Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Visions de jardins en construcció, un dia al Konvent

La vida és un aprenentatge continu. Sempre tens, si les busques, oportunitats d'aprendre coses noves que t'ajuden a viure millor -tinguis l'edat que tinguis-. Per això quan vaig rebre informació per part de la Pili per assistir a la jornada d'exploració interpretativa de la jardineria en el context actual no m'ho vaig pensar dues vegades. 

Arròs de les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre

'Hi havia una vegada sis pageses arrosseres que vivien al cor del Delta de l'Ebre i, feia molts anys que cada dia, treballaven la terra a les seves petites explotacions agràries. Un dia l'atzar les va ajuntar i entre riures i confidències van voler donar visibilitat al seu esforç, al treball i a les seves avantpassades. Des d'aquell dia, aquestes dones van decidir compartir la seva història i feina i és per això que van crear la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta.'

La truita de bacallà fresc amb porro i pebrot verd de la Cristina Gavilán

Ens vam conèixer fa uns quants anys passejant els gossos pel camí, el camí que fem diàriament. I com acostuma a passar, els que passegem amb peluts tenim aquell punt que ens uneix. Veient la seva obra ja es veu per on van les seves preferències, natura i escultura animalística tenen el seu lloc preeminent. Ella és la Cristina Gavilán.

Fent pa amb la Laia, al Montseny

Després de passar un dia amb la Laia Aguilà a la masia Clot de la Mora, al Montseny, vaig veure que hi ha persones que realment són activistes de molts aspectes i viuen en un món diferent i que qualsevol acte que jo pugui fer de manera individual creient que hi ha una altra manera de viure, sempre serà de pa sucat amb oli. 

La fornera de Biosca

Hi ha negocis que tenen ànima. Sobretot perquè hi ha una ànima major darrere, la que tot ho fa i mou. En el cas de 'La Fornera de Biosca' és immensa, una persona amb el somriure permanent  als llavis i que et fa sentir bé. Passat demà serà el 8M, Dia Internacional de les Dones i puc dir que la Judit és l'exemple de tot allò que podem arribar a fer, seguint les il·lusions amb esforç i tenacitat. Sí, aquesta és la Judit Barniol, la fornera de Biosca.

Passatemps al paradís de la Violeta, i unes crestes de tonyina

I de sobte em vaig trobar en un petit paradís, el de la Violeta. Un lloc d'aquells que de seguida veus el tarannà de la persona que l'habita. Una torrenca que des de petita es va sentir molt connectada a la natura, els seus cicles i els elements. D'avis pagesos, parts dels jocs d'infantesa eren amb pals, terra, aigua, fulles, les bestioletes del camp. Amb els pares i els germans, l'oci compartit era anar a la muntanya, al Roquer de Torredembarra, a la platja, al riu...

Una visita al Museu del Vidre de Vimbodí i un setrill

Sempre m'ha fet molta gràcia la dita 'això és bufar i fer ampolles' amb la qual ens referim quan volem dir que implica una manera senzilla de l'acció que es du a terme. A partir d'ara us diré que tan fàcil no és a partir del moment que vaig veure com treballava en Rafa, el mestre vidrier del Museu i forn del vidre de Vimbodí. 

La bellesa dels estris, les fustes de la Neus

'El somni és una muntanya que el pensament ha d'escalar. No hi ha un somni sense pensament. Jugar és ensenyar idees.'

André Azoulay, polític magrebí d'origen sefardita.

Gelat de xocolata Creo amb crumble de poma i nabius, el post 700

Temps de gelats i relaxament. A veure qui serà capaç de dir que no a una llepolia tan fàcil de fer a casa y que no necessita geladora. Aquí teniu el preparat per a gelat de Xocolata CREO, un producte totalment natural i sense additius artificials, sense lactosa, sense fruits ses i apte per a celíacs. 

Un Pisco Sour a Valparaíso i les cases de Pablo Neruda

I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.

Un pastís de llimona i l'estilisme de la Dolors

 

Amb la Dolors ens vam citar a l'estudi floral de la Diana. Havien de fer el taller 'Estilisme de taula', però per diverses circumstàncies, la situació actual ho posa difícil, es va haver de suspendre. Com que ja comptava que hi aniria, vam fer la sessió igualment. I jo que m'emociono quan veig bellesa a balquena, no sabia cap on mirar.

'Pizza morena, pizza con garbo', sobrassada, albergínia i mel

Quan es parla de sobrassada el pensament se'n va a Mallorca, d'on és tradicional, ja que està regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Però si en parlen de la bona, jo ho faig de les que elabora en Xesc Reina, un xarcuter català afincat a Mallorca fa molts anys, de renom internacional i que acaba de rebre el premi Gran Maestro di Lama de la Guida Salumi d'Italia, que reconeix les millors carns curades i els millors embotits.

Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit

'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

Un artesà ceramista, Carles Llarch

És un home savi que es deixa impressionar pels cels rogencs de l'albada, els capvespres de mil tonalitats i les nits de lluna encesa a La Mata Vella. Cultiva l'ofici de ceramista en un entorn privilegiat, a Font-rubí, al nord de l'alt Penedès. Els dies clars, la vista albira des del blau Mediterrani al verd fragmentat del bosc, tenyit de temporada. Fent un gir de 180 graus, la mirada s'impregna de mar i muntanya. El paisatge natural que l'envolta és una reserva energètica; la ceràmica hi suma magnetisme, equilibri i bellesa.

Estofat de vedella a la cervesa negra de Les Clandestines

Això de la pandèmia no deixa de ser una gran oportunitat de fer rutes enoturístiques pel nostre territori. Viatjar ens obre la ment i si a més a més ho fem per casa nostra, fa que estimem encara més tot allò que ens envolta. I jo, encara que sempre trepitjo el nostre país petit, amb el que ens passa i que quedarà per escrit, ho faig més a gust i comparteixo tant com puc productes i productors de casa nostra, que no deixa de ser una manera de moure'ns virtualment i que després us faci venir ganes de visitar. Avui anem cap a Montferri, a l'Alt Camp.

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia

Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia. 

L'amanida de la Roser Oter, una tarda amb bona companyia

'En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres'.

Les llaminadures del Tió {vénen moments d'il·lusió...}

Hi ha una cançó que a mi m'agrada molt. A vegades em sorprenc cantant-la i això em fa feliç. I encara que la vaig posar al blog el dia que parlàvem de la Galette des Rois, el post d'avui l'acompanyo amb una versió que m'encanta. Escolteu-la. A casa ja estem esperant el Tió. Els menuts ens truquen preguntant si el diumenge triat per anar a esperar-los al bosc ho tindrem tot a punt i a veure quines llaminadures cagaran. I és que la innocència és tan bonica!