Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.
Feia temps que tenia aquestes postres al cap i ara arribat el moment. N'he cercat per la xarxa referències d'aquesta crema i no n'he trobat altre que la del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: una primera definició que diu que és llet d'avellanes, una segona que diu que és un menjar fet amb avellanes torrades, sucre i algunes vegades pa, ous, etc., i cuit al forn. La tercera no té res a veure amb el menjar.
Quan li vaig comentar a la Mariona que la volia fer em va dir que aquesta és una recepta adaptada del llibre de cuina d'Escala Dei. Ves per on no el tinc i ara me l'hauré de comprar. El que sí que tinc és el de 'La Cuina tradicional del Priorat' del que vaig fer les ensaginades amb fotografies de la Cartoixa.
He de dir que m'ha agradat per la senzillesa tant en la manera de fer-la com de gust. A més és ideal per als que tinguin intolerància a la lactosa.
De les quantitats que posa la Mariona al llibre n'he fet la meitat. Si la voleu per vuit, només cal que dobleu els ingredients. Les avellanes que he usat són de la DOP Avellana de Reus.
Per a quatre racions,
- 1/2 litre d'aigua
- 50 g d'avellanes torrades
- 100 g de sucre
- 40 g de midó
- canyella en pols i més sucre
Procediment,
Es molen les avellanes i es barregen amb el midó i el sucre. S'hi van tirant l'aigua tèbia, tot remenant per desfer-ne els grumolls. Es posa tot en un cassó i es treballa al foc remenant-ho constantment, fins que és espès. S'aboca en cassoletes o bols i, al moment de servir-lo ben fresquet, s'espolsa la superfície amb canyella i més sucre.
Vaig fer al forn unes coquetes de pasta full amb llardons i avellana molta per acompanyar.
Notes de la Mariona:
L'avellana torrada es pot comprar ja molta o fer-ho a casa amb qualsevol aparell domèstic; el més important, però referent a aquesta fruita seca és, sense dubte, la seva frescor. Abans de treballar-la s'ha de comprovar que no sigui rància en absolut, ja que faria malbé tota la preparació.
Si l'avellana és de qualitat no hi ha cap risc.
Es pot fer perfectament el dia abans de consumir-la.
No presenta cap problema en la seva conservació pel fet que no hi ha ous ni llet. Es guarda quatre o cinc dies a la nevera.
Referent a la freqüència a la dieta pot ser qualsevol dia que necessitem treure un bon partit i amb pocs recursos.
L.O.V.E., Sacha Distel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada