Moniatos hasselback, i una taula de tardor

La tardor tenyeix de preciosos colors el meu entorn. La figuera ha perdut totes les fulles que ara són a terra d'un marró profund. La vinya grogueja i a poc a poc va perdent els pàmpols, només queden els circells i les rapes, ara seques, els gotims dels quals els ocells en van gaudir al seu moment. El magraner ja llueix daurat amb magranes obertes a terra i que evoquen una autèntica natura morta. El caquier s'ha quedat calb d'un cop de vent, però ha deixat unes precioses fulles del color inconfusible i espectacular que jo espero cada any (els que em seguiu per Instagram el vau poder veure amb fulles). Del codonyer no en puc parlar perquè el vam haver d'arrancar, estava malalt i no el podíem recuperar. Decideixo fer les fotografies sota el magraner primer i després sobre la catifa de fulles que el ginjoler ha deixat anar. Arribarà l'hivern i els arbres descansaran fins a la primavera, quan tornaran a començar el cicle de la vida. Magnífica natura. 

Guisat de llenties, rovellons i xaiota

       

Si la meva mare veiés que tinc a l'hort un peu de 'chuchu' no s'ho creuria. A la cuina brasilera és tot un clàssic. En català es coneix com a xaiota o sequi. I a mi m'ha arribat la llavor de part d'un veí francès, en Pierre, que en cultiva. En francès és chayotte i també chuchu. També li diuen la patata voladora per créixer com una planta enfiladora. Al blog, que jo recordi, almenys han sortit un parell de vegades: una a gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i l'altra en un sashimi de tonyina amb chuchu en tempura.  

Sopa de llet amb rosta de pa i coulis de mango

    

Avui hauria fet noranta-un anys. Ja en fa molts que no hi és. Ella és la que ens va educar el paladar als fills amb una cuina senzilla però deliciosa. A casa es menjava de temporada i local. Sempre hi havia un plat per si algú arribava més tard. I a ella li dec la meva cultura gastronòmica, els seus llibres i llibreta de receptes. Gràcies, mama.

Crema de castanyes

 

Ara fa un any, quan vaig publicar la visita que vaig fer a la Festa de la Castanyada a Vilanova de Prades, la meva amiga Lluïsa ho va veure i em va dir que la pròxima vegada aniríem a buscar castanyes al seu castanyer (Castanea sativa) del poble. Ha passat un any i hi hem anat. I per a mi ha sigut un plaer tornar a Vilanova de Prades, que per cert aquest cap de setmana ha celebrat una vegada més la festa.

Pollastre amb ceps i carabassa

Portar la tardor a taula i gaudir del temps de bolets. En aquest cas, dels ceps. I que acompanyaré amb carabassa de l'hort. Els prepararé amb una recepta que els francesos diuen 'blanquette', un guisat que es cou a foc lent i que se serveix amb una salsa avellutada feta amb nata i ou. Es pot fer amb vedella o també amb pollastre. És una de les receptes més populars de França.