dimarts, 23 de novembre del 2021

Ensaginades senzilles, anem al Priorat



Perquè no és possible conèixer un territori sense haver tastat la seva gastronomia. Territori, paisatges, tradicions, llengua, gastronomia. Tot un conjunt que ens dona una visió del que és casa nostra. Que no cal que us digui de com en soc una enamorada. Perquè falta que el coneguem nosaltres i el mostrem a tots aquells que no l'han trepitjat mai. I un dels llocs al que s'hi ha d'anar és el Priorat.

Havíem de fer una gestió i ens varen dir que hauríem d'esperar-nos unes tres hores. Com que el tenim relativament a prop, vàrem decidir fer un passeig per a veure l'espectacle natural que ofereix el Priorat a la tardor (tot l'any s'ho val, però ara més). I vas pujant per la carretera tot gaudint dels tons daurats i vermellosos de les vinyes, passant pels pobles d'especial bellesa... Gratallops, la Vilella Baixa i arribes a Scala Dei. I allí a la Cartoixa de Scala Dei, al fons d'una vall protegida per la serralada de Montsant. Un recinte on trobem les restes del que va ser el primer monestir de l'orde cartoixà, fundat l'any 1194. Hi veiem un espai visitable corresponent a l'àrea de vida comunitària i la reproducció d'una cel·la. Una visita interessant. I de pas es pot aprofitar per a comprar vi en els diversos cellers que ens trobarem de camí. Com també els restaurants i fondes.

La recepta d'avui la trec d'un llibre que fa anys que és a les lleixes dels llibres de cuina: La cuina tradicional del Priorat, de Roser Vernet i Minerva Pi, editat per Farell Editors. Amb receptes senzilles i atractives, algunes de les quals desconec. Ja sabeu que cada any comparteixo per Nadal aquests tipus de pastes. Vaig començar el 2018 amb el post Ensaginades, corassons, coraçons, coc de sagí, mantecats, mantegades..., l'any següent Els corassons d'ametla de la iaia Tomasa de la Mercè. El passat, els Cocs de sagí de la Loreto. I enguany, aquests que porto a temps de poder-los preparar abans de Nadal. Totes resulten fàcils i bones. Va, som-hi.

Per a fer un reguitzell ben llarg d'ensaginades senzilles... unes 45.
 - 400 g de sagí de porc
 - 300 g de sucre
 - 4 ous
 - pell de llimona ratllada 
 - i la farina que calgui (uns 700 g)
 - 1 cullerada (postres) d'aroma de llimona (opcional)
 - avellanes torrades

Abans de res vull dir que la recepta original no especifica la quantitat de pell de llimona i jo n'he posat la de dues. I hauria pogut ser-ne ben bé de tres. Que tampoc porta l'aroma de llimona que he afegit, però volia un agradable gust cítric. I de farina, quan diu la que calgui, l'he anat afegint de 100 en 100 grams fins que he vist que amb 700 n'hi havia prou. Això de la farina 'que calgui' em recorda el 'cuanto baste' que deia la meva mare i que vaig reflectir a la recepta 'empadinhas' brasileres, una de les primeres del blog, en concret la quarta. Seguim amb les ensaginades: barregem tots els ingredients i, quan es fa una bola, es pasta amb les mans, estirem amb el corró i tallem en formes. Les courem al forn, que haurem preescalfat prèviament, durant 20 minuts a 180℃. La meva manera: pasto els ingredients amb la KitchenAid, amb el ganxo fins que veig que ja està bé. Després faig unes boletes que he aplano i poso una avellana torrada al mig. Les descanso sobre una safata de forn amb paper sulfurat i cap a la nevera. Les vaig preparar al matí i enfornar a la tarda. Sempre que faig galetes les deixo un temps en fred, d'aquesta forma es compacten i aguanten millor  l'enfornada. Quan surten del forn les posem sobre una reixa fins que s'hagin refredat. Com que venen festes, seran un bon regal per a companys i amics. Per endolcir-les. Ideals per acompanyar un te a mitja tarda, un cafè o un vi dolç a les postres.

Full Circle, Half Moon Run


2 comentaris: