Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...
Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.
Tomaca, tomàquet, tomàtec, tomàtiga, tomata, tomàtic, tomacó i moltes més variacions locals que desconec i que formen part de la riquesa de la nostra llengua. De fet, el nom original ve del nàhuatl 'xitomatl', fruit amb melic. Com cada any, quan arriben ho fan tots al mateix temps, de manera abundant i que cal posar tota la imaginació possible per anar preparant-los sense cansar. Del llibre que he tret la manera de cuinar-los avui ja en vaig parlar a la recepta dels milfulls d'albergínia amb llagostins.
