Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 22 d’abril de 2019

Les flors a la cuina


Fa uns dies vaig llegir l'article de Natàlia Costa al diari Ara: Les flors, potència gastronòmica. Un escrit que resulta força interessant: parla dels cuiners que utilitzen les flors als seus plats i que a mi també m'agraden. Donen color i gust.
Comencem per la recepta. Divendres passat vaig anar a buscar, com cada any, la farigola que tindré a la meva cuina: la de la primera lluna plena de primavera, que coincideix amb el divendres de la Setmana Santa. He de dir que enguany vaig una mica despistada perquè la primera lluna plena  i última superlluna va ser just el dia que va començar l'estació, sembla que és un fet que no es repetirà fins al 2030, i no sé quina serà la bona per a tenir la farigola florida. Jo, com a tradició he anat ara i espero que mantingui les propietats i flors durant temps, ja que ha estat collida en la segona. Pensant en la farigola tinc al blog algunes receptes tradicionals: la sopa de farigola del meu pare que passa per ser la més visitada del blog i els bouquets garnis que preparo per a tindre'n sempre a mà. Herbes aromàtiques amb flors que perfumen els plats.
Fa unes setmanes, anant amb cotxe tenia posada l'emissora de Rac1 el programa d'en Basté i en Fermí Puig, en una de les seves col·laboracions, va explicar com fer un pollastre confitat amb farigola fresca i greix d'ànec. Tot a foc lent i fent xup-xup. I vaig pensar tate! Ja tinc com usar-la fresca, com a mi m'agrada. L'he fet i el resultat li dóna bona nota. Comparteixo perquè crec que val la pena que la feu.

Ingredients:
 - un pollastre tallat a octaus o a trossos petits, el meu era de corral ecològic
 - 1 kg de greix d'ànec que vaig encarregar a la polleria
 - farigola fresca
 - sal i pebre
 - llorer
 - alls picats
 - film transparent

Manera de fer:
El vespre salpebrem generosament el pollastre, posem branques de farigola fresca, el llorer esmicolat, els alls picats i ho barregem bé.
Tapem amb paper film transparent.
L'endemà posem el greix d'ànec en una cassola (és sòlid i es tornarà líquid amb l'escalfor) i el pollastre repartit per sobre.
Deixem que es vagi fent lentament tres o quatre hores, fins que veieu que és prou tendre.
En Fermí va fer d'acompanyament unes patates ratllades amb julivert, com si fos un rösti. Jo, amb carxofes acabades de collir de l'hort, que també són flors.
Per a guarnir i donar color al plat agafo unes flors de l'hort: taronger, sàlvia, malva i fonoll.

Aprofitem de sortir al camp amb un cistell i d'anar agafant aquelles flors que tinguem la certesa que són bones per a consumir i com diu l'article resulten una bona opció de cuinar amb elles. Jo us recordo les flors de borraines que també trobarem ara mateix i que vaig posar a un arròs negre i en uns bunyols. I unes malves en una amanida de crudités, que si les colliu després de la pluja, no cal ni rentar-les. O les clavellines o clavells de pastor i els pensaments amb les que vaig decorar a la crema de pèsols i que he posat recentment al blog. Total, que feu-vos amb un llibre de flors comestibles o també consulteu la xarxa on trobareu moltes webs de confiança, i acostumeu-vos a posar-les al plat. Tal com diu la Natàlia Costa en el seu article que per al cuiner Aduriz cuinar amb flors pot generar noves textures, que no només serveixen per a decorar. Comencem per això últim i de mica en mica ja no en podrem prescindir, aprendrem a conèixer els seus gustos.

Mentre feia aquest post, em va sortir a l'Instagram publicitat de les mini guies de les flors de camp, de marges i vores de Catalunya que cal conèixer i que es podia comprar amb el diari Ara del diumenge. En veure que L'Hort de la Sínia del Parc Agroecològic del Baix Gaià a Tamarit-Tarragona feia una visita guiada sobre flors comestibles afegint-se a les visites guiades organitzades per la Xarxa de Custòdia del Territori, no m'ho vaig pensar dues vegades. Us he de dir que va resultar molt interessant i aquí teniu unes quantes fotografies de les moltes que vaig fer. En Joan Vives ens va explicar molts detalls que desconeixia sobre les flors. Borratges blanques que no havia vist mai i que són de conreu, en tant que les de color lila són silvestres. Un altre tipus de sàlvia vermella ben bonica, calèndules salvatges que podem trobar al camp, les flors de saüc ja en plena floració, malves a balquena, corretjoles boniques però invasives i no comestibles, xicoira o ortigues amb propietats medicinals. Al final del recorregut un tast d'amanides amb flors que no em van deixar indiferent. Total, activitats ben engrescadores que us recomano.

Les glicines de color lila només són per a guarnir la taula, no les mengeu i les petites margarides que  vaig anar a collir acompanyada del Xingu em sembla que són panigrocs i no sé si són comestibles. No he trobat per la xarxa la informació necessària. Si en teniu, agrairé que me la feu arribar.

Le p'tit jardin, Manu Chao   
          ... Moi je voudrai bien
                   Un bon matin...
                         Qu'il y ait une fleur
                               Dans mon jardin...
                                     Il y a qui pleurent... la pâquerette...
                                           Dans mon jardin, il y a mon chien...


6 comentaris:

  1. m'agrada tot. i avui tot molt més. abraçada amiga. q preciós que ho fas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan portes les ulleres de veure-hi bonic tot resulta més maco...

      Elimina
  2. Cada any em recordo de vosaltres per collir la farigola ;o)
    No sé si m'agrada més l'idea d'aquest pollastre confitat que ha de ser tot un luxe o aquesta collita educativa de flors comestibles. Quines fotos. per somiar!
    Una abraçada ben forta!
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira, el passeig va resultar molt instructiu. També tenen petites parcel·les on van les famílies a conrear les seves verdures amb nens.
      Gràcies per la teva visita que sempre em fa molta il·lusió.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Doncs va ser gràcies al teu post dels bunyols de flors borraines que les vaig conèixer tot anant a caminar, ara en torno a veure, està tot florit i n'hi ha moltes per la ruta que faig. Prendré un cistellet per fer collita i provaré de fer els bunyols;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I m'encanta posar les flors de borraines a les amanides. Donen color i gust. Les tenim a la natura i de franc.

      Elimina