Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Arròs de les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre

'Hi havia una vegada sis pageses arrosseres que vivien al cor del Delta de l'Ebre i, feia molts anys que cada dia, treballaven la terra a les seves petites explotacions agràries. Un dia l'atzar les va ajuntar i entre riures i confidències van voler donar visibilitat al seu esforç, al treball i a les seves avantpassades. Des d'aquell dia, aquestes dones van decidir compartir la seva història i feina i és per això que van crear la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta.'

La meva salsa 'Cafè de París' per l'entrecot

     

Potser és molta pretensió per part meva dir a aquesta mantega 'Cafè de París' i que m'agrada tenir preparada per a quan faig entrecots o un altre tipus de carn, però és que no es coneixen els autèntics ingredients i les seves proporcions de l'autèntica salsa que va crear monsieur Boubier al seu restaurant Le Coc d'Or de Ginebra.

Crema de carabassa amb torrada de roquefort

L'estiu encara no ha marxat, però les nits ja seran menys caloroses i una crema ens vindrà de gust. Bé, a mi em venen de gust tot l'any. Soc sopera de mena i aprofito que al rebost tinc quatre carabasses petites, que són de la collita d'enguany que no ha anat bé, i abans que es quedin seques les prepararé amb una crema que ja ha sortit altres vegades al blog.

Gyotaku de pop i puré de patata

A mitjan segle XIX els pescadors japonesos, quan encara no tenien càmeres de retratar, volien exposar les peces capturades per tal d'informar els clients de les parades d'allò que oferirien en arribar a port. Així que van començar a imprimir i penjar-ho al lloc de venda. A mesura que anaven venent i acabaven les captures ho despenjaven i ho treien. Pintaven en paper d'arròs mentre tornaven de pescar, bé amb tinta negra de calamar, sèpia o tinta xinesa i informaven del nom del peix, el pes, el preu i la data de captura. Aquesta manera d'imprimir s'ha convertit en art i avui dia encara es poden trobar gyotakus en alguns mercats tradicionals. El nom ve de Gyo (peix) i Taku (fregar).