Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 14 de setembre de 2020

Estofat de vedella a la cervesa negra de Les Clandestines



Això de la pandèmia no deixa de ser una gran oportunitat de fer rutes enoturístiques pel nostre territori. Viatjar ens obre la ment i si a més a més ho fem per casa nostra, fa que estimem encara més tot allò que ens envolta. I jo, encara que sempre trepitjo el nostre país petit, amb el que ens passa i que quedarà per escrit, ho faig més a gust i comparteixo tant com puc productes i productors de casa nostra, que no deixa de ser una manera de moure'ns virtualment i que després us faci venir ganes de visitar. Avui anem cap a Montferri, a l'Alt Camp.
Un cop arribo al poble em dirigeixo cap a la cerveseria Les Clandestines, un lloc on m'agrada anar de tant en tant a comprar les seves cerveses artesanes. I em trobo amb el Miquel Àngel, un dels dos components de la cervesera junt amb en el Xavier. I a ell li pregunto on puc veure les plantes de llúpol amb les que fan la tan preuada beguda. M'indica el camí a seguir fins a arribar a l'espai que tenen en custòdia per part de La Sínia, l'Hort del Safareig. Ubicat en una plana al·luvial formada pel riu Gaià, ja fa uns anys que hi cultiven el llúpol: una planta enfiladissa perenne que s'asseca quan arriba la tardor. Vaig fer just de veure'n alguna -ja havien fet la collita-. Si voleu saber-ne més, aquí trobareu més informació i que resulta força interessant. Amb aquest motiu, una de les cerveses que fan és La Sínia i de la qual tots els beneficis que obtenen de la seva venda el destinen al programa de Custòdia del Territori del riu Gaià. Ja us en vaig parlar d'aquest programa al post de les flors a la cuina. I si anar a veure la plantació em va agradar, encara més la visita i degustació que va seguir posteriorment. Hi havia un grup de Cambrils al que m'hi vaig afegir, tot guardant distància. Per si us interessa: cada primer de dissabte de mes fan visites de portes obertes, que a l'estiu són a l'hort. Abans de la visita però, vaig anar a fotografiar als ratolins de la façana de Cal Gori, l'antic local cerveser, que sempre m'han fet molta gràcia.
El meu objectiu d'anar a Montferri era comprar la cervesa negra amb la qual faria l'estofat de vedella a l'estil nòrdic i que tant m'agrada. Abans ja havia cuinat amb les seves cerveses un guisat de jarret de vedella, que va resultar d'allò més. I ara repeteixo amb un estofat també de vedella i opto per la Negra, on  trobem gustos i aromes que recorden a la regalèssia, al cafè i a la xocolata (sabeu que afegir xocolata als guisats els arrodoneix). 
Un cop la tinc, en Miquel Àngel em recomana per a fer el maridatge, una cervesa creada per Cerveses Les Clandestines i el Celler de Cava Vives Ambròs: la Rima. Elaborada en tiratge de cava i repòs amb criança de nou mesos. Aromes de gra i cítrics. Escuma persistent, amb un bon carbònic, fi i cremós en boca. Trobem un punt d'acidesa, amb gustos a cava i pa. Ingredients: Aigua, malta d'ordi, malta de blat, closca d'espelta, llúpol i llevat de cava. Servir amb elegància. Tot això està escrit a l'etiqueta de l'ampolla. I no cal dir que a part de servir-la amb elegància, triomfa a taula. 
Només dir-vos que si us decidiu a fer aquesta visita, trobareu una bona oferta de llocs on dormir i de restaurants on menjar, l'Alt Camp dona per a molt. I no vull deixar de recomanar-vos fer les rutes saludables que trobareu en tot el terme i seguint el riu Gaià. 

Xampinyons,
 - xampinyons
 - sal i pebre
 - vermut
 - oli d'oliva verge extra
El netegem amb un paper de cuina humit i els posem en una paella amb oli d'oliva verge extra, unes tres cullerades soperes.
Salpebrem.
Els coem a foc amorós i quan estiguin a punt hi tirem un raig de vermut i deixem que s'evapori.
M'agraden fets així, que queden una mica caramel·litzats i poques vegades els faig amb all i julivert.

Puré d'api-rave, patata i fonoll 
 - 750 g de patates
 - 1/4 d'api-rave
 - 1/2 arrel de fonoll
 - 200 ml de nata líquida
 - 40 g de mantega
 - sal, pebre i nou moscada
Pelem les patates i l'api-rave, tallant-los a trossos.
Fem el mateix amb l'arrel de fonoll i els posem a bullir en aigua.
Quan siguin tendres, escorrem i ho posem al got de la Thermomix.
Hi afegim la mantega, la nata, la nou moscada i salpebrem.
Donem uns segons a velocitat màxima i després uns 30 segons a velocitat 5.

Estofat de vedella,
 - 1 kg de vedella ecològica tallada a daus
 - 25 g de mantega
 - sal i pebre
 - 1/8 d'api-rave
 - 1 pastanaga
 - 1 ceba
 - 1 tomàquet
 - 4 claus d'olor
 - 1 cervesa Negra Stout de Les Clandestines
Assequem la carn amb paper de cuina per a treure el líquid que pugui tenir.
Salpebrem.
En una paella amb mantega daurem la carn a foc fort, durant uns cinc minuts.
Afegim l'api-rave, la ceba i la pastanaga -tots tres trossejats- i quan s'hagin daurat, hi posem el tomàquet i els claus d'olor.
Deixem un parell de minuts i aboquem la cervesa, perquè la carn i les verdures quedin cobertes.
Si durant la cocció calgués, hi afegiríem aigua. Jo li he hagut de posar un parell de tasses.
Ho courem, a foc fluix, durant una hora i mitja i amb la cassola tapada, fins que la carn quedi tendre.
Si voleu que la salsa quedi fina i no us trobeu trossos de verdures, podeu enretirar la carn i passar la salsa per un colador de xarxa metàl·lica amb l'ajut d'una mà de morter.
Munteu el plat amb la carn, els xampinyons i una bona cullerada de puré.
Acompanyem d'una Rima.
Luxe de luxes tot fent territori.

Mentre esperàvem que arribés el grup per a fer la visita a la cerveseria, en Miquel Àngel va i em diu: 
I si posem música? Stevie Wonder? I jo que no m'ho podia creure: dues generacions i un mateix gust musical. Com si m'hagués llegit el pensament. Va, Stevie Wonder. I si voleu una versió en directe de l'any 1969 -d'aquelles rareses que et trobes navegant per Spotify- del For once in my life aquí la teniu, senzillament espectacular. Em sento, ara mateix, com el ratolí que surfeja sobre la cervesa...

For once in my life, Stevie Wonder
    ...For once in my life I have someone who needs me
            Someone I've needed so long
                 For once unafraid I can go where life leads me
                      Somehow I know I'll be strong...


2 comentaris: