Quan la Ruth i jo tombem pel territori, pugem i baixem per carreteres, mirem els paisatges, no hi ha vegada que no ens emocionem. Sempre hi ha bellesa, sempre hi ha quelcom interessant. D'anada cap al lloc a visitar anem parlant i amb la música que ens agrada de fons. I quan tornem no parem de comparar les sensacions viscudes per cadascuna de nosaltres dues i com acostuma a passar coincidim en dir que som afortunades per viure en una terra tan diversa, tan bonica.
Fa dos anys la Mireia i jo vàrem compartir un post de com fer xarop de saüc amb les flors d'un saüquer que ella té al seu hort, on explicava la coincidència del llibre de la Tracy Chevalier que ella em va deixar i que parlava de la Mary Anning, una estudiosa de la paleontologia, a Criatures extraordinàries. Ara hi tornem a passejar però per agafar uns quants flocs del fruit madur i fer-ne melmelada. Tinc una amiga, la Carme, que sempre em diu que li fa gràcia de veure com lligo les receptes amb les historietes que explico i que és com si sentís a ma mare dient que qui no té feina el gat pentina...
Sabeu que per podar o treure els fruits d'un saüquer (Sambucus nigra) cal demanar permís a l'arbre? I per quin motiu ho hem de fer? Doncs perquè dins l'arbre hi viuen fades que el protegeixen i tallar-lo és una bogeria. Aquesta història i d'altres les va explicar una remeiera que en sap molt.
