Hi ha coses que les aprens per tradició familiar i et queden per sempre. Entre elles està la d'anar a collir farigola entrada la primavera. Els meus pares sempre hi anaven i ara jo hi vaig amb la Violeta. Els cicles lunars ens influencien en molts aspectes de la nostra vida i sembla que la farigola collida en la primera lluna plena de la primavera fa que mantingui les seves flors i les propietats medicinals la resta de l'any.
Però l'altre dia vàrem preparar farigola fregida que decorà un filet de bou lligat i fregit amb una fina làmina de cansalada. Es renta la farigola, s'escorre i s'enfarina. Es fregeix poc temps en oli d'oliva verge extra, es sala amb uns pètals de sal i se serveix. Que senzill i que bo.
El temps és calm, la tarda de llum preciosa i ja tenim la collita feta.
Harvest moon, Neil Young.
Tens raò. Un dels plaers sencills i fàcils que tenim, es agafar las herbes aromàtiques del jardí i poger aprofitar-les.
ResponEliminaPetons
I que bonic que ho dius tot!
ResponEliminaPetons!
Farigola fregida? No sabia ni que es podia fer!
ResponEliminaAquests moments especials que repetim de nens amb els pares, són tant importants de conservar després... farigola i bouquet garni de l'hort... quina enveja :o)
Petons,
Palmira
Uns bouquets preciosos que alhora que guarneixen perfumen la cuina... i després els plats. Una bonica tradició familiar, si senyora!
ResponEliminaMarta
M'han encantat els Busquets, i la olor que fan a camp de primavera la trobo genial. Felicitats pel teu bloc.
ResponEliminaT'animo a fer una ullada al meu post d'aquesta setmana i veuras algunes idees realment interessants, que crec et poden inspirar i a faràs. Desitjo que passis una bona estona. Elracodeldetall.blogspot.com