Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 30 d’abril de 2020

El pastís de formatge esponjós de la Núria Escalona de Gastrotalkers



I com tot el que ens està passant durant el confinament, m'he hagut d'adaptar a la manera de fer i actuar en la separació que l'ocasió ens permet i obliga. M'hauria agradat fer el pastís amb la Núria, fotografiar-la quan el preparava en el seu ambient i poder prendre una copa de vi mentre parlàvem de la vida, de l'amor i d'altres coses que ens interessen. Però el virus no ens ho ha permès. Ens hem reunit en la distància, per whatsapps i correus electrònics on ella es mou com si res, les xarxes són el seu mitjà de vida. I en aquests dies de distanciament físic, que no social, qui millor que la Núria per ser la convidada. Ens vàrem conèixer a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès fa uns anys i ens hem anat trobant esporàdicament, per motius gastronòmics. De pas, aprofito per a compartir el seu pastís esponjós de formatge que vaig veure a Gastrotalkers.cat i també les fotografies que en va fer (excepte la primera i l'última que són meves). I és ella qui es dona a conèixer per a tots i ens parla dels seus projectes.

dilluns, 20 d’abril de 2020

Sopa de pilotes de penegal, a l'estil alemany


La idea va venir en acabar de veure la minisèrie dramàtica Unorthodox, i que recomano, a Netflix. Veure com passejaven per Berlín em va portar a recordar aquesta ciutat amb les meves fotografies. Una visita que vaig fer a aquesta capital, ara farà deu anys, després de veure un reportatge sobre l'obra del gran arquitecte brasiler Oscar Niemeyer (Rio de Janeiro, 1907-2012) a Berlín, al barri d'Hansaviertel districte de Tiergarten. Una meravella d'edifici que junt amb altres obres de reconeguts mestres donen un aire de modernitat a la ciutat.

dimarts, 14 d’abril de 2020

Truita de patata, ceba i carxofa, cuina de confinament


L'Alba i jo havíem acordat que faríem conjuntament algun post més. Ens va agradar molt el treball del dia que vàrem anar al seu estudi a fer una sessió. I ara, en el confinament, vam dir que faríem quelcom amb els ingredients que tenim al rebost i al frigorífic. Ella captaria les imatges dels ingredients i jo del plat un cop cuinat. Dit i fet. Qui no té ara mateix els ingredients per a una truita de patata, ceba i carxofes? L'he fet i us explico un petit detall que li dóna un toc diferent.

dimarts, 7 d’abril de 2020

Ropa Vieja, a Cuba amb amor


La veritat és que quan va començar l'any i vaig dir que compartiria llocs especials del nostre entorn no m'imaginava que acabaria tirant d'arxiu. Però com que la cuina té un llenguatge universal i amb tot això del confinament, aprofito el temps i continuo posant ordre al meu arxiu fotogràfic, cosa que em feia molta mandra tot sigui dit i el comparteixo amb vosaltres. Les tradicions culinàries, costums i paisatges dels diferents indrets del món ens mostren de manera evident la riquesa de la diversitat. Endreçant i repassant trobo fotografies que no recordava i és com si les tornés a captar. I aquest plat que comparteixo avui va venir en veure la fotografia de ¡Que no se pierda una caña!, de Cuba, un viatge de l'any 1993. I jo l'equiparo a què no llencem res de menjar. Resulta que aquest any va ser el que anomenen 'el período especial', un dels més difícils econòmicament parlant per a aquell país a causa del col·lapse de la Unió Soviètica i també per l'embargament dels EUA a partir de 1992, complicat sobretot per a l'agricultura.