Maires al vapor de sal aromàtica

Feia temps que volia parlar d'un projecte que a mi em sembla força interessant, però ho anava deixant. Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 262 i veure que portava l'article 'El peix que arriba' em va facilitar la feina. Les dues protagonistes, de les que em reconec seguidora, van resumir de manera clara com haurem de canviar el consum de peix per l'escalfament global. Elles són l'Àgata Albero i la Iolanda Bustos.

Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

Carquinyols de Menorca

Sí, heu llegit bé. Carquinyols i no carquinyolis. Són unes pastes seques i cruixents fetes amb ametlla. No són tan durs com els nostres i es poden fer també amb avellanes i xocolata, però llavors es diuen tatis. I no us penseu que ja els coneixia, no. Va ser la Gemma de la perruqueria on vaig que me'ls va donar a conèixer. Acostuma a preparar-me un te mentre faig temps i va coincidir que per les vacances a anar a visitar els pares, ella és menorquina, i com que sap que m'agrada tot el relacionat amb la gastronomia me'ls va donar a tastar. Em va sorprendre el gust i em vaig posar a buscar la recepta.

Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís. 

Canamillana i baietó, col i patata amb cansalada

Que si trinxat de la Cerdanya o trinxat de col, que si verdura aixafada o col i trumfes amb suc de rosta, i canamillana o canemillana i cànem i llana. Tot és el mateix amb diversos noms. Doncs em quedo amb la 'Canamillana i baietó', també col i patata amb cansalada. Ara trieu i digueu-li com vulgueu.

Un 'Eton mess' tropical, un festival de textures

La meva amiga Mimí havia de passar per casa a dinar (venia de La Rochelle i anava cap a Vinaròs a veure la família). Em va demanar que li preparés quelcom que li recordés el Brasil, ja que també hi va viure uns anys i de tant en tant li agafa enyorança, 'saudade' com diu ella amb el seu accent francès. Així que li vaig preparar feijoada i de postres un 'Eton mass' tropical. 

Bunyols de coliflor morada amb amanida de poma

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Arròs verd

Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer). 

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.

Xiulets i pèsols ofegats, del meu hort

I quan arriba el temps de les faves no puc deixar de pensar en el meu pare. Si hi havia alguna cosa que no podia veure ni menjar, eren elles, les faves. Deia que a la guerra li van fer menjar tantes, sembla que era de les poques coses que tenien, que les va avorrir de per vida. Aquest fet ens va marcar a casa, perquè si la meva mare en cuinava, era quan ell no venia a dinar. Però estic segura que si li hagués preparat aquests xiulets, la cosa seria diferent.

Crema de cafè amb bunyols de vent (caragirats)

Quan les tradicions són dolces no costa gaire seguir-les. Ahir, dia de Sant Josep, tocava fer crema i alguna cosa per acompanyar-la. M'agrada anar variant els gustos i manera de fer les cremes i com que hi ha una que sempre triomfa, sobretot a l'estiu, és la de cafè. Us passo la recepta i veureu com us ho agrairan.

Crema vellutada de coliflor i altres verdures de l'hort

Si hi ha alguna cosa que em produeix benestar i una immensa calma de bon matí és passejar per l'hort. I en aquesta època que els ocells fan els nius i comencen a cantar anunciant la primavera, el plaer es multiplica i de quina manera. Cultivar les verdures i veure com creixen tot tenint cura de mantenir les plagues ben lluny comporta un molt bon estat anímic.

La fornera de Biosca

Hi ha negocis que tenen ànima. Sobretot perquè hi ha una ànima major darrere, la que tot ho fa i mou. En el cas de 'La Fornera de Biosca' és immensa, una persona amb el somriure permanent  als llavis i que et fa sentir bé. Passat demà serà el 8M, Dia Internacional de les Dones i puc dir que la Judit és l'exemple de tot allò que podem arribar a fer, seguint les il·lusions amb esforç i tenacitat. Sí, aquesta és la Judit Barniol, la fornera de Biosca.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Sopa de pa torrat amb tòfona i pilotilles

Temps de tòfones. I quan arriba m'agrada fer quelcom amb elles, però enguany no n'he trobat. He passat cada setmana per la Conxi del Mercat de Tarragona i no ha sigut possible obtenir-ne. Així que vaig comprar-ne de les confitades i he fet una sopa que ha quedat prou bona, però no era la fresca del temps.

Carn rostida amb vi negre i amb puré de patata amb all

Començar el dia passejant per l'hort és un gran plaer. Aquests dies de fred tot està gebrat i així i tot resulta magnífic prendre cafè mentre miro les flors que hi tinc i que després agafaré per a cuinar quelcom. La pesolera està ufanosa i ja tinc ganes de cuinar els pèsols que aviat arribaran a balquena. I el romaní que està florit tot l'any i que m'obsequia amb unes meravelloses branques que perfumaran la carn que prepararé.

Brownie marbrat de tres xocolates

Havia anat a fer la caminada diària, feia fred i tenia ganes d'arribar a casa. Pel camí vaig trobar un ametller, d'un tros abandonat, tot florit i em vaig fer un pom. M'agraden molt aquestes flors efímeres i els pètals que van caient sobre la taula a mesura que passen els dies. Són pura poesia.

Rap al forn amb avellanes

De les que coses que més m'agraden d'anar a comprar al mercat, és fer-ho amb la ment oberta i mirar els productes de temporada, pensar què puc fer i en arribar a casa posar-m'hi. Sempre acabo comprant alguna cosa que no comptava i llavors ve el moment de pensar.

Una visita a la Fundació Alícia, al Món Sant Benet

De la Fundació Alícia ja en vaig parlar en un dels primers posts del blog, quan vaig fer la clotxa-kebab de garrofa, amb una recepta del llibre que van editar 'La pastisseria i la cuina de la garrofa' i d'Onada Edicions. Em vaig quedar amb ganes de tornar a fer una visita. I així ha sigut.  

Puré de patates d'acompanyament i trufes de xocolata blanca de postres.

Abans de res he de dir que ha coincidit que quan he volgut fer una recepta del llibre Noma, tiempo y espacio en la cocina nórdica, del cuiner René Redzepi i editat per Phaidon, aquest ha anunciat que tancarà el restaurant a finals de l'any 2024, per motius dels sous, els horaris i el nivell d'exigència que cal. És un dels llibres que més miro, però a la vegada del que no n'he fet gaires receptes. Segons quins ingredients no m'atrauen massa, però m'hi he anat fixant en algunes tècniques que han resultat sorprenents.

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades

Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

Galetes de mantega amb espècies de Nadal

Arriba Nadal i tens receptes per posar que no trobes el moment. Per més que publiqui setmanalment, sempre hi ha alguna que s'encavalca i quan me n'adono ja ha passat la festa. I això ha passat amb les galetes de Nadal amb espècies, que passen per ser les meves favorites. Són molt fàcils de fer.