Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Conill amb dàtils i mel

M'agrada remenar els meus llibres de cuina. Fullejar-los amb calma i, de tant en tant, deixar que l'atzar decideixi què cuinaré. Gaudeixo especialment d'aquells dies sense presses, quan puc passar tot el matí a la cuina, llegint, provant i improvisant el dinar amb allò que tinc a la nevera.

Ossobuco amb cebes del platillo i xampinyons

Prenguem-nos la vida amb tranquil·litat. Cuinem per als nostres. Cuidem l'entorn. Sortim a la natura. Escoltem música. Salvem-nos, sempre que puguem, de la mediocritat que sovint ens envolta.

Confit d'ànec a la vinagreta de Chartreuse i vinagre Forum

Tal com gira el món, tots necessitem un refugi. Un lloc on sentir-nos segurs, a recer del soroll, de les presses i dels desenganys del dia a dia. Jo el tinc, aquest refugi. I ho confesso: m'hi blindo. La cuina. Allí on el temps s'atura. Puc passar-m'hi hores amb les mans enfarinades i olioses, deixant que els pensaments es vagin dissolent a foc lent. Amb música de fons i bons ingredients, tot flueix. I quan arriba el moment de seure a taula, aquest silenci ben cuinat es transforma en gratitud compartida.

Filet de porc ibèric caramel·litzat amb figues i ceps

Preparar aquesta recepta és posar la tardor a taula: ceps i les últimes figues de setembre que fan un plat exquisit. Un filet de porc cuinat a foc lent i fent xup-xup, es va caramel·litzar deixant un suquet que juntament amb l'arròs blanc va triomfar. Si l'acompanyeu amb un bon vi de la terra, el resultat serà magnífic i és tan senzill de fer que el repetireu segur.

Hamburgueses mini especiades i arrebossades

Això d'escriure un post setmanal és un exercici que necessita una preparació complexa, encara que no ho sembli. Si es vol fer bé hauràs de pensar què preparar, tenir els ingredients a mà, on fer la fotografia i preparar la composició. I és en aquest últim requisit que hi entren els plats i els colors que juguin una concordança estètica. Així estava quan no sabia quin color posaria i de sobte, en alçar la vista, vaig veure les figues de moro que tinc davant la finestra de la cuina que tenien un color ben bonic i eren com un tovalló antic que guardo a la prestatgeria del rebost.  

Pollastre amb prunes

Temps de prunes i ja s'acaba el de les cireres. Això és el que té viure al camp: entre veïns ens intercanviem els fruits de temporada. Tu em dones prunes, jo et dono peres; uns altres em porten cireres i jo els compenso amb tomàquets. Així compartim collites i vivències que donen molt de si. 

De l'hort al plat, un mar i muntanya de sipionets i pilotetes

Si observem la natura, veurem que cada arbre, cada vegetal o qualsevol fruit de l'hort té el seu propi verd, amb una infinitat de tonalitats i matisos. Aquí, per exemple, el verd de les faveres no té res a veure amb el de les pesoleres. I el de la menta i el del coriandre que he collit per guarnir tenen, com era d'esperar, el famós verd menta.

Espatlla de xai al forn

       

Un cop passades les festes de Nadal tenia ganes de pujar a la muntanya. Vaig decidir d'anar a Farena, un poblet que és una entitat de població del municipi de Mont-ral, a l'Alt Camp. Està a les muntanyes de Prades en un coster a l'esquerra del riu Brugent, amb un paratge natural i amb una flora excepcional.

Carbonada flamenca

Amb això que arxivo fotografies tot repassant viatges, fa uns dies em vaig topar amb les d'una curta escapada a Brussel·les i en veure la 'carbonada' que vaig menjar en un restaurant prop de la Gran Place, em va venir de gust preparar-ne. A casa ens agrada i acostumo a fer-ne, sobretot ara amb el fred perquè entra molt bé.

Arròs de les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre

'Hi havia una vegada sis pageses arrosseres que vivien al cor del Delta de l'Ebre i, feia molts anys que cada dia, treballaven la terra a les seves petites explotacions agràries. Un dia l'atzar les va ajuntar i entre riures i confidències van voler donar visibilitat al seu esforç, al treball i a les seves avantpassades. Des d'aquell dia, aquestes dones van decidir compartir la seva història i feina i és per això que van crear la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta.'

La meva salsa 'Cafè de París' per l'entrecot

     

Potser és molta pretensió per part meva dir a aquesta mantega 'Cafè de París' i que m'agrada tenir preparada per a quan faig entrecots o un altre tipus de carn, però és que no es coneixen els autèntics ingredients i les seves proporcions de l'autèntica salsa que va crear monsieur Boubier al seu restaurant Le Coc d'Or de Ginebra.

Llapí amb peres i naps

Hi ha receptes que són emocionals i no pots evitar cuinar amb el pensament posat en paraules i moments viscuts que et venen al cap i que et fan reviure situacions irrepetibles. De petita el meu pare em va ensenyar la primera paraula en francès i això no ho he oblidat mai. Com tampoc mai li vaig dir que recordava molt bé com va ser. Ell va fer el servei militar, crec que ja ho he dit alguna vegada, a la Cerdanya. A Bellver. Li va tocar durant dos anys portar el camió que servia per a tot: transportar soldats, anar a buscar els aliments i altres serveis. Aquella zona la coneixia de cap a peus, amb metres de neu i sense. I el que més recordava era el fred que va passar i algunes de les paraules que va aprendre.

Carn rostida amb vi negre i amb puré de patata amb all

Començar el dia passejant per l'hort és un gran plaer. Aquests dies de fred tot està gebrat i així i tot resulta magnífic prendre cafè mentre miro les flors que hi tinc i que després agafaré per a cuinar quelcom. La pesolera està ufanosa i ja tinc ganes de cuinar els pèsols que aviat arribaran a balquena. I el romaní que està florit tot l'any i que m'obsequia amb unes meravelloses branques que perfumaran la carn que prepararé.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França. 

Arròs de conill, llonganissa i costella de porc

A cada casa sempre hi ha receptes que es repeteixen i que fan que es tingui un receptari d'aquells que fa que ens decantem per una o per una altra segons el dia que tinguem. De la mateixa manera que ens vestim o pentinem, o fem una cosa o anem a un lloc diferent del que havíem pensat. D'aquelles decisions entre mils que hem de prendre diàriament, des del moment que ens llevem.

Gall del Penedès a la malvasia

Desconec si algú dels que em llegiu us plantegeu d'on venen els productes que consumim, si són de qualitat i de la terra, de proximitat i de temporada. Jo sí. La veritat és que prefereixo menys quantitat i més qualitat, perquè tot això es revertirà en la nostra salut. Avui un gall del Penedès a la malvasia que els francesos en dirien 'un coq au vin', però un 'vin' nostre.

Trumfada

A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.

Pollastre de corral confitat amb greix d'ànec

Dijous passat va ser sant Sebastià, festa major a casa perquè és el patró de Rio de Janeiro. En realitat, la ciutat es diu 'São Sebastião do Rio de Janeiro', però ha quedat amb el nom més curt. Hi ha tota una història  darrere que no explicaré ara mateix. Al que anàvem, vaig fer un dinar de festa amb carxofes i altres hortalisses de temporada, amb la part d'un pollastre de corral que tenia al congelador, i el vaig confitar amb greix d'ànec que estava a punt de caducar.

Sopa de ceba amb barret, filet de porc a la taronja i calçots arrebossats

Encara queden dies de fred i una sopa que escalfi el cos i l'ànima sempre ve de gust. Com aquesta que comparteixo avui que no sé si dir-li crema o sopa, perquè la passo per la batedora deixant-la espessa. La ceba és un dels ingredients que mai em pot faltar, junt amb el pa, els ous i les patates. Podem tenir el congelador i la nevera buida, però si els tens, prepares alguna cosa en qualsevol moment.