Brandada de salmó

I ja tenim l'estiu aquí. I aquest any després del temps que hem passat tancats tenim més ganes que mai de sortir a fora i gaudir de l'aire lliure. Això sí, que el coneixement i la prudència no ens facin tirar enrere tota la llibertat de sortir que ens hem guanyat. El bitxo continua campant i no hem de abaixar la guàrdia. Però ens vindrà de gust preparar alguna cosa lleugera i fàcil per als nostres. Així que una brandada de salmó per a un aperitiu o acompanyament ens caurà de meravelles.

Amanida de pastanaga amb flors de sàlvia

I el confinament m'ha deixat una mandra al cos que em costa treure-me-la de sobre. Potser pensant-ho bé no és mandra, potser és una relaxació que ha vingut per a quedar-se i mirar-me les coses d'una altra manera. Fins i tot la música que estic escoltant d'ençà que va començar tot el tema de la pandèmia és molt més tranquil·la, com la que he triat avui i que m'acompanya mentre escric, a poc a poc es van succeint els compassos al moviment dels meus dits sobre el teclat. En canvi he tingut ànsia de tornar a la natura i veure com ella segueix el seu ritme com sempre, inclús millor.

Coca de Sant Joan, una recepta de La Teca

Dels grans cuiners sempre aprenem i quan es tracta de l'Ignasi Domènech encara més. Jo he vist receptes d'altres cuiners que estan fetes tal qual va preparar el mestre i això vol dir que ha influït molt en la nostra cuina. Jo recordo haver menjat plats de casa la meva àvia materna que podria dir que han estat cuinats fil per randa com descriu a La Teca, un llibre de referència que ha de ser a totes les cuines que es tenen per bones, que no pot faltar als seus prestatges. És un tractat de cuina amb lletres majúscules.

Gaspatxo de fruita de temporada: cirera, maduixa, síndria i altres

Ara farà un any que vaig compartir el post de la Fira de la Cirera de Bràfim. Una festa a la qual m'agrada assistir però que enguany no es farà. I fins i tot ja havia pensat quina recepta compartir: un gaspatxo de cireres que resulta d'allò més exquisit per al paladar. I en això estava pensant quan casualment dies enrere, en el programa El món a Rac1 d'en Jordi Basté, en Fermí Puig en la seva intervenció va explicar la seva versió. Jo no l'havia fet mai com ell.