'Si los tacos fuesen una religión, la taqueria seria la iglesia', diuen en un dels capítols de 'Las crónicas del taco' de Netflix. Podria dir que he fet tot un màster dels tacos mexicans. Jo només havia menjat els burritos i els tacos de carn, però després de veure'ls ja conec els de suadero, cochinita pibil, birria, cabrito, peix i altres. Són una representació gastronòmica internacional de la cuina mexicana. Cal dir que els no recomano aquests reportatges a vegans i vegetarians.
I va ser llegint 'L'anguila' de la Paula Bonet, el llibre que em va portar la Ruth fa uns dies, que em va venir la inspiració d'aquest post, d'un viatge de fa dotze anys. Tot just parla de l'artista Roser Bru Llop, una artista barcelonina exiliada a Xile des del final de la Guerra Civil i que ens va deixar el passat mes de maig. Era filla del diputat català Lluís Bru. La Paula, que la va conèixer personalment, explica que la pintora i gravadora va arribar a Valparaíso a bord del Winnipeg l'any 1939, el vaixell que va portar més de dos mil republicans espanyols des de França a Xile gràcies a Pablo Neruda i a Rodrigo Soriano.
Quan vaig veure a Instagram que Gasull Olis de Reus havia fet un oli d'avellanes verge ecològic, vaig pensar que l'havia de tastar fos com fos i de seguida vaig posar-me en contacte amb ells. Com que havia visitat anteriorment la seva pàgina web de quan vaig preparar el confit d'ànec amb endívies a la taronja, sabia que tenien una casa modernista al centre de Reus, vaig quedar-me amb ganes de visitar-la. Perquè parlar de Reus és sinònim de parlar de Modernisme.
