Affogato, unes postres amb cafè o un cafè amb gelat?

A vegades, quan acabo un àpat, no en venen de gust unes postres, però gairebé sempre l'acabo amb un cafè. Tampoc no soc gaire de gelats, tot i que, de tant en tant, m'entren bé. I quan es tracta d'un 'affogato' resolc totes dues coses d'un sol cop: una bola de gelat de vainilla amb un cafè acabat de fer. I ja ho tenim.

Púding d'orxata condensada, fruita confitada i fartons

Els fartons són uns dolços allargats fets amb farina, aigua o llet, ous, oli, sucre i llevat. Es caracteritzen per una capa fina de sucre de llustre al damunt i, tradicionalment, es mengen sucats en orxata.

Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Coca de llanda

Acostumo a fer un coc per setmana. Dona molt de joc a l'hora de fer un cafè al matí, o com a postres o bé un berenar. Però n'hi ha un que repeteixo sovint, el faig sovint i és d'aquells que surt bé sempre, aguanta perfectament dins una llauna uns quants dies com acabat de fer. És la 'coca de llanda'.

Crema catalana tradicional segons Santi Santamaria

Dies enrere diversos xefs de la gastronomia catalana es van reunir per retre un homenatge a Santi Santamaria, quinze anys després de la seva mort, en una jornada plena d'emoció i simbolisme que es va celebrar a Can Jubany a Calldetenes. L'acte va ser organitzat pel seu fill Pau i va servir per trencar el cisma que va dividir el sector entre els defensors de la cuina tradicional i els partidaris de la innovació liderada per Ferran Adrià i El Bulli.

Pavlova amb flors de glicina i fruits silvestres

Potser el títol més encertat per a aquesta recepta seria 'pavlova desconstruïda amb fruits i flors', tot i que, en realitat, el que m'agradaria destacar són les flors que la natura ens ofereix i que podem incorporar a la cuina de temporada.

Pastís de pera amb merenga

Quan arriba la primavera, és un autèntic goig passejar per l'hort. Els arbres fruiters es desperten després de la llarga dormida hivernal. Observar com els brots s'obren tímidament a les branques, deixant pas a fulles tendres o a flors delicades, és un espectacle que alimenta l'ànima. Més endavant, aquests mateixos arbres ens regalaran els fruits que ens nodriran el cos.

Bescuit de xocolata negra amb plàtan i poma

Diuen que amb els anys ens canvien els gustos... i a mi m'ha passat de ple. Si abans no podia ni veure la xocolata negra -sempre l'havia volgut amb llet- ara m'hi he tornat absolutament addicta. No sé ben bé què ha passat, però en menjaria a qualsevol hora. 

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Bunyols amb cireres

Quan floreixen els rosers del jardí, em sento feliç. En dies de pluja, el seu perfum s'escampa ambigú més intensitat i omple l'ambient d'una dolçor especial. Cada tres o quatre dies renovo els gerros amb roses acabades de tallar, tot i que m'agrada deixar algunes de les que ja m'han fet companyia, com un petit homenatge silenciós. Totes són precioses. 

Torrades de sant Isidre

Ahir va ser sant Isidre. Tot i que no soc gaire entesa en sants, hi ha dates que es recorden per les seves tradicions i festes populars. Però aquest no n'és el cas. Fa uns dies us parlava de biblioteques, i d'allà en vaig agafar un llibre que em va cridar especialment l'atenció: El llegat de Rondissoni, Història i receptes del xef més influient de la Catalunya del segle XX, escrit pel professor de cuina, sommelier i periodista gastronòmic Manel Guirado i editat per Ara Llibres.

Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Borraines, borratges amb mel

El blog també em fa adonar del canvi climàtic. Fa deu anys, vaig preparar uns bunyols de borratges el vint d'abril, coincidint amb la seva floració. Ara, però, les borratges han florit un mes abans, com tants altres cultius que ens envolten. Això em recorda el que vaig escriure aleshores (l'he millorat):

'La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla voler dir que allò que preteníem va quedar en no res. Però avui, a la nostra cuina, no ha estat així: hem aconseguit uns bunyols que, per ser la primera vegada que els fèiem, ens ha agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu, i la natura ens recompensa amb escreix quan la visitem. Paisatges, fauna i flora en estat pur ens mostren allò que sovint només veiem en llibres, a la televisió o a l'ordinador. Només cal calçar-se bé, obrir els ulls i caminar. Res més. Així que, en la nostra última sortida, en veure les borratges en plena floració, vam aprofitar per collir-ne i fer uns bunyols per berenar...'

Avellanat

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Coquetes de sagí i mantega

       

Havia d'acabar l'any amb les tradicionals coquetes, corassons o galetes, com li vulgueu dir, de sagí. Enguany he tret la recepta d'un llibre que acostumo a consultar sovint i tot el que faig resulta d'allò més.

Pinya perfumada amb Chartreuse verd

Aquesta setmana tres receptes exprés: fàcils i amb pocs ingredients. Venen dies d'àpats amb molt de menjar i procurarem menjar fruita per a fer baixar-lo.