Quan l'Alba d'El taller de cuina va proposar la recepta viatgera per a celebrar l'aniversari del seu bloc, em van venir al pensament els plats que he menjat viatjant, però hi havia un que feia temps que volia preparar i aquí el teniu. És una versió que em recorda de com estava fet, però a la meva manera.
Aquest xai el vaig menjar a Ushuaia i us puc dir que és una menja deliciosa.
Necessitarem:
- Una peça de xai (cuixa, espatlla o llonzes)
- 1 got generós de vi negre
- 2 pastanagues
- 1 ceba mitjana
- 1 branca d'api
- 1/2 porro
- unes branques de romaní
- sal i pebre
- salsa chimichurri
- 4 cullerades d'oli d'oliva
Farem:
En una paella amb oli d'oliva hi passem les verdures tallades a trossos i salpebrem.
Un cop cuites les posem en una safata que pugui anar al forn.
Per sobre hi posem la peça de xai que haurem pinzellat amb oli d'oliva i salpebrat.
Aboquem el got de vi i tapem amb un full d'alumini.
Ho enfornem durant una hora a 150º.
Traiem i pinzellem la peça amb la salsa chimichurri (tinc pendent posar-la i aquesta vegada l'he comprat feta), tornant a tapar la safata amb l'alumini i enfornant una hora i mitja més.
Si veiem que no hi massa suc hi podem afegir un altre got de vi o d'aigua.
Traiem el full d'alumini i posem 5 minuts al gratinador fort.
El corder fet d'aquesta maner queda cruixent per fora i tendre per dintre.
De totes maneres cal que controlem perquè com sempre recordo cada forn és diferent i ens pot sortir diferent.
Servim amb les verdures i unes patates fregides.
Com passa en qualsevol viatge, sempre hi ha alguna anècdota per explicar. En aquest viatge l'avió que ens havia de portar de Ushuaia a Calafate portava retard i teníem com a companys de vol el grup musical argentí Quilla Huasi i quan portàvem 1/2 hora d'espera -i anava per llarg-, sense pensar-s'ho dues vegades van desenfundar els instruments i ens van fer un concert per a tots els que esperàvem. Una d'aquelles coses que et fan veure la vida d'una altra manera. A la parada final a Buenos Aires vaig entrar en una botiga de música i vaig demanar un CD d'ells i me'l van donar ràpidament. Són molt coneguts a l'Argentina. He triat Paisajes de Catamarca.
Quina xulada de recepta i quina xulada de viatge, Nani! Veig que és més complicat del que sembla en la primera foto. Ja faré la xafardera per "ni en tu casa ni en la mía" a veure què hi trobo! Gràcies! petons
ResponEliminaBon día, Nani no sé que me gusta más ,tus recetas o tus fotografías. La combinación es perfecta. Bon cap de setmana .
ResponEliminaEl plat ha de ser boníssim!!! i les fotos fantàstiques!!! Que bonic és viatjar, oi? A la vida tenim molts moments que recordant-los ens fant feliços. Per mi són els moments amb els meus fills i els viatges. Ara estic en aquest moment, de nens i viatges. Petons i bon cap de setmana.
ResponEliminaQuina pinta tan espectacular auqestes costelles de xai!!! Buf... la carn a Argentina és una marevella!!!! quina sort haver-hi estat...aquest, el de la Patagonia és el viatge de la meva vida!!!!!
ResponEliminaUn plat de diumenge per disfrutar amb una bona copeta de vi negre, com m'arriba a agradar aquesta carn!
ResponEliminaPetons guapa!
Salivera...
ResponEliminaQuina enveja de viatge!!! i el xai te una pinta boniiiissssimaaaa!!!!!! Las fotos de com preparen la carn a l'Argentina m'han fet recordar una forma semblant que fan al Marroc però ficant el xai a uns forns de pedra sota terra, la carn es desfà al agafar-la amb les mans.... una passada!!!!! Entre las teves fotografies i els meus records m'ha entrat una gana...
ResponEliminasalutacions, Anja de blogandcook
Quines fotos i quina recepta Nani!!! Aquest xai ha d'estar de bo!!!!! Argentina és un destí pendent, i mira que m'agradaria!
ResponEliminaMoltes gàcies per participar.
Petonets i bon cap de setmana!!!
Hola!!! menudas fotos, que envidia me das, unos paisajes preciosos. El plato espectacular y como siempre genial presentado. La carne se ve tostadita como a mí me gusta. Un beso.
ResponEliminaOstres !!!...quina cosa més bona !!!...té una pinta exquisita...i a sobre feia temps que buscava una recepta similar. Ho faré, gràcies Nani!!!
ResponEliminaFotos un 10 !!!
Mira que tinc un gera a l'Argentina i no hi he anat mai!!!!
ResponEliminaPerò ho podem fer d'una altra manera, baixo a Tarragona a fer el tast, no et sembla????
Quines fotos xiqueta, quines fotos, ens poses les dents llargues a tots!!
PTNTS
Dolça
gera no, un germà!!
EliminaQué pinta por favor, esa carne se quiere venir conmigo!!! Se ve deliciosa!!
ResponEliminaBesitoss
No he estat mai a Argentina, m'agradaria molt poder-hi anar. I la carn argentina és famosa arreu del món.
ResponEliminaQuè serien els viatges sense aquestes anècdotes tan especials? :)
Quina meravella...Com per a molts el viatge a Argentina és un dels grans desitjats. No sé si dir-li a en Messi que organitzi un pels blocaires..aviam si ens surt millor de preu, je, je, je....
ResponEliminaI de la recepta què he de dir: doncs crec que menjar-se-la allà és un moment únic.
Increible como te ha quedado, la foto lo dice todo. Yo no he tenido la oportunidad de ir a la Patagonia, pero mi hija ha hecho el mismo viaje, vino encantada y la gastronimia con esas carnes deliciosas que tienen y concretamente este plato. Lo has bordado. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaEts una artista Nani!! T'ha quedat genial!! Y les fotos maquísimes!
ResponEliminaPetons
Nani, que presentación, te digo de verdad que me dejas con la boca abierta cada vez que abro una entrada tuya y veo estas fotos, me puedo pasar un buen rato sin pestañear mirándolas, ni hablamos de la receta, es estupenda.
ResponEliminaBesitos querida.
QUINS BONS RECORDS OI??
ResponEliminaI quines carns tan NATURALS I TENDRES,t'ha quedat EXQUISIDA...
que bueno1 Yo lo comí allí... los tres días que estuve en Ushuaia, no lo olvidaré nunca! Besos
ResponEliminaNo se cual de tus recetas es más espectacular, bonita y bien presentada....me he decidido por el cordero por ser una receta que en mi casa se prepara para celebrar algún motivo de fiesta
ResponEliminame quedo para seguir tus deliciosas recetas, pues tienes un blñog precioso......bs.