A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.
Etiquetes
a baixa temperatura
acompanyament
al buit
Alt Camp
Alt Empordà
amanides
amb cervesa
amb licor
amb vi
aperitius
arquitectura
arrossos
art efímer
artesans
aviram
bacallà
Baix Camp
Baix Ebre
barbacoa
Barcelona
batuts
begudes
berenars
blogs amics
bolets
bombons
bunyols
calçots
Caldos Aneto
carabassa
caramels
carn
celíacs
cerveses
Chartreuse
chutneys
cítrics
còctels
colors
Conca de Barberà
conserves
cremes
creps
croquetes
cuina catalana
cuina d'aprofitament
cuina de proximitat
cuina del món
cuina per a mandrosos
cuinant amb...
cuiners i cuineres
de fiambrera
del nostre hort
dolços
el galliner
el gran recapte
enoturisme
entrants
entrepans
escabetxos
escumes
esmorzars
estilisme
farina de garrofa
fish'n'chips
flams
flors
formatgeries
forn
fruita
fruits secs
fumats
galetes
Garraf
gelats
Gironès
gossos
hortalisses
horts urbans
infusions
km0
la Segarra
Lékué
llegums
llibres
llocs amb encant
magdalenes
maionesa
mel
melmelades
microones
Montsià
natura
olis recomanats
olla de pressió
panades
pans
pasta
pastissos
peix
pel·lícules
Penedès
pícnic
pizzes
postres
Priorat
quiches
racó vegà
receitas brasileiras
receptes musicals
restaurants
revista Cuina
Ribera d'Ebre
Rocook
salses
sandvitxos
sense gluten
sèries tv
slowfood
sopes
sorbets
suflés
suquets
tallers de cuina
Tarragona
Tarragonès
tempura
Terra Alta
Thermomix
tòfones
torrades
tradicions
truites
vegetariana
viatges
vins recomanats
Violeta
wok
xocolata
Xocolates Creo
dilluns, 16 de maig de 2022
Trumfada
Etiquetas:
acompanyament,
aviram,
Baix Camp,
carn,
cuina catalana,
flors,
hortalisses,
km0,
natura,
vegetariana,
viatges
dilluns, 9 de maig de 2022
Sarsuela
A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.
dilluns, 2 de maig de 2022
'Paparajotes' amb crema de llimona i 'salviade' amb flors de sàlvia
Del llibre de la Mariona Quadrada Essències, Cuina i sentiments a taula, amb originals il·lustracions de l'Adela Blasi, ja en vaig parlar a la primera recepta d'enguany, la dels pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes. En aquell post vaig dir que sabia segur que hi havia una que voldria fer més endavant, quan arribés l'estiu, però no me n'he pogut estar: la de les fulles de llimoner.
Etiquetas:
berenars,
bunyols,
cítrics,
cremes,
cuina del món,
del nostre hort,
dolços,
flors,
km0,
llibres,
melmelades,
natura,
postres,
vegetariana
dilluns, 25 d’abril de 2022
Un dia a Girona, restaurant Normal
Plovia. Una pluja que a estones era fina, estones forta, pluja del mes d'abril. Res ens feia tirar enrere, ans al contrari. Les flors flairaven primavera i tot traspassant el Pont Palanques Vermelles, el bonic pont vermell construït per la companyia Gustave Eiffel de París, vàrem arribar a Rocambolesc, la confiteria d'en Jordi, el reboster dels germans Roca. Anàvem cap a dinar i pensàrem que ja hi tornaríem a la tarda a comprar alguna de les delícies exposades, però la forta pluja ens ho va impedir i vàrem acabar refugiant-nos a Casa Cacao a fer una xocolata desfeta. El temps ens convidava a fer-hi una aturada, gens forçada, d'altra banda. Del dinar al Restaurant Normal, al que feia temps volíem anar, la Ruth us en fa cinc cèntims, poèticament, com acostuma a escriure. I diu,
dilluns, 18 d’abril de 2022
Croquetes de peix, un vi i un passeig pel Penedès
Cada cop que visito el Penedès em sembla que navego entre vinyes i ho faig agafant aire que m'omple l'ànima de benestar. Anar llegint els cartells indicadors dels cellers, un rere l'altre, mentre condueixo, i veure que els has tingut a taula en algun moment, em fa sentir bé. I sé que hi tornaré perquè em queden molts cellers per visitar, bé, ens queden, perquè ho faig conjuntament amb la Ruth i això és un privilegi molt gran. Amb ella sempre aprenc. L'últim dia vàrem anar a Heretat Laverna, a Torrelles de Foix. Molt interessant el que ella escriu de l'entrevista. Llegiu,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)