Rebordonits de colors, romanesco i Kalettes®, tres receptes

Quan vaig visitar VerdCamp Fruits de Cambrils, l'Ernest em va dir que m'avisaria quan tinguessin els Kalettes® recol·lectats. I així ha sigut. Avui els porto junt amb els rebordonits de colors. I és que la natura ens fa aquests regals, unes meravelles que donen vida a taula.

Aperitiu de remolatxa i bastonets de pa

Estic llegint un llibre, del que en parlaré més endavant, on una de les protagonistes diu que la seva mare adoptiva sempre deia que ... som allò que mengem. Per això hem de menjar amor, cuina d'amor... i això m'agrada molt. I si a més cuinem amb els productes que hem cultivat i vist créixer, ja no tinc paraules per a definir-ho.

Amanida de remolatxa per una vida saludable

Encetar un any nou, veure que continuem amb les il·lusions de sempre, propòsits que no sabem si serem capaços de continuar (i és que no soc de fer-ne), d'altres que seran nous, projectes inacabats que tindran la seva fi, i sempre un continuar la vida que ens porta a seguir i poder anar fent. A casa  continuarem menjant de manera saludable, l'exercici físic que no faltarà i hores de son que complementaran l'agenda del dia a dia. De fet, propòsits pocs quan creus que va molt bé tot allò que has fet fins ara.

Els corassons d'ametla de la iaia Tomasa de la Mercè

Al final em faré una experta en corassons, coraçons, ensaginades, coc de sagí, mantecats, mantegades o algun altre nom que desconec de qualsevol altre poble del nostre entorn. Sí, aquestes galetes que es fan amb sagí (llard de porc). L'any passat vaig fer els coraçons de la padrina de la Sara i tal com em vaig comprometre, aquest any tocava els corassons de la iaia Tomasa de la Mercè. 

Els estris domèstics del Born

A hores d'ara no cal que digui el molt que m'agraden els estris domèstics de cuina i taula. El blog ho confirma. M'agraden els dissenys i novetats que presenten, entrar en una botiga de 'gadgets' per a mi resulta difícil sortir-ne sense portar res a les mans. Però visitant el Born Centre de Cultura i Memòria, vaig adonar-me que aquesta dèria també la tenien els antics residents d'aquell espai. Una visita de la mà d'en Toni Fernández va resultar més que interessant. Comparteixo un petit resum que ha fet sobre les restes que es troben en aquell espai històric i que recomano moltíssim que aneu a veure tots els estris que s'hi han trobat, així com les exposicions, tant les permanents com les temporals.