Estofat de vedella a la cervesa negra de Les Clandestines

Això de la pandèmia no deixa de ser una gran oportunitat de fer rutes enoturístiques pel nostre territori. Viatjar ens obre la ment i si a més a més ho fem per casa nostra, fa que estimem encara més tot allò que ens envolta. I jo, encara que sempre trepitjo el nostre país petit, amb el que ens passa i que quedarà per escrit, ho faig més a gust i comparteixo tant com puc productes i productors de casa nostra, que no deixa de ser una manera de moure'ns virtualment i que després us faci venir ganes de visitar. Avui anem cap a Montferri, a l'Alt Camp.

Un pícnic al bosc

Amb tot això de la pandèmia sembla que necessitem, més que mai, sortir a respirar aire lliure a la natura. I resulta molt gratificant fer sortides a paratges naturals amb qualsevol excusa, i per descomptat que fer un pícnic és un molt bon motiu per a estar amb aquells que volem compartir taula de manera tranquil·la, tot prenent les mesures corresponents. Així que vaig agafar dues de les meves adolescents preferides i cap al bosc que vàrem anar. 

Temps de figues i una visita a l'Anna Sínia

Plàstics i més plàstics, llaunes i més llaunes, deixalles i més deixalles. Fa temps que em dedico a mirar documentals de natura i m'esgarrifo de veure com som capaços de continuar consumint sense límits una gran quantitat de residus malèfics per a la natura. Jo intento posar el meu gra de sorra i vaig al mercat amb la meva bossa tot demanant que no em posin la compra en envasos que en arribar a casa aniran directament a la brossa. Les parades on compro sempre ja ho saben. I m'agrada veure com moltes persones van amb un cistell. Com m'agraden els cistells. I en tinc una bona col·lecció. I ara n'hi he afegit un de nou d'inspiració nòrdica, de l'Anna Sínia. 

Coc de llimona

Durant molt de temps el blog i moltes altres activitats quotidianes quedaran marcades per la situació vírica que estem patint. I no tan quotidianes però sí una que feia de tant en tant era viatjar. I ara per ara no tindrà continuïtat. Conèixer llocs, costums, gastronomia, arquitectura, cultura i altres ítems de tot allò que veus quan viatges queda aturat per un temps indefinit i fins que no ho pugui tornar a fer amb seguretat.

Vi ancestral, 'en moviment' A de Bàrbara Forés

Quan les casualitats et porten a pensar que hi ha quelcom en el pensament: fa uns dies vaig anar al Mercat Central de Tarragona, el lloc on compro habitualment, i estant a la parada de la Pesca Salada Pitarch comprant bacallà em va arribar un missatge per Twitter de la Pili Sanmartin del Celler Bàrbara Forés. I en això que aixeco la vista i veig el seu vi ancestral al prestatge, el seu projecte més personal. Bravo! Ja tenia el vi que acompanyaria el plat i que ja coneixíem: En Moviment Ancestral A.