Quina llauna! {croquetes de sardinha}

En una carpeta de la meva mare guardo prospectes de productes que ella comprava al Brasil. Són petits llibrets que porten receptes i fotografies d'allò que es podia fer amb ells. Un n'és de Sardinhas Coqueiro, una antiga fàbrica de conserves de Rio de Janeiro que encara existeix, però nosaltres no podrem cuinar amb les seves sardines, així que ho farem amb unes d'aquí i intentarem aconseguir un resultat igual de bo.

Pa de Calatrava {de xocolata i una abraçada!}

I avui només vinc a fer-vos una abraçada i desitjar-vos unes bones festes. Amb aquest motiu, i perquè tinguem uns dolços dies, he fet un Pa de Calatrava que en realitat no és altra cosa que un tipus de flam amb crosta per sota. Normalment es prepara amb pa, però l'he substituït per uns xoco flakes de xocolata per a donar-li un toc cruixent i ha quedat força bo.

Sopa de carabassa {amb oove}

Les sopes tenen un gran protagonisme a casa nostre. Normalment fem les que cuinava la meva mare i totes tenen nom propi. Ara per Nadal no hi faltarà la Sopa amb brossa dels Nolla, esperada tot l'any i amb competició per a veure qui la fa millor. I una de les predilectes, que també és la recepta més visitada del blog, la Sopa de farigola. Però avui us porto una d'aquelles que deixen una flaire exquisida quan entres a casa. Per a fer-la utilitzarem oli d'oliva extra verge, en endavant OOVE, de l'Oleum Flumen, una empresa innovadora en el món de l'oli.

Batuts, smoothies, vitamines {salut a dojo!}

Jo vaig néixer i vaig ser criada al Brasil. El portuguès era la llengua que es parlava a casa, tot i que els meus pares ho feien en català entre ells. I un cop aquí, hi ha paraules brasileres que s'hi van  quedar i ocupen el seu lloc. Nosaltres mai fem batuts (begudes refrescants que no porten alcohol i que es fan amb llet, iogurt, gelat, sucs, fruita ... i també amb aigua, tot passat per la batedora). Nosaltres sempre fem vitamines  (vegeu la de papaia publicada fa temps). I l'altre dia al Karakia del Canal 33, vaig veure com preparaven un smoothie que havia de ser d'allò més.

Pollastre, verdures i rovellons {amb crosta}

Des de 2011 la Fundació Alícia (Alimentació i Ciència) ha endegat, junt amb Lékué, una investigació per a conèixer els beneficis de cuinar amb microones. Amb una manipulació fàcil i a l'abast de tothom, podem coure els aliments amb poc temps, usar poca aigua i oli, per la qual cosa s'obtenen uns beneficis nutricionals elevats, ja que el valor nutritiu i organolèptic dels aliments es conserven. Fruit d'aquesta feina són els dos llibres que han tret al mercat amb trucs i receptes per a cuinar amb el microones Micro Trucos i per a utilitzar l'estoig de vapor Recetas de cuchara y tenedor. 

Estofat de fesols del ganxet {dels nostres}

Enguany hem plantat per primera vegada fesols del ganxet i han sortit molt bons. És curiós veure'ls que són com unes bajoques però s'han de deixar que quedin secs a la mata. L'any vinent en tornarem a fer. Val la pena veure com la natura ens torna en quantitat allò que es cuida amb dedicació. Ens agraden bullits i amanits amb oli d'oliva, però avui fem un estofat que ens anirà bé per al fred.

Tatin de taronja {amb torró de crema cremada}

I com ha passat ràpid aquest any! Sembla ahir que parlàvem de les festes de Nadal i ja tornen a ser aquí. Veiem torrons per tot arreu i te'n pesques alguna cosa per a menjar-los de manera diferent. Aprofitant que el nostre taronger està ben farcit, fem una tatin amb un de crema cremada. Us resultarà ben fàcil, només cal que us hi poseu.

Bastonets dolços {pasta de pastisset}

Quan es tracta de passar una tarda amb la Violeta ens empesquem la manera de fer-ho divertit i distret. Li agrada aprendre a cuinar. Fer galetes és un dels passatemps favorits. D'ençà que vam fer la família Gingebre, ja han passat tres anys, ha crescut però continua amb ganes de passar estones a la cuina amb mi.

Quiche de salmó i ceps {records de viatges}

Diuen que quan visites un país has de visitar els seus mercats i els cementiris. Els primers per a saber com viuen i els segons per a saber com han viscut. Dels cementiris, que estan dins de la ciutat de Copenhaguen, dir que transmeten pau i es converteixen en un lloc de pas i de passeig, com es veu a la fotografia. Dels mercats he pogut veure com els danesos estimen la natura, els seus productes i com els utilitzen a la seva alimentació. Per aquest motiu el restaurant Noma es caracteritza per les flors i les verdures del seu menú.

Costelles de xai a la sal {en blanc i negre}

M'agrada cuinar el peix a la sal però també la carn. L'heu fet mai d'aquesta manera? Us puc garantir que és fàcil i bo. El resultat és ben agraït: la carn queda molt tendra.

Magdalenes amb figues {per a l'ànima}

Si amb el pastís de carabassa i xocolata de la recepta anterior no vàrem engegar el forn, en aquesta sí que ho fem. Temps de tardor, temps de forn. Engegar-lo produeix benestar a la cuina i al paladar. Amb les últimes figues comprades al mercat hem fet unes magdalenes molt bones, fàcils i vistoses.

Pastís de carabassa i xocolata {sense forn}

...

   La visita de la casa -obligada, però agradosa- va començar pel pati, on la vegetació encara era esquifida, i va continuar per la gran sala de la llar de foc, la biblioteca, el cosidor i la cambra de jocs de la canalla, on s'esperaven molt formals els tres fills de la família, dos jovencells que van presentar-se com a Amadeu i Joan i una neneta d'un any que caminava fent tentines, la Violeta.

Bunyols de bacallà {amb carabassa...}

Una de les menges que la meva mare brodava eren els bunyols de bacallà. M'havia de picar als dits perquè no n'agafés mentre els fregia. He hagut de recordar com els feia perquè no he trobat la recepta escrita enlloc. L'única diferència amb els seus és que eren fets amb patata i jo, per descomptat, he volgut aprofitar un cop més una carabassa. El resultat no m'ha decebut gens i hem pogut fer un bon aperitiu.

Pa amb oli, gelat de xocolata, sal i vi... {una versió}

Avui us fem una proposta que tastàrem, entre d'altres, el passat dia 23 quan vàrem ser convidats al Fòrum Gastronòmic 2014 per part d'Oleum Flumen que ha creat un grup de bloguers per a compartir experiències al voltant de l'oli d'oliva. Allí hi viuríem la primera: un tast d'olis amb vins, gelats i pans. Tots els productes d'una gran qualitat.

Gelat amb moniato confitat {i aroma de llimona}

Sembla que l'estiu ens vol deixar però es resisteix. Que el gelat només és per a quan fa calor? No. Vindran temperatures baixes i a l'hivern amb unes profiteroles o un cóc també fa el seu paper. Així que aprofitant els moniatos que tenim d'enguany en farem un de cremós que arrodonirà qualsevol àpat. 

Pa de carabassa i orenga {i llavors de gira-sol}

Potser ens direu que fins quan farem receptes amb carabassa i us responem que ens queden unes quantes, per la qual cosa no li dedicarem un dia sinó un mes. Avui que és el Dia Mundial del Pa (#wbd2014), la cita anual del món bloguer, ho volem celebrar amb una recepta que fem per primera vegada que no ens ha decebut. Això de fer el pa a casa és agafar-hi el punt i començar a fer-ne. No passa res si els primers no surten com voldríem, ja vindran els bons.

Crema de carabassa rostida { i crispetes!}

Un cop vaig llegir que si l'hort fos una orquestra la carabassa seria la tuba i això em va fer molta gràcia. Suposo que per la seva forma gran i que destaca moltíssim. Al Calendari republicà francès, curiós i revolucionari, hi té un dia dedicat: el 4 d'octubre del mes Vendémiaire de Tardor, le jour du potiron. I jo, que en tinc moltes i que ja us vaig ensenyar, n'he de començar a cuinar una rere l'altre. Hi ha moltes maneres de fer-la.

Gínjols caramel·litzats {recordant les fires}

A l'hort tenim un ginjoler, un arbre elegant que enamora, que ja us vaig ensenyar fa un temps. Quan arriben els gínjols, els seus fruits, sempre penso què podré fer amb ells i en quina recepta podran participar, que no sigui menjar-los al natural tal com ens agraden. Per això quan vaig veure una entrada de la Cristina de Bufet de postres amb pomes caramel·litzades, en va fer pensar que amb gínjols també quedaria bé. Dit i fet, aquí els tenim.

Massa brisa {i un passeig pel Priorat}

La setmana passada la Rosa, que és de Porrera, em va portar uns gotims de raïm i les últimes figues del seu hort. Calia fer alguna cosa ràpidament per a aprofitar-ho. La Violeta va pensar en un pastís on quedés la fruita per sobre. Dit i fet, ens vam posar a fer una massa brisa i per a berenar ja ens el menjàvem. I ella em va dir com volia la fotografia: del tros que es menjaria. De pas, n'afegim unes de diferents llocs del Priorat, és tan bonic...

Galette de farina de fajol {i arriba la tardor!}

La meva amiga Carme sempre em comenta que quan entra a veure una recepta primer es mira la cançó, la posa i llavors llegeix què he escrit. Normalment escolto la música triada mentre escric i m'inspira. Així que avui comencem ben contents. Ha arribat la tardor i ve de gust canviar: un ritme més íntim i tranquil. Una versió en jazz de One day i fly away, per Nils Landren & Joe Sample, us agradarà segur.

Un plaer adult {amb Pernod}

Els adults també necessitem sentir-nos nens de tant en tant. Per això, avui us he preparat unes postres que van en uns petits envasos de porcellana que enganyen a simple vista. La Virgínia, de Sweet&Sour, me'ls va regalar i jo els aprofito amb un Pernod del temps que encara es destilava a Tarragona.

Raïm al forn {una torrada amb formatge}

Estem en plena verema i cal gaudir d'aquest temps. Us proposem fer un aperitiu ben fàcil i que no us podeu imaginar com en queda de bo. Ho vaig veure fer en un programa de televisió estranger i ho havia de compartir: raïm al forn. Fem una torrada aprofitant el formatge del Casar que em va portar la Virgínia de Sweet & Sour d'Extremadura i servim un vi negre de la mateixa terra que ha fet un bo paper.

Rotlles de pernil cuit i pollastre {un pícnic}

Si hi ha alguna cosa que m'agrada i molt és passar estones amb la Violeta. Fa uns dies, ella volia fer un pícnic i vàrem decidir anar al bosc del costat de casa. Aprofitant que enguany és el tercer Dia Cuina, que tindrà lloc el 27 de setembre a Manlleu a la Festa del Porc i la Cervesa, nosaltres hem fet un plat que es pot menjar tant calent com a fred. Ens conviden a preparar un plat que porti pernil cuit com un dels ingredients i aquí hem fet el nostre, amb l'excusa que la Violeta mengi uns espinacs amb disfressa. Per a una àvia i una néta que tinguin gana (o quatre amiguetes que vulguin dinar plegades al bosc),

Mango curd {amb quallada de casa}

El món dels blogs ens porta a vivències que són un regal. Acabem coneixent altres bloguers que quan ens trobem físicament sembla que siguem amics de tota la vida. Afinitats, no tan sols de menjar, sinó també de fotografia i del bon viure ens uneixen. Així, que aquest estiu ha passat a visitar-nos una bilbaïna que té un blog molt bonic. Ens coneixem des d'un principi, per diversos motius. Ella és la Virgínia, de Sweet&Sour, de qui un altre dia us en tornaré a parlar.

Panqueques {amb una melmelada de luxe}

El pa que fem aquest mes és potser un dels més consumits en tot el món i un dels més fàcils. Des que vaig veure Kramer versus Kramer sempre he recordat l'escena on pare i fill preparen panqueques, també conegudes com a torrades franceses, per a esmorzar. Tot un plaer per als sentits.

Carabasses {la collita d'enguany}

Les carabasseres han fet bé la seva feina i han sigut molt generoses. Els seus fruits ja ocupen un racó del rebost a l'espera de ser consumits. Tant les carabasses de rabequet com les de cabell d'àngel ens proporcionaran diverses menges que haurem d'anar programant per a més endavant.

Crudités {amb malves i móres}

Els d'Oleum Flumen, una empresa de Vinaixa (Garrigues), han creat un Club de bloguers i nosaltres hi som, fet que ens complau molt. Amb el títol Per una gastronomia bona, justa i sana ens conviden a preparar una amanida amb Acetum Flumen Summun Agredolç i amb l'Oleum Flumen Premium Oli d'oliva verge extra, uns productes d'excel·lent qualitat que hem rebut amb molta satisfacció.

Cóc amb pometes {més de set en té el pomer}

De vegades vull fer una recepta i n'acabo fent una altra. Consumir productes del temps és mirar l'hort i ell et diu què toca. Ara, les dues petites pomeres que hi tenim ens fan agafar els seus fruits. Els collim i cap a la cuina. Farem un cóc per a berenar.

Musclos de l'Ampolla {amb germinats}

La meva amiga Mimí viu a La Rochelle (França) i sempre em parla dels musclos d'Arcachon. Jo li dic que sí, que són molt bons però no li envegem gens perquè aquí en tenim uns que són excel·lents: els de Sant Carles de la Ràpita i els de l'Ampolla, que avui cuinem amb una recepta que em va enviar fa temps, per a sis persones. Jo la faig per a dues.

Paella per a nens {amb caldo Aneto}

Quan preparem arròs a casa els nens sempre acaben destriant el peix i les verdures que hi posem. Així que quan vénen a dinar només cal posar-ho tot tallat ben petit i llavors no posen cap pega i s'ho mengen tot. I els adults també. Per a quatre nens amb gana,

Kouglof {alsacià}

Avui la Carla fa dos mesos. La quarta néta és una nina. Desconeixem quin serà el seu esdevenidor, però entre tots farem que tingui un entorn acollidor. Segurament viatjarà i coneixerà altres llocs del món. Nosaltres de moment li dediquem un pastís alsacià que és una barreja de coc, panettone, brioix. Queda espès, però és bo. Més aviat és per a menjar com un pa dolç. Aquesta recepta l'he tret del prospecte que portava el motlle. L'he fet tres vegades i sempre ha quedat igual.

Berenant sota la prunera {pastís de prunes}

Amb la Violeta tot esdevé una festa:  I si fem un pastís de les prunes collides? I on anirem a menjar-lo? Sota la prunera! Així que agafem un banc del jardí, una tauleta del racó i cap allà que anem. D'aquesta manera passem una tarda d'estiu que té moltes hores...

Bastonets de pa d'all {fent l'aperitiu}

Al mes de maig passat vàrem assistir a la Fira de les Cooperatives Agrícoles del Priorat, on a part de tastar bons vins, en vam poder comprar. Un d'ells va ser un Vermut de Falset, un vermut amb gust d'abans molt bo. Ens agrada, els diumenges abans de dinar, preparar patates xips, olives, escopinyes i tot allò que tinguem a mà. Aquí teniu uns bastonets salats que us ajudaran a esperar la paella que teniu al foc. M'agradaria dir-vos quants ens sortiren, però alguns no van arribar a taula...

Albergínia amb salsa d'alfàbrega {ben gustós}

Ja estem mandrosos. A tots ens agrada anar a la platja o a la piscina i quan arribem a casa volem trobar-nos quelcom cuinat per a seure a taula, menjar i caure en una migdiada lleugera. Nosaltres així ho hem fet: un plat que vaig veure en un canal francès que em va semblar bo i fresc.

Truita amb suc {anem a Ulldemolins}

Ulldemolins és a la comarca del Priorat, un bonic poble on cada segon diumenge de març se celebra la Festa de la truita amb suc. Un plat emblemàtic de la contrada i que ben segur us agradarà. Prepareu per a acompanyar un bon pa i escolliu un vi de la zona que n'hi ha molts i molt bons. Nosaltres fem una truita de fesols i espinacs (podeu fer la que més us agradi: carabassó, patates, ...) per a quatre persones amb gana o vuit que només vulguin fer un tast.

Pizza tartiflette {sempre ens ve de gust}

La pizza també és un pa. Es fa amb farina, aigua i llevat com normalment fem els pans. Així que a la proposta d'aquest mes us en fem una amb tartiflette: plat francès que utilitza patates cuites, cebes, xampinyons, formatge reblochon, nata, pebre i bacó fumat.

Hamburguesa de tonyina {i ortigues de mar}

Anar al mercat sense una idea preconcebuda de compra et fa passejar i mirar, que és tot un plaer. Improvisació i gustos s'uneixen per a complaure el paladar de la millor manera possible. I si mentre mires les parades tan ben posades descobreixes alguna cosa que no has tastat mai, cal aturar-s'hi, preguntar i comprar. Fa uns dies vàrem descobrir unes hamburgueses ja preparades i al cistell que van caure. I unes ortigues també, que feia dies que en volíem. Ara que comença a venir de gust estar a la fresca, un sopar exquisit i senzill.

Fesols amb cloïsses {oh, el mar!}

A casa consumim llegums a dojo. Ens agraden i com a mínim en fem un parell de cops a la setmana. Quan vàrem fer la Trobada de bloggers a Tarragona va venir en Josep de Menja de bacallà, que em va portar uns fesols de Tordera (Maresme) que es diuen Genoll de Crist i uns altres Or i plata, a qual més bo. Farem els primers amb unes cloïsses que ens agraden força.

Arròs amb licor d'arròs {i cireres bullides}

Tenim arròs a casa? Sí, doncs farem unes postres per als adults de casa. Estaran fetes en un tres i no res. I amb cireres, que esperem amb delit tot l'any. Les nostres, comprades al mercat, són de Bràfim (Alt Camp). Encara hem de collir les de casa.

Melindros {per a una tarda de diumenge}

...

     Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.

     No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la

Figacitas argentinas {un bon esmorzar}

Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo. 

Pop amb patates {i carpaccio de carxofes}

D'ençà que tinc el blog els amics em regalen les coses més diverses: un got de l'àvia, una forquilla trobada en un calaix, que si un copa que es va quedar sola i podrà sortir en qualsevol foto, o qui passa per una botiga i s'enamora d'un plat que sap segur que m'emocionarà. I això em fa tan feliç! Avui us presento unes carxofes que em portaren de Roma. Oh, oh. Sí, de Roma. En farem en carpaccio.

Arròs amb magret d'ànec i bròquil {l'heu de tastar!}

Avui us descobriré un secret: entre setmana quasi que no cuino. A casa fa temps que vàrem establir una norma: qui arribés primer ho faria. I normalment qui ho fa abans és el meu marit. Us puc ben dir que cuina senzill però molt i molt bé. Que si una verdura, que si unes llenties, que si el que sigui.

Sangria de te {molt refrescant}

La temperatura puja a poc a poc i ens vénen de gust begudes més fresques. Us agrada el te? Si és així, podrem fer una sangria fresca i de pas menjar-nos la fruita que hi posarem. Us asseguro que tindreu força èxit entre els amics que haureu convidat a passar la tarda per a parlar d'aquelles coses que ens agraden. Poseu-hi imaginació i feu-la al vostre gust.

Pastís de crema d'ametlles amb kumquats {ben dolç}

El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós.

Pastís de xocolata per a Cósima {d'aniversari}

I així anem fent el blog. I fem amistat amb persones que, encara que estiguin ben lluny, comparteixen les mateixes aficions que nosaltres. I ens arribem a conèixer com si fossin amics de tota la vida, perquè hi ha el blog per davant de les bambolines i per darrere d'elles tenim correus, trucades, trobades.