Sopa de ceba amb barret, filet de porc a la taronja i calçots arrebossats

Encara queden dies de fred i una sopa que escalfi el cos i l'ànima sempre ve de gust. Com aquesta que comparteixo avui que no sé si dir-li crema o sopa, perquè la passo per la batedora deixant-la espessa. La ceba és un dels ingredients que mai em pot faltar, junt amb el pa, els ous i les patates. Podem tenir el congelador i la nevera buida, però si els tens, prepares alguna cosa en qualsevol moment. 

Pastís humit de carabassa i fruita confitada

A casa a acostumem comprar el tortell de reis a la nostra pastisseria de referència, però enguany li hem fet el salt. Després d'unes festes una mica estranyes (com les de l'any passat), ens vàrem quedar a casa i vaig preparar un pastís humit per a esmorzar i poder obrir els regals tranquil·lament. Els grans sabem esperar el moment per fer-ho. El dia va començar fred. Em vaig abrigar per poder fer les fotografies a l'exterior, això no obstant un cop acabada la sessió vaig esmorzar amb gran parsimònia un tros de pastís i el te calent a dins de casa. M'havia preparat la manta per aprofitar el solet, però no va poder ser. Petits grans plaers de cada dia. 

Pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes

Quan vaig tenir a mans el nou llibre de la Mariona Quadrada, Essències, Cuina i sentiments a taula d'Edicions Sidillà, em vam venir les olors de molts plats que no han faltat mai a la cuina de casa nostra, però que en aquest cas porten, a més a més, les vivències de la infantesa de l'autora que la duen a reviure-les il·lustrades d'una manera excel·lent per la seva amiga Adela Blasi. I com diu l'escriptora Rosa Pagès, autora del pròleg, ... Perquè aquest espai habitat pels records, construït amb les hores passades al taulell de la cuina, tallant, fregint, plomant, remenant, embolicant i rostint, l'han fet sempre les dones amb les seves mans, per bé que els homes que han volgut hi han trobat també un lloc... I sí, resulta un espai habitat  i ple de sentiments que ens transporten a altres temps.

Els canelons de festa major de la Montserrat Fontané

El passat mes d'octubre i a La VI Nit del Gourmet Català, la cuinera Montserrat Fontané, mare dels germans Roca del Celler de Can Roca, va ser coronada amb el premi Gourmet Català de l'any 2021. Una dona que ha sabut educar el paladar dels fills, dels que no cal parlar-ne, perquè el mèrit és per a ella. Una dona que quan vaig veure el seu somriure al seu restaurant, abans d'entrar al dels seus fills, vaig intuir que la seva cuina havia de ser un resum de la seva vida. I tal com va destacar en Josep, en recollir el premi,  ... la mare representa una generació on hi havia penúria, una generació de pa negre. Però també representa un moment on hi havia més biodiversitat, que, actualment, estem perdent. És per això que, des del símbol de la nostra mare, reivindiquem la urgència, l'alerta i l'engrescament per salvaguardar llavors i receptes i per evitar més mals al planeta'... I aquí i amb aquestes paraules, la Ruth i jo us fem arribar l'últim post de l'any amb un homenatge a la Montserrat, tot agraint la companyia que ens heu fet durant el 2021 i esperant que el 2022 sigui millor per a tots.

Avellanetes, bombonets de tres textures

Podria ser ben bé una màquina del temps que ens portaria directament a la fàbrica de xocolata d'en Charlie i que en Roald Dahl des d'un raconet prengués nota per a una nova novel·la, quasi seixanta anys després. D'entrada sembla un orgue a punt de sonar, en canvi, el soroll que fa ho desmenteix i continua funcionant incansablement des de 1932, any que va ser creada pel reusenc Salvador Baldric. Estic parlant de 'La trencadora' d'avellanes.