Prenguem-nos la vida amb tranquil·litat. Cuinem per als nostres. Cuidem l'entorn. Sortim a la natura. Escoltem música. Salvem-nos, sempre que puguem, de la mediocritat que sovint ens envolta.
Hi ha moments en què entrar a la cuina és gairebé un acte de resistència. Un refugi. Un espai on el temps s'atura i tot pren sentit. Avui hi entro per preparar un ossobuco, un plat d'origen italià -el seu nom vol dir literalment 'os buit'- que sempre em reconforta. L'acompanyo amb cuscús i, si podeu, us recomano cuinar la carn el dia abans, el repòs la transforma i la fa encara més saborosa.
Al blog també hi trobareu una altra versió: ossobuco a la flaire de Chartreuse.
Salmorra per hidratar la carn,
- 2 litres d'aigua
- 200 g de sal
- 4 talls de garró de vedella (part de la pota)
Preparem la salmorra dissolent bé la sal en l'aigua i hi submergim la carn durant una hora a la nevera. Aquest pas ajudarà a obtenir una carn més tendra.
Ingredients,
- 130 g de cebetes del platillo (o cebetes franceses)
- mantega amb sal
- 200 g de xampinyons
- 1 ceba tallada a dauets
- 1 escalunya tallada a dauets
- 3 tomàquets madurs pelats, sense llavors i tallats a dauets
- 1 llimona petita, la pell ratllada
- 1 branqueta de farigola florida
- 1 got de vi blanc, 1/4 l
- 1 got d'aigua o de brou, 1/4 l
- oli d'oliva verge extra
- farina
- sal i pebre
acompanyament,
- 250 g de cuscús
- 250 g d'aigua
- 1 cullerada sopera de mantega
Elaboració,
Un cop feta la hidratació de la carn, escorrem els talls i els assequem amb paper de cuina. Els enfarinem lleugerament, espolsant-ne l'excés de farina i els marquem en una paella amb oli pels dos costats fins que quedin daurats. Reservem.
En una cassola amb oli d'oliva, sofregim la ceba i l'escalunya fins que siguin transparents. Afegim el tomàquet i deixem que el sofregit agafi color i profunditat.
Incorporem la farigola i la pell de llimona ratllada. Hi aboquem el vi blanc i, al cap d'un parell de minuts, el brou (o l'aigua).
Afegim la carn, salpebrem i deixem coure a foc lent entre una hora i una hora i mitja, fins que quedi ben tendra.
Mentrestant, pelem les cebetes amb paciència i les fem bullir amb aigua i una cullerada de mantega durant uns 20 minuts, fins que siguin tendres. Les escorrem i les saltem en una paella amb una mica de mantega i els xampinyons. Aquesta barreja s'incorpora a la cassola quan falta aproximadament mitja hora de cocció de la carn.
Per al cuscús, fem bullir l'aigua amb una mica de sal i oli. Retirem del foc, hi afegim el cuscús, remenem i deixem reposar tres minuts. A continuació, hi posem la mantega i ho tornem a posar a foc suau, remenant amb una forquilla durant 2 o 3 minuts.
Servim el plat amb una base de cuscús i, al damunt l'ossobuco amb el seu suc.
Temps d'espàrrecs de marge: deliciosos si es couen en una planxa ben calenta, amanits amb oli i sal.
Per acompanyar, res millor que un bon vi de la terra. En aquest cas, el vi de 'La nit del poble' del 20 de juliol del 2024 del Celler Vall Llach, que porta a l'etiqueta un poema de Miquel Martí i Pol.
El poema és la nit
i un balancí al terrat
i jo
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin els llums dels carrers
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia.
I jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquel Martí i Pol
Davant d'un món sovint governat per la superficialitat, refugiem-nos en la bellesa, en la cuina, en la música, en la poesia. Potser aquí és on encara podem trobar una forma d'harmonia.
My Song, Labi Siffre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada