dijous, 31 d’octubre del 2013

Camarões na moranga {receita brasileira}


Encara no ha vingut el fred. Estem en el temps que els francesos en diuen l'été indien, o també l'estiuet de Sant Martí com en diem aquí. Un temps de tardor on fa bo... un automne où il faisait beau... i dura fins a mitjans de novembre. Però, ens ve de gust engegar el forn i ara tenim carabasses amb un color preciós. Què farem amb elles?

dilluns, 28 d’octubre del 2013

divendres, 25 d’octubre del 2013

Sípia estofada {a la carmanyola}


Tarragona és una ciutat tranquil·la. Ho tenim tot relativament a prop i no cal tirar de carmanyola. Però algun cop has de quedar-te a la feina i llavors és quan penses que va bé tenir-la a mà. Fa uns dies es va trencar la que tenia i vaig entrar a Culinarium, és difícil passar per davant i no fer-ho, la Maria en va recomanar una que va molt bé tant per fred com per calor.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Chicken and ham pie {per a Norman Foster}


17 h. en punt. Com si es tractés de prendre el te a Londres, sona el telèfon. A l'altre costat una veu agradable em diu:
- Sorry! No podré sopar demà amb vostè Mrs. Nani. A les 22 h. hauré de sortir amb el meu avió cap als Emirats Àrabs a veure com continuen les obres del projecte que hi tinc ara. Sento molt no poder assistir, però sí que estaré enormement satisfet de compartir avui un bon vi de la seva terra, m'agraden molt tots els que conec, acompanyat de qualsevol cosa lleugera preparada a la seva cuina.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Pe de moleque com avelãs {mais uma receita}


Encara tinc pendent de publicar el repte de Memòries d'una cuinera del mes passat, però aquest no vull esperar i poso la recepta: ens demanen de fer garapinyades. Com que he pensat que n'hi hauran de moltes classes jo he cuinat unes avellanes en forma de pe de moleque, un dolç brasiler molt popular que la meva mare feia molt bé. He cercat en els seus apunts i no l'he trobat, perquè crec recordar que ella hi afegia una culleradeta de bicarbonat i jo no ho he fet, no estava massa segura.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Còctel de caqui i xips de moniato {amb vitamina C}


Ens agrada la cuina de temporada i la seguim sempre. La natura amb els seus colors ens indica què menjar en tot moment i no s'equivoca. Ara toca vitamina C per a poder passar l'hivern de la millor manera possible i ella ens ho proporciona: moniatos, taronges, mandarines, caquis... Com que el nostre caquier és generós i en mengem molts, diumenge vaig preparar un còctel que va sortir força bo. I si la canalla també en vol, només cal fer-lo sense alcohol i llestos. El vam acompanyar amb unes xips de moniato recent fetes i va quedar un aperitiu de luxe.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Temps de verema a Bàrbara Forés {bons vins}


Temps de tardor. Temps de verema. Temps de gaudir d'una activitat diferent a la natura.
Apa, temps d'agafar el cotxe i fer una escapada a la Terra Alta on es fan uns vins dels millors del món. Vam decidir anar a visitar un dels cellers emblemàtics de la DO Terra Alta: Cellers Bàrbara Forés de Gandesa. De la mà de Carme Ferrer, rebesnéta de la persona que dóna nom als vins, visitàrem les finques cultivades de diverses classes de raïm: Carinyena negre, Tempranillo, Morenillo, Garnatxes i d'altres. Unes vinyes que fan un goig impressionant i més que cuidades són mimades. En unes ja s'hi ha veremat, en altres s'està esperant el moment òptim per a fer-ho.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Violeta i la fàbrica de xocolata Creo {anem a Tortosa}


Segur que el títol de l'entrada d'avui us recordarà el llibre de Roald Dhal, Charlie i la fàbrica de xocolata, o la fantàstica pel·lícula de Tim Burton basada en ell. Sí, si és així, aneu bé. L'única diferència és que la nostra Violeta no té res a veure amb el personatge de Violet Beauregarde del relat. 
Fa uns dies vàrem visitar amb ella una de les poques fàbriques artesanals de xocolata, per no dir l'única que queda a Catalunya, Xocolates Creo de Tortosa.

divendres, 4 d’octubre del 2013

Cactus, gelatina de figa de moro i vinagreta


Una de les receptes de la revista Cuina que més m'ha xocat de sempre és una del número 109 i que està feta amb figues de moro, recepta de Carme Ruscalleda. I com diu de treure'n punxa...encara que, a la nostra cultura, de les figueres de moro només en consumim el fruit, aquí ens proposen menjar-ne també el cactus, inspirats en la cultura mexicana, que se'l menja de moltes maneres diferents.