Magdalenes amb xocolata i els petits plaers quotidians

Sembla que quan necessito pau i tranquil·litat em dona per fer magdalenes. Aquests dies de vacances de xarxes i de trobades amb amics no he fet altra cosa que llegir i passejar, alimentar l'ànima i he tornat a fer magdalenes, tot recordant les perfumades que vaig preparar fa temps.

Mostatxo Most, una interessant visita al Penedès

Visitar els productors, del que sigui, fa que m'adoni de tot el que hi ha darrere d'una etiqueta. L'embalatge és molt important, però la gran feina desconeguda que hi ha darrere per a aconseguir un bon resultat, encara més. Amb aquest motiu em vaig posar en contacte amb els de Mostatxo, perquè sincerament, primer em va cridar l'atenció de com anava vestida l'ampolla i després perquè m'agrada el most. El que desconeixia era que em lleparia els bigotis, mai millor dit. I amb la Ruth vam acordar de fer-los una visita d'aquelles que ens plauen de fer. I cap al Penedès vam anar.

Oli de cop

I l'hort s'ha tenyit de groc. Sempre havia d'anar a buscar el pericó o herba de Sant Joan pels camins de davant de casa, però enguany la cosa ha canviat. Aquesta remeiera ha vingut a trobar-me a l'hort. Sense sortir, amb càmera i tisores en mà l'he fotografiat, collit i preparat el fabulós oli de cop.

Panacota perfumada amb xuclamel i peres de l'hort al vi

Ara el jardí és ple de flors. Deixen anar el seu perfum i animen i alegren l'ambient amb els seus colors. De totes les que tinc predominen la mare-selva també coneguda com a xuclamel, lligabosc, dolçamel. I quan trec el gos fa que l'últim passeig del dia sigui un plaer per als sentis: a la nit és quan més s'intensifica la seva flaire i dona gusta passejar.

Plàtans a la retrassia

En aquesta dèria meva de conèixer les varietats de la nostra llengua em va fer molta gràcia que en alguns pobles es conegui la ratafia com a 'retrassia' i també 'ratassia' segons les zones. Em va xocar quan vaig veure la parada de les 'Arrels de retrassia' el dia que vaig anar a la 'Festa de la Castanyada' a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. No me'n vaig poder estar de comprar-ne, com també d'altres productes. Mentre la pagava, es va aturar un senyor que em va dir que ell feia ratafia i que mai havia sentit dir retrassia. Jo tampoc.