De la mateixa manera que m'agrada conèixer les varietats dialectals de la nostra llengua també m'agrada veure els noms que reben les receptes segons el territori. Fa uns dies en un taller de cuina de Nadal de la Mariona Quadrada vaig comentar que volia les pastes que es fan amb llard i ràpidament em vam començar a dir que si eren coraçons amb la ç trencada la Sara, que si corassons amb dues esses la Mercè, que si són ensaginades en Xavi Sistaré. I així hauríem pogut continuar.
Però després fins i tot mirant el Corpus Culinari de la Cuina Catalana veig que també poden ser mantecats, mantegades i cóc (enyoro els diacrítics) de sagí. I finalment al llibre La Cuina de les Àvies d'en Jaume Fàbrega trobo les coquetes de sagí i els coraçons, on especifica que les primeres són del País Valencià i els segons de la regió de l'Ebre. On sí que hi ha unanimitat és amb els ingredients i unes poques variacions entre les receptes. Uns amb tres ous, altres amb dos; uns amb una quantitat determinada de farina d'altres diuen la que admeti; i fins i tot que si es pot substituir el llard per oli o mantega. M'he de decidir per una i la Sara m'envia l'enllaç de la seva, una recepta de família. Com que veig que és molt fàcil enguany opto per aquesta, tot i que només faig la meitat de les quantitats que ella ressenya. L'any vinent faré la de la Mercè que hi afegeix ametlla mòlta i així podré trobar la diferència. Per posar-hi alguna cosa de la meva collita ho faig amb l'spéculoos, que consisteix en una barreja d'espècies (pebre blanca, canyella, cardamom, gingebre, nou moscada i claus d'olor) i que s'utilitza per a fer les galetes nadalenques en alguns països del nord d'Europa, sobretot a Bèlgica i Holanda. Un ingredient que ha vingut a quedar-se a la meva cuina. Va, que ens hi posem i jo aprofito que avui tinc la meva ajudanta Violeta. Cada any sempre preparem, ella i jo, alguna cosa per Nadal. Han passat set anys que vam fer les galetes de la família Gimgebre, un i mig des dels scons i un dels massapans. Coses de les festes.
Ingredients:
- 1/2 kg de farina
- 1/4 kg de llard
- 125 g de sucre
- 1 ou
- 10 g de spéculoos
- sucre de llustre per a empolvorar
- spéculoos per a empolvorar
- spéculoos per a empolvorar
Manera de preparar-les:
En un bol gran barregem amb les mans la farina, el sagí i el sucre.
Seguidament hi afegim els ous i pastem fins que la pasta agafi cos.
Deixem reposar una hora.
Estirem la pasta i la deixem a 1 cm de gruix i la tallem amb les formes: cors, estrelles, quadrats...
Escalfem el forn a 160ºC i enfornem durant uns 30 minuts sense deixar que agafin color.
Al treure-les les posem sobre una reixeta i empolvorem amb sucre de llustre i també amb spéculoos, si voleu.
La Violeta va voler xocolata desfeta per a sucar aquests deliciosos coraçons -moltes gràcies Sara per la recepta-, encara que els més grans les acompanyem amb un vi dolç de la terra.
I de música he volgut triar una cançó de la gran cantant brasilera Elza Soares. Una dona sortida de la misèria i que ha arribat on ha volgut. Quan de joveneta es va presentar per a la prova per poder cantar li van preguntar d'on venia i ella va contestar del planeta gana. Defensora dels drets de les dones i diu que cantar li cura les ferides que li ha causat la vida. Ha vist morir marits, fills i el gran amor de la seva vida el gran jugador de futbol Garrincha. Encara recordo un cop que érem en una platja de Rio, el teníem al costat i el meu pare que era un gran fan seu el va anar a saludar. L'Elza era amb ell i em va fascinar veure aquella dona que m'agradava sentir per la ràdio. Coses que recordes de la infància. I tot això ve perquè sempre li explico a la Violeta que ja té edat d'entendre i saber que el no és no i que ha de ser una dona lliure, respectuosa, però lliure. I quan li ensenyo l'entrevista que li varen fer a la cantant al Huffpost Brasil, fa uns anys i on surt elegantíssima, ràpidament em diu que vol una fotografia per a homenatjar-la, i ella soleta es col·loca el mocador al cap i posa com si res. Es fa gran. El futur és a les seves mans. Em fa pensar en la cançó de la dona de la fi del món...
La Violeta va voler xocolata desfeta per a sucar aquests deliciosos coraçons -moltes gràcies Sara per la recepta-, encara que els més grans les acompanyem amb un vi dolç de la terra.
I de música he volgut triar una cançó de la gran cantant brasilera Elza Soares. Una dona sortida de la misèria i que ha arribat on ha volgut. Quan de joveneta es va presentar per a la prova per poder cantar li van preguntar d'on venia i ella va contestar del planeta gana. Defensora dels drets de les dones i diu que cantar li cura les ferides que li ha causat la vida. Ha vist morir marits, fills i el gran amor de la seva vida el gran jugador de futbol Garrincha. Encara recordo un cop que érem en una platja de Rio, el teníem al costat i el meu pare que era un gran fan seu el va anar a saludar. L'Elza era amb ell i em va fascinar veure aquella dona que m'agradava sentir per la ràdio. Coses que recordes de la infància. I tot això ve perquè sempre li explico a la Violeta que ja té edat d'entendre i saber que el no és no i que ha de ser una dona lliure, respectuosa, però lliure. I quan li ensenyo l'entrevista que li varen fer a la cantant al Huffpost Brasil, fa uns anys i on surt elegantíssima, ràpidament em diu que vol una fotografia per a homenatjar-la, i ella soleta es col·loca el mocador al cap i posa com si res. Es fa gran. El futur és a les seves mans. Em fa pensar en la cançó de la dona de la fi del món...
A mulher do fim do mundo, Elza Soares
...As asas de um anjo soltas pelo chão
Na chuva de confetes deixo a minha dor...
...As asas de um anjo soltas pelo chão
Na chuva de confetes deixo a minha dor...
Arribo al teu bloc per a felicitar-te el Nadal, i, ja de pas, l'Any Nou i descobreixo aquesta recepta que porta el meu petit segell. Què contenta estic de que l'hagis feta i, segur, que amb el teu toc deuen estar meravellosos, tot un orgull que la recepta de la meva padrina estigui ara al teu bloc.
ResponEliminaMolts petons atu i en aquesta Violeta que serà tota una gran cuinera.
Un bon any per a tu i els també, Sara. Jo molt feliç d'haver fet aquests coraçons tan bons amb la Violeta i molt contenta de tenir-la al blog.
EliminaUna abraçada.
Una pregunta, Nani, aquestes tasses tan dolces, d'on les has tret...?
EliminaLes vaig comprar a Muy Mucho que cada any treuen per Nadal tasses especials...
EliminaCom ha canviat la Violeta des de les galetes de la família Ginger! ja és una professional;)
ResponEliminaLes pastes fetes amb sagí són boníssimes, i segur que els coraçons de la padrina de la Sara són tan bons com la dels corassons de la meva iaia Tomasa:)
L'any vinent els corassons de la teva iaia Tomasa! I repetirem fotos amb la Violeta, i veurem com haurà crescut...
Elimina