Amb l'Alba Rodríguez al seu estudi

                        

 Haz lo mejor que puedas

 lo que estás haciendo, 

disfruta de hacerlo y si estás feliz

 es que estás en lo correcto.

Del llibre 'El valor del tiempo perdido' de Puri Núñez, la mare de l'Alba.

(Amb llicència de l'autora, Puri Núñez)

Han passat anys d'ençà que les vaig conèixer. Mare i filla. La mare amb un físic i manera de vestir austers que delataven la seva manera de pensar i viure, professora de ioga. La filla, una nena d'onze anys amb dues cuetes i un encant especial, amb un esdevenidor per endavant encara no definit.

Cada vez que desandamos un camino que en la vida hemos tomado equivocado, nos sentimos más fuertes y crecemos más.

De vegades la vida és circular i et vas trobant les mateixes persones en un tomb i altre. I així va passar amb la Puri: amb el temps ens vam tornar a trobar de veïnes al camp. Al mòbil la tinc com Puri de la Caseta de Fusta. La bonica caseta de fusta del camí.

A veces es difícil relajarse en un mundo que siempre corre

Ens trobàvem alguna vegada recollint herbes. I penso en ella quan miro el ram, ara sec, d'orenga que acabat de collir em va regalar i que penja de la finestra de la cuina del mas. Li agraden les plantes, la natura. És una persona tranquil·la i que parla fluix i amorosament.

Cada dia puedes empezar de nuevo. Ésta es una hermosa oportunidad.

I qui m'havia de dir que aquella nena de les cues amb el temps seria una fotògrafa reconeguda, amb una sensibilitat especial. Amb una biografia més que interessant, l'Alba ha rebut alguns premis. Podeu veure en blanc i negre la fotografia 'Peix a taula' amb la qual va guanyar el del diari Ara, entre un miler de participants. És un espet pescat en les aigües de Tarragona. Fer una visita a la seva web resulta inspiradora i on es pot veure part del seu treball. Ara estic frisosa per a gaudir de les fotografies que ha fet per a una important empresa de cafès sobre els cafetars d'Etiòpia.

A los que unos llaman perder el tiempo, resulta de un incalculable valor para otros.

Exigent en el seu treball, treballa amb rigorositat i repeteix quantes vegades calguin les tomes. Un gust veure-la en acció.

Te mereces ser el ser más feliz de la tierra, al menos inténtalo.

Li va agradar molt quan li vaig proposar fer un post al blog. La meva idea era oferir la visió d'una altra fotògrafa i què pensava preparar per a fotografiar. Anàvem una mica despistades i vàrem decidir visitar el Mercat Central de Tarragona per a agafar inspiració. I així va sorgir la idea de fotografiar les parades on compraríem. Jo vaig optar per les que acostumo a anar. Aquí teniu la de fruites i verdures Sedano, amb la Fernanda, la Merche i la Cristina. Davant de la Conxi Xampinyons, amb la Conxi i la seva filla Rosa Mari. Soc de mercat. Ella és de mercat.

Comer contemplando nuestra comida con actitud de agradecimiento. 

Vàrem comprar fruits amb bellesa natural per a contemplar. Uns fotogènics espàrrecs, tomàquets vermells que hi posen color, un enciam verd que hi posa frescor, la fruita representada per pomes i peres que hi donen el toc saludable, i els bolets que representen el nostre amor per la terra. 

Todo lo que hago trato de vivirlo como una meditación (en la cocina, en el trabajo, en la calle...)

I així vam quedar, un diumenge matí al seu estudi. Vàrem treballar conjuntament (l'Alba em va insistir de que ho posés) i de manera coordinada. Un gust quan es tracta d'una professional com ella. Totes les fotografies són seves, excepte les dues que li vaig fer jo. 

Siéntate a comer siempre, tomando tu tiempo, con actitud de amor y agradecimiento hacia todos los seres que han hecho posible que la comida esté en tu plato, aquellos que plantaron la semilla en el campo y lo cuidaron hasta que creció, a la madre tierra, al sol, el agua que lo hicieron posible.

Un cop més, i com diu la Puri, vull agrair a tots aquells que fan possible trobar els aliments al plat, amb l'esforç de què tinguem a punt els productes que consumim. Pensar que la magnífica natura ens dona tot el que té i que la nostra obligació és cuidar-la i estimar-la. Tenim els recursos limitats. Meditem prenent el nostre temps per un consum sostenible, auster i responsable.

En lo sencillo está lo esencial.

Las frases intercalades en cursiva en aquest post són algunes del llibre que la Puri va publicar l'any 2011, amb  disseny i fotografia de l'Alba. Una edició molt original feta amb paper lliure de clor i tintes que respecten el medi ambient i que has d'anar tallant els fulls per a poder llegir les frases/pensaments en l'ordre que més t'agradi. Un llibre que tinc a la tauleta de nit de manera permanent i he de dir que després de vuit anys encara em quedaven fulls per tallar. Em feia molta pena haver-lo d'acabar. Ho he fet ara per si hi havia algun pensament que em podia atreure especialment. I m'agrada rellegir la dedicatòria de quan me'l va regalar, feta amb molta estima. Gràcies, Puri. Gràcies, Alba.

Déjate sorprender por todo en la vida.

The secret life of plants, Stevie Wonder