Uns em seguiu per les receptes, d'altres per les fotografies i una gran part, això és el que em feu arribar, per la música. Què seria de la vida sense ella. I per a mi una de les més boniques del món, i em perdonareu la pretensió, és la música popular brasilera. Potser perquè vaig créixer amb ella i fins i tot l'estudiàvem a l'escola. Avui vull compartir amb vosaltres una de les cançons que per a mi és de les millors de la història musical del Brasil: Preciso me encontrar.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Bages
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
forn de vapor
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
l'Urgell
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
mel
melmelades
microones
Montseny
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
divendres, 30 de juny del 2017
dilluns, 26 de juny del 2017
Cóc d'albercoc {llargues tardes d'estiu}
Si a l'hivern s'està bé a casa llegint, a l'estiu quan no tens gairebé ganes de fer res, llegir se'm fa agradable i imprescindible. Si a més a més enganxes un llibre que devores amb ganes no cal explicar gaire cosa més. Les tardes es tornen llargues amb la calor i cal aprofitar el temps de gaudi. Fa uns dies vàrem collir els últims albercocs de la temporada amb els últims rajos de sol de la tarda. Madurats a l'arbre no tenen punt de comparació amb els que podem comprar (i més endavant vindrà un de fruits de les moreres que estan ben farcides). Com que el llibre llegit em va portar a Anglaterra i a l'Índia -amb un final de nus a la gola-, l'ambient em va dur fer un cóc i a prendre un te tot berenant.
dimarts, 20 de juny del 2017
Risotto de foie gras i paté de tòfona negra {fet per l'Agustí López}
Enguany vaig assistir per primera vegada a un acte TED. Els seus esdeveniments existeixen des del 2009. El TED és una fundació que es dedica a difondre idees que valen la pena. Idees en forma de xerrada centrada en un sol tema i de 18 minuts com a màxim per ponent. Tarragona és una de les ciutats que compta amb una de les llicències que donen per a organizar actes locals. Així que el TEDx Tarragona també té per objectiu difondre idees per a transformar el món. Cada any es fan trobades sota un tema molt específic i en llocs amb un aforament màxim de 100 persones. El tema d'aquest any va ser SHINE, brilla en anglès, i molt emotiu per com les persones que van parlar varen explicar motius i detalls per a viure d'una manera senzilla i brillant. I si teniu l'oportunitat d'assistir a un d'aquests actes ho heu de fer, val la pena.
dimarts, 13 de juny del 2017
Collint Semprevives, flors del camp {bombons líquids i galetes}
Sempreviva, ramell de Sant Ponç, Flor de Sant Joan. També coneguda com a mançanella (Helichrysum stoechas) és una mata que trobem tot passejant ara al camp i que té un bonic color groc. Si la tallem, la tindrem seca per temps, d'aquí que es conegui a més a més com a flor de tot l'any. És pròpia de la regió mediterrània i a mi m'agrada especialment per la seva olor que recorda el curri. Aprofitant el passeig he fet un parell de rams que donaran color a la taula per a acompanyar les llepolies que he preparat avui: uns bombons líquids i unes galetes.
dimarts, 6 de juny del 2017
Vitello tonnato {un plat ideal per a una menjada a l'aire lliure}
Els caps de setmana d'estiu són diferents de la resta de l'any. Pot ser que tinguis ganes de cuinar, però també que vulguis anar a la platja o d'excursió, o encara millor estar en família. Em passa, que si vénen els nens, he de ser a la cuina preparant alguna cosa, així que si puc tenir l'àpat a punt, resulta més fàcil. Un dels plats que es pot tenir fet és el vitello tonnato, vol dir més o menys vedella atunada, que es prepara amb una salsa de tonyina, anxoves i tàperes, i és d'origen italià. Viatjarem amb el pensament i farem una menja que ens trobarem al frigorífic quan tornem de la platja. Que encara no fa bo?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)