 i 15 minuts.
Com que a la vaporera només hi cabien 2, ho fet en dues tandes.
Mentrestant, courem la ceba en una paella amb la salsa de soja, el vinagre i el sucre, a foc moderat fins que s’ha daurat.
El pebrot verd es passa per la mateixa paella, un cop treta la ceba, amb dues cullerades soperes d’oove i una de soja.
Courem la llonganissa posant-la a la paella caragolada, cobrint-la amb el vi blanc i a foc moderat.
Un cop s’ha begut el vi, hi posem un parell de cullerades soperes d’oli d’oliva perquè quedi daurada.
Aquesta manera de coure és com la fem sempre a casa: no la punxem perquè mantingui el seu propi greix i en coure-la amb vi queda més lleugera.
Preparem l’entrepà i servim.
Acompanyem amb unes patates d’enguany fregides amb la seva pell i salades.
Una copa de vi blanc hi posa el punt final.
I com ens agrada Si véns de Ja t'ho diré...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada