Menjar blanc i un homenatge a Joan Margarit

'Fer-se vell té un avantatge: l'únic que t'interessa és la veritat i la bellesa'. Unes paraules del nostre estimat poeta Joan Margarit. Ell ja no hi és, però els seus poemes i els seus pensaments quedaran per sempre entre nosaltres. 

Amanida amb avellanes, dorada al forn amb patates amb all i llimones a la sal

Ah, i un vi de taula. El títol era massa llarg i no hi cabia tot, però avui parem taula i ho fem bé. Falten les postres que vaig servir, però les posaré el pròxim dia. I aquest post és més que res per a compartir les llimones que he confitat en sal. Diuen que si tens llimones fes llimonada, però les he confitat per a usos diversos. De llimonada ja en faig tot sovint. Aquell dia vaig fer una orada que tenia congelada i tocava cuinar-la, més una amanida que ens agrada força. I unes patates que acostumo a tenir-ne per si de cas. Cuina senzilla i amb productes que tenim a mà, sense complicacions.

'The Wine Truck, wine in motion': un projecte interessant

La conec des de fa molts anys. Té el mateix somriure i dinamisme de sempre. I poc em podia imaginar que quan va venir a veure'm a casa a finals d'estiu i va portar un vi perquè el tastés (el que vaig maridar amb la pasta amb conill) em va dir que duia una cosa entre mans i que quan ho tingués ben lligat ja m'ho faria saber. Quan m'ho digué li vaig fer prometre que hauria de ser de les primeres a veure-ho. I dit i fet, ahir va passar per casa (sense haver començat l'activitat). Aquesta vegada acompanyada de la seva acabada d'estrenar 'wine truck'. El dia no va començar bé, ens va ploure tot el matí, però no per això vàrem deixar d'assistir a una estrena en petit comitè, a l'aire lliure i amb distància (l'oficial ja la farà saber). Vins de casa nostra: un blanc, un negre i un cava, 100% catalans que acompanyàrem de quatre coses que vaig preparar. I ara us deixo amb la reflexió de la Ruth, tal com acostumem a fer si de vins parlem. Avui la protagonista és la Sara.

Coc de poma i mel

Arriba el 3 de febrer i com cada any no puc deixar de pensar en la meva àvia Sisqueta que anava a beneir les pomes per Sant Blai. Era una dona gens religiosa, però les tradicions eren les tradicions. I jo que en això he sortit com ella que les segueixo de manera gastronòmica, li retré un homenatge amb un bescuit amb pomes, com les que ella portava en un cistell, i amb mel, ja que aquests ingredients són saludables i ens protegiran la gola tal com feia el patró del mal de coll.

Galetes fregides

De vegades hi ha persones que t'alegren el dia sense que ho sàpiguen. Un missatge, un correu, una trucada, qualsevol record que et vingui d'un altre et pot fer feliç. I així va ser com la meva amiga Pipa, que ja fa uns anys que viu a Sevilla, em va trucar no fa gaire per preguntar-me com portàvem la vida que ens ha tocat viure. Feia temps que no parlàvem i va ser una conversa molt enriquidora. De pas, em va dir que havia de posar al blog unes galetes maria al blog, però les havia de fer com la seva àvia: fregides!