Dels grans cuiners sempre aprenem i quan es tracta de l'Ignasi Domènech encara més. Jo he vist receptes d'altres cuiners que estan fetes tal qual va preparar el mestre i això vol dir que ha influït molt en la nostra cuina. Jo recordo haver menjat plats de casa la meva àvia materna que podria dir que han estat cuinats fil per randa com descriu a La Teca, un llibre de referència que ha de ser a totes les cuines que es tenen per bones, que no pot faltar als seus prestatges. És un tractat de cuina amb lletres majúscules.
I amb aquest motiu, quan va sortir la notícia al DiariMés del 27 de maig passat que Cossetània Edicions trauria una nova edició (la 21a) que n'actualitza el format i, en alguns aspectes, el llenguatge, però no pas el seu esperit inicial, vull compartir una recepta de temporada i que faig cada any quan arriba Sant Joan, la seva coca. En veritat que surt molt bona, com altres receptes del llibre. Sempre la faig tal com va dir l'Ignasi: amb la massa estirada damunt una taula empolsegada de farina i donant-li forma de coca (sempre haurà de tenir el doble de llargada que d'amplada i amb un centímetre de gruix, més o menys). I per damunt hi poso fruita confitada i crema pastissera. Però aquí l'he volgut fer amb formes individuals i si us soc sincera m'he embolicat com una persiana, perquè en forma de coca i amb el temps que adequat surt molt bé i aquí -ha sortit perfecte- però dona més feina i s'ha d'estar controlant el forn donat que els temps varien. Així que us recomano que la feu tal com cal i que us quedarà perfecta. Una altra coca que queda ben divertida és la que vaig compartir ara fa set anys (mare meva, encara recordo quan la feia!) i la teniu aquí.
I amb aquest motiu, quan va sortir la notícia al DiariMés del 27 de maig passat que Cossetània Edicions trauria una nova edició (la 21a) que n'actualitza el format i, en alguns aspectes, el llenguatge, però no pas el seu esperit inicial, vull compartir una recepta de temporada i que faig cada any quan arriba Sant Joan, la seva coca. En veritat que surt molt bona, com altres receptes del llibre. Sempre la faig tal com va dir l'Ignasi: amb la massa estirada damunt una taula empolsegada de farina i donant-li forma de coca (sempre haurà de tenir el doble de llargada que d'amplada i amb un centímetre de gruix, més o menys). I per damunt hi poso fruita confitada i crema pastissera. Però aquí l'he volgut fer amb formes individuals i si us soc sincera m'he embolicat com una persiana, perquè en forma de coca i amb el temps que adequat surt molt bé i aquí -ha sortit perfecte- però dona més feina i s'ha d'estar controlant el forn donat que els temps varien. Així que us recomano que la feu tal com cal i que us quedarà perfecta. Una altra coca que queda ben divertida és la que vaig compartir ara fa set anys (mare meva, encara recordo quan la feia!) i la teniu aquí.
Ingredients per a una coca per a sis comensals,
- 350 g de farina passada pel sedàs + 50 g per a empolvorar la taula de treball
- 100 g de sucre + 50 g per empolvorar la coca
- 2 ous + 1 per a pintar-la
- 100 g de mantega
- pell de taronja confitada, cireres i altres fruites confitades que vinguin de gust
- pinyons pelats
- 20 g de llevat en pols
- la pell d'una llimona ratllada
- una cullerada (cafè) de canyella en pols
- una estrella d'anís molta
- 2 g de sal
- 1/4 l de llet
Normalment la faig a mà, però la tendinitis que arrossego fa temps de l'espatlla, no em permet pastar i la faig amb la KitchenAid.
Al got de la KA hi posem la farina, el sucre, dos ous, la llet, l'anís que us deixarà anar una flaire que no vegis, la canyella i la pell de llimona ratllada.
Ho barregem a velocitat 1 fins que la massa sigui fina.
Seguidament afegim la mantega fosa, la sal i el llevat en pols.
El temps just perquè es barregi.
Molt millor si ho feu tot a mà.
Col·loquem la coca en una placa de pastisseria coberta amb paper sulfurat, o untada amb mantega i farina.
La deixem reposar una mitja hora en un lloc temperat.
Abans d'enfornar-la la pintem amb ou batut i per sobre hi posem els fruits confitats i empolvorem amb sucre.
Enfornem a 220ºC uns trenta minuts.
Ingredients per a la crema pastissera,
- 1/2 litre de llet
- 150 g de sucre
- 35 g de maizena
- 3 rovells d'ou
- pell de llimona i una branqueta de canyella
Barregem la maizena amb 100 ml de llet freda i seguidament hi afegim els rovells d'ou.
Escalfem la resta de la llet amb la pela de llimona i la canyella.
Quan arrenqui el bull traurem la pell i la canyella.
Afegim la barreja amb els rovells, i sense deixar de remenar, ho mantenim al foc fins que la crema sigui espessa.
Aquí l'he servit per separat de la coca.
Escalfem la resta de la llet amb la pela de llimona i la canyella.
Quan arrenqui el bull traurem la pell i la canyella.
Afegim la barreja amb els rovells, i sense deixar de remenar, ho mantenim al foc fins que la crema sigui espessa.
Aquí l'he servit per separat de la coca.
Som foc, Txarango & The Cat Empire
... Si cau la nit aquí
Seguirem sense pressa
Cantant les nostres cançons
Explicant batalles, somiant un altre món...
Som foc tots dos i encara crema.
La llibertat és la nostra única bandera.
Portem cançons, desitjos nobles
Cantem per provar de refer el camí dels pobles...
Cantem per provar de refer el camí dels pobles...
Bon dia! M'interessaria trobar la coca de sant Joan tal qual la va escriure Ignasi Domènech, perquè sembla ser que va ser la primera que es va publicar. Surt al llibre de La teca...?
ResponElimina