dilluns, 19 de juliol del 2021

Tacos de cua de bou


'Si los tacos fuesen una religión, la taqueria seria la iglesia', diuen en un dels capítols de 'Las crónicas del taco' de Netflix. Podria dir que he fet tot un màster dels tacos mexicans. Jo només havia menjat els burritos i els tacos de carn, però després de veure'ls ja conec els de suadero, cochinita pibil, birria, cabrito, peix i altres. Són una representació gastronòmica internacional de la cuina mexicana. Cal dir que els no recomano aquests reportatges a vegans i vegetarians.

Ja he parlat de Mèxic i del seu menjar altres vegades. Ho podeu trobar a l'etiqueta de 'viatges'. I avui el torno a compartir perquè és un país que m'agrada. De pas visitem, de manera molt curta, el Museo Nacional de Antropología de la Ciudad de México. Dues de les fotografies ja havien sortit en un altre post mexicà. Una meravella que cal visitar de manera obligatòria. En una de les fotografies podeu veure La Piedra del Sol o el Calendari Asteca, un disc monolític de basalt amb inscripcions al·lusives a la cosmogonia mexica i als cultes solars. Servia per als habitants del centre de Mèxic per a comptar el temps, abans que arribessin els conquistadors espanyols. Aquí tot va canviar, fins i tot els espanyols varen cremar, tal com ho expliquen en un dels capítols de Netflix, els llibres de receptes que tenien dels tacos, però conten que no van poder extingir la història, perquè sobreviuen amb la seva compartició i transmissió oral per generacions. Colonització, saqueig i destrucció. En fi, no cal explicar gaire més que no coneguem, se seguirà celebrant el 12 d'octubre. La cuina mexicana porta a taula sensacions i gustos difícils d'oblidar. I jo el que faig és una adaptació dels ingredients que tinc a mà i aprofito els nostres productes de temporada per a uns tacos a la meva manera. En aquests dies que tant es parla de la carn, de si n'hem de menjar més o menys, aprofito per a preparar-los de cua de bou, perquè es tracta també d'aprofitar-ne les altres parts. No tot ha de ser filet o entrecot. Cal un consum sostenible i racional. Així que preparo la cua de bou com un exemple del fet que cal prendre consciència de la manera que ens alimentem. Va, que per avui no m'allargo més i ens posem a la feina. Com que no podem viatjar ho fem amb la imaginació i el paladar un cop més.

Ingredients per a sis 'tacos',

0,880 g cua de bou (ossos i carn) ● oli d'oliva verge extra ● 1 ceba ● 1 pastanaga ● 2 grans d'all ● 1 fulla llorer ● brandi ● 250 ml de vi negre ● sal i pebre ● 1 branqueta de farigola ● 2 tomàquets petits ● 1/2 litre d'aigua ● 1 cullerada (cafè) de comí en pols ● pebrot i albergínia escalivats ● llimona confitada en sal (aquí teniu com fer-les) ● ceba vermella tallada a daus ● 'tortillas' de blat 

Preparem els trossos de cua de bou saltant-los fins que siguin daurats en una cassola amb oli d'oliva. Els traiem i reservem. Al mateix oli fem un sofregit amb la ceba, la pastanaga i els alls sencers amb pell. Salpebrem i reguem amb un bon raig de brandi. Deixem que s'evapori i afegim la farigola, el llorer, el comí i els tomàquets tallats a quarts. Remenem i deixem un parell de minuts. Aboquem el vi negre i deixem que es cogui uns cinc minuts. Afegim l'aigua i deixem coure a foc amorós i amb la cassola tapada, un parell d'hores o fins que la carn sigui tendre. Hem d'anar controlant de tant en tant que no es quedi sense suc. Un cop passat el temps traiem la carn, la desossem i l'esmicolem al gust. Passem la salsa que ens ha quedat per un colador metàl·lic amb l'ajut d'una mà de morter. Quedarà per a guarnir el taco o, si volem, es pot servir en una tassa petita com un caldo per a acompanyar com fan els mexicans. Ara ja només queda muntar el taco posant sobre les tortilles la carn, l'escalivada a trossos, la llimona i reguem amb salsa. Cal dir que hi podem posar imaginació i fer-los amb els ingredients que ens vinguin de gust. Jo no els faig picants, però hi afegeixo unes gotes de Tabasco. Maridem amb una cervesa ben fresca que ara amb la calor ve de gust. Ah, i a ritme del Jarabe Tapatío, el ball nacional dels barrets mexicans. Festa!

Unas de les veus mexicanes que escolto sovint és la de la Natalia Lafourcade. A part de la veu i la seva música, destaca el seu activisme social. Les lletres de les cançons que compon tenen missatge i una de les que més m'agraden és Tú sí sabes quererme, en versió molt bona que canta amb Mare Advertencia Lirika i Rubén Blades. Però la que us poso amb Los Macorinos tanbé m'agrada molt més per moltes raons. Una d'elles és que Los Macorinos són els que varen acompanyar na Chavela Vargas fins al final de la seva carrera i ara ho fan amb la Natalia. L'altra raó és que em recorda uns moments màgics que es van produir a l'Aeroport Internacional Ushuaia-Malvinas Argentinas tot esperant un vol domèstic que ens havia de dur a Calafate, que per cert és un dels aeroports més bonics del món -és una gran casa de fusta- alhora que també un del més perillosos -les pistes són dins el mar-. Tot això ja ho vaig explicar a la recepta del cordero patagónico, però per si no l'heu llegit, aquí teniu l'anècdota: El vol portava retard i érem una cinquantena de persones que l'esperàvem. La majoria eren de grups folklòrics que havien actuat en un concert. Entre elles el grup argentí Quilla Huasi. Quan van avisar per megafonia que el vol tardaria a sortir, el grup no va dubtar de desenfundar els instruments i junt amb els altres grups varen convertir l'espera en una festa. Ritme i percussió com sona en aquesta cançó. La màgia dels viatges. Jo us convido a veure el vídeo de la Natalia, però fins al final del tot. És un himne que transmet molta energia i que ens farà ballar. 

Tú sí sabes quererme, Natalia Lafourcade & Los Macorinos

                               Un, dos, tres, ¡Miguelito!

          ... El amor perfecto comienza por mí misma/ Si yo no me conozco, ¿cómo saber quién me estima? Pa' pasar penas mejor estar solita/ Amor verdadero es lo que el alma necesita...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada