Babà Napoletano

Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.

Carpaccio de presa ibèrica amb emulsió de pebrot vermell

Que el temps passa de pressa no cal que ho digui. Ens anem adonant de la velocitat a mesura que complim anys i que tot al nostre voltant va al mateix ritme. Per sort. 18 anys. 18 anys d'una revista que ens acompanya amb bones propostes i molt ben explicades i fotografiades. Els seus lectors estem d'enhorabona i jo, particularment els vull felicitar: moltes felicitats revista Cuina! I abans de tenir en mans la revista de celebració, faré una recepta del número 224 (la d'aquest mes) que m'ha cridat l'atenció, un carpaccio fet al buit...

Carxofes i calçots escabetxats i peix fet a baixa temperatura

Sembla que molts escriptors pateixen pànic a la pàgina en blanc quan han de començar a escriure alguna cosa. A mi em passa moltes vegades amb els posts. Pànic, pànic, no. Però allò de veure per on començo, sobretot quan he de parlar de diversos punts com l'entrada d'avui, em provoca indecisió. Per la recepta, pel vi, pel llibre?

L'escabetx de la Mia, del restaurant La Cooperativa de Porrera

Jo, la Nani, fotografio

Tu, la Mia, cuines

Ella, la Ruth, escriu

Nosaltres, els de la taula, mengem

Vosaltres, els que em seguiu, llegiu

Ells, els de més enllà, compren vi de la terra i gaudeixin del moment 

I així, continuaria conjugant i jugant amb les paraules i fent poesia i passejant i mirant com fan vi i admirant el paisatge i gaudint del temps i compartint experiències i moltes més is que posaria, però avui cediré l'escriptura a la Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic i sommelier professional, mestressa de les paraules i dels vins i de l'amistat i de moltes més is. Us convido a anar a Porrera...
I ja hi som.