17 h. en punt. Com si es tractés de prendre el te a Londres, sona el telèfon. A l'altre costat una veu agradable em diu:
- Sorry! No podré sopar demà amb vostè Mrs. Nani. A les 22 h. hauré de sortir amb el meu avió cap als Emirats Àrabs a veure com continuen les obres del projecte que hi tinc ara. Sento molt no poder assistir, però sí que estaré enormement satisfet de compartir avui un bon vi de la seva terra, m'agraden molt tots els que conec, acompanyat de qualsevol cosa lleugera preparada a la seva cuina.
Qui em trucava era Sir Norman Foster, que havia de venir a sopar demà a casa. Quan penjo, em ve a la memòria el Borough Market de Londres. Si el coneixeu, sabreu que és un mercat londinenc i que em va fascinar per la seva varietat de productes de tot el món, per les persones de diferents països que hi venen, pels colors de les parades i estaria enumerant moltes més qualitats durant estona. Recordo que allí em vaig menjar un dels pie's més bons que he tastat mai: de pollastre i pernil cuit. Aquest fet em marca i penso que fer-ne un per a acompanyar un bon vi seria una excel·lent idea, ja que m'ha avisat amb poc temps i no en necessito gaire per a preparar-lo i compartir-lo al seu estudi.
Somiar no costa diners...
Per a un motlle de 18 cm,
Necessitarem:
- 1 paquet de massa brisa (congelada o fresca)
- 100 g de porro tallat finament
- 40 g de mantega
- 1 cullerada sopera de mostassa antiga
- 2 tasses (cafè) de farina
- 2 tasses (cafè) de llet
- 1 pit de pollastre rostit trossejat
- 130 g de pernil cuit tallat a dauets
- sal i pebre
- nou moscada
- julivert esmicolat
- 1 rovell d'ou batut amb una mica d'aigua i sal
Farem:
En una paella on haurem posat la mantega hi courem a foc mitjà el porro.
Quan estigui tou incorporem la mostassa, el pollastre i el pernil, deixant que agafin gust un parell de minuts.
Hi afegim la farina i la llet, fins que es faci com una beixamel.
Salpebrem i rallem per sobre una mica de nou moscada.
Hi posem julivert al gust de cadascú i reservem.
Amb la massa brisa cobrirem els fons del motlle fent una rodona de la mida.
Una tira en forma de rectangle cobrirà al voltant i una altra rodona cobrirà la part de dalt, un cop hàgim posat el farcit.
Amb un tros petit farem una fumera perquè surti el vapor de dins i no pugi el pie.
El pintem amb el rovell d'ou que haurem deixatat amb una mica d'aigua i sal.
Escalfem el forn a 180º i hi deixem el pie durant uns 20', o fins que estigui daurat.
Us garanteixo que queda molt bo.
Què sentirem mentre el cuinem? A mi m'agrada el grup britànic Lighthouse Family, High, com alts són els edificis que fa Norman Foster.
El d'avui és un repte que va començar l'estiu passat al blog Dime que es viernes. Tracta d'anar passant el relleu d'un blog a altre amb l'excusa de convidar un personatge que pot agradar al blog amic a qui es convida. Fins ara els personatges convidats han sigut:
La Caputxeta Vermella, per Patricia de Dime que es viernes
Cocó Chanel, per Carmen de Tia Alia Recetas
Àngela Merkel, per Yolanda de Cocido de Sopa
Alberto Chicote, per Caty de Circus Day
Quasimodo, per Juana de La cocina de Babel
Sherezade, per Mayte de Rústica
Mahatma Gandhi, per Mon d'April's kitch
i ara jo que he convidat Norman Foster.
La Mon d'April's Kitch em coneix bé. Sap que m'agrada el disseny i l'arquitectura i va fer una bona tria per al meu personatge. Ella sabia que fa uns anys vaig fer una escapada a Berlín per a veure sobretot edificis dels meus dos arquitectes favorits: Oscar Niemeyer (de qui ja vaig parlar aquí) i Norman Foster. D'aquest arquitecte m'agrada i que he vist, entre d'altres, la imponent Torre de Collserola de Barcelona, l'impressionant Pont de Millau a França, el modern metro de Bilbao i la magnífica cúpula del Reichstag de Berlín, de la que us ensenyo l'interior i un collage fantasiós amb diverses fotografies. M'agradaria parlar-vos una mica més sobre aquesta obra, però els que em seguiu sabeu que no m'agrada allargar-me massa. Només dir-vos que aquest edifici mereix una visita. Per cert, heu vist el reportatge Quant pesa el seu edifici, Mr. Foster? Norman Foster ens explica que l'arquitectura és per a ell, alguna cosa que realment afecta a tots els sentits. Diu que en aquest sentit que és alguna cosa que pots mesurar, pots quantificar i si vols, té una dimensió espiritual que està vinculada amb tots els sentits. I això és quelcom que no pots mesurar, però saps que està i commou, mou el propi esperit. En aquest film/reportatge, Deyan Sudjic, director del Design Museum de Londres, ens diu que l'essència de l'arquitectura de Norman Foster és que el disseny pot fer que les coses funcionin millor i que hem oblidat que les coses útils també poden ser molt belles. Us el recomano.
Estic molt agraïda a Mon, s'ha esdevingut una bona amiga, que hagi pensat en mi per aquest repte. I ara em toca dir a qui passo la tanda.
Txan!!!!!! Que es vagi preparant la Gemma de Fogons, un bonic blog de cuina amb receptes saludables i una molt cuidada fotografia. I per aquest motiu li demano que prepari un sopar per a un fotògraf que estic segura li hauria agradat convidar (i a mi també): Henri Cartier-Bresson. Apa Gemma, sé que et sabràs lluir com ho fas sempre. Tens un termini de 20 dies. Esperarem amb ganes!
Huauuu!!!! Quin pie mès bò!!!! A mi tambè m'encanten els pies de pollastre dels anglesos! I el Foster segur que ha quedat "impresionat" tant pel pie com pel vi! Segur que et portarà quelcom dels Emirats Arabs!!!!!
ResponEliminaLes fotos em semblen genials, havent agafat el logo del Desafio i adaptant-lo a la realitat...Tenir la campana es un punt!
M'encanta!!!! Un nou desafío complert...sabia que li donaries un toc cosmopolita molt personal. Preciosa aportació i deliciosa proposta....
Bravo!!!! El desafío continua... GEMMA .... se t'ha girat feina!
Un edifici realment molt bonic, Nani. Has fet una bona tria. I sobre aquests records dels que parles al Borough Market, jo hi vaig tastar per primer cop el pastís de pastanaga, el carrot pie, i em va encantar! Amb aquelles nates mantegoses que els anglesos posen sovint sobre els pastissos... quedo expectant a la proposta de la Gemma, a veure amb què ens sorprèn!! Petons
ResponEliminaAaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!! Crack! Acabo de caure a terra en rodó! Mare meva, això no es fa nena! Jajajajajaja! Henri Cartier-Bresson! Uaaaaaaaaaaaaaaaà! Ja saps que estic soltera, no? Ja puc fer un bon sopar....... que diuen que als homes se'ls guanya per l'estòmac, jajajajaja!
ResponEliminaGràcies, bonica, em fa molta il·lusió, hi començo a treballar ara mateix, que el temps passa ràpid. Mare meva, quina pressió!!!
La teva proposta m'encanta i al teu convidat segur que el vas ben enlluernar, deliciós. I les fotos? Les de la recepta, precioses, i les de l'edifici, espectaculars!!!!!! Que bonic!!!!!!
Moltes i moltes gràcies!!! Muas!!!
Segur que el teu convidat va quedar més que satisfet amb aquest pie que li vas preparar, jo també ho estaría jejeje. Petons!
ResponEliminaAna
El pie, increïble amb l'alçada que te. M'ha encantat. I la tria per la Gemma, també!
ResponEliminaPetons guapa
Quin repte més divertit!! M'agrada molt el teu pie, t'ha quedat xulíssim i amb molta alçada. Per anglaterra en vaig tastat de pernil i de pollastre, però mai amb les dues coses, segur que ha d'estar molt bo!
ResponEliminaPetonets!!
Nani, vaya pinta tiene ese pie. Pero lo que más me ha gustado es tu mosaico con las fotos de la cúpula de Foster. ¡Qué pasada! Imagino que, aunque un poco apresurada por las prisas de Sir Norman, habréis disfrutado de este estupendo pie y de una charla más que interesante.
ResponEliminaEstá genial. Besazo.
Una charla deliciosa, unas fotografías fascinantes, adoro esas estructuras!
ResponEliminaUn placer encontrarte gracias a Abril y el desafío.
wowowowow!!!! impresionant...
ResponEliminaM'ha semblat una elecció perfecta per tu Nani!!! Me l'imagino trucant a casa teva i gaudir d'un bon ví junts... I el pie em sembla tan bo i perfecte...
ResponEliminaMolt bon repte!
Petonets,
Palmira
Qué maravilla de receta que has preparado para el gran Norman Foster. NO dudo que habrá disfrutado de esa encantadora cita y que habrá dado buena cuenta del maravilloso pollo.
ResponEliminaEnhorabuena porque ha sido un gran reto, porque era difícil y porque lo has bordado.
Ahora le lanzas el guante a la Gemma, asi que a pensar toca!.
muchos besos y gracias por participar !!
Em sembla genial aquesta proposta i curiosa, molt curiosa, la veritat no se a qui podria convidar (no seria un politic, segur, em tenen contenta...). No pensis que per que estic una mica "out" he deixat de seguir-vos, que us vigilo...
ResponEliminaPetonets
¡¡¡¡¡¡¡¡ENHORABUENA NANI¡¡¡¡¡¡¡, MENCANTAAAAA
ResponEliminaQuin pie tan apetitós, m'agraden tots els ingredients, la nou moscada li ha de donar un puntet deliciós. I unes fotografies precioses, sembla mentida que un flexo pugui crear una imatge tan bonica. Petons.
ResponEliminaMolt xulo el repte!!! I el pie... m'encanten els pies!! Precisament marxo demà a Anglaterra per feina i si puc aprofitare per sopar un bon pie. Ja se que no es molt lleuger, pero un dia es un dia!. Petons!!
ResponEliminaM'encanta aquest cercle de posts, molt original!
ResponEliminaI tu tenies un convidat de luxe, i l'esperaves amb un pastís deliciós :)
Ja, ja, Por fin ya se hacía esperar Sir Norman Foster y su invitación. El pie me encanta, soy mucho de pies ingleses, uno de mis vicios desde que con 10 añitos marchaba los veranos a aprender inglés. Pero las fotos de la cúpula me han encantado y tenías razón, es una construccion mágica, fantastica. Bss preciosa
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Quan vaig visitar Berlín la cúpula del Reichstag també em va entusiasmar, és una parda obligatòria! i que dir del borough market?? per semana santa vaig anar a visitar a una amiga i m'ho volia menjar tot!!!! no sabia què triar! no tinc cap dubte que aquest pastìs de pernil i formatge és una bona opció. Nosaltres vam menjar unes torrades amb formatge fos planxat que era per llepar-se els dits i amb el fred que feia entrava d'allò més bé, i és clar per donar el toc de dolç un carrot cake deliciós!
ResponEliminapetonets
Estic segura que en Foster hagués flipat amb aquest pie!!! amb els ingredients que porta ha d'estar bo si o si!! i el Borough Market a mi també em porta molts bons records, quines ganes de tornar-hi!
ResponEliminaQuin edifici més maco! I el teu pie fa una bona pinta! Que bonica aquesta iniciativa, i més en el teu cas que han encertat tant amb el personatge. Petons
ResponEliminaDelicioso, seguro que a Foster le hubiese encantado. La cúpula es impresionante !! Un abrazo, Clara.
ResponEliminaGenial Nani! la veritat és que seria tot un luxe aquest somi, si fos real... :) Ja m'agradaria que vingués a sopar a casa algun arquitecte de la talla de Norman Foster!
ResponEliminaUn pie excel·lent, com tot el que sempre fas!
Petons :)
Ets una caixa de sorpreses i, t'hu he de dir, plena de cultura. Sempre interessant.
ResponEliminaMira, jo hauria triat la Coco...
Molts petons.
Una iniciativa molt divertida i interessant.
ResponEliminaGràcies per la recepta (sospito que aquest pie m'encantaria) i per les fotos
Marta
Ostres Nani!!! Acabats d'arribar de Londres!!! Divendres passat dinavem a Borougth ...quina passada!! Varem quedar maravellats, amb les parades i amb la quantitat i qualitat dels llocs de menjar!!! De pie no en varem menjar alla aixi que tocara fer el teu ;)
ResponEliminaPetoneta guapa!! I ja estare atenta de la quedada...pero fins el febrer!!! :O
MAR, de EQNME
Uffff, lo que me ha costat trobar la recepte, però me he divertit e instruit mentres arribaba fins aquí, amb las altres receptes, que he anat trobant per el camí. M'encantan els pies, i aquest m'va cridar l'atenció per l'especte tan fantàstic que tenia a la foto i quan he llegit la recepta he vist que m'encantarà. No se quan el fare, però guardo la teva recepte com or.... La cuina anglesa, m'agrada molt, en contra de lo que tothom diu. Per a mi te receptes molt interessants, sobre tot las de influencia india.
ResponEliminaPetons