Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 1 de maig del 2023

Un 'Eton mess' tropical, un festival de textures



La meva amiga Mimí havia de passar per casa a dinar (venia de La Rochelle i anava cap a Vinaròs a veure la família). Em va demanar que li preparés quelcom que li recordés el Brasil, ja que també hi va viure uns anys i de tant en tant li agafa enyorança, 'saudade' com diu ella amb el seu accent francès. Així que li vaig preparar feijoada i de postres un 'Eton mass' tropical. 

Una vegada em va explicar que durant els dos anys que va estudiar al Regne Unit li feia molta ràbia no poder menjar l''Eton mess', ja que és al·lèrgica a les maduixes i als fruits rojos en general i aquestes postres angleses en porten. Explicà que és una barreja de maduixes o altres fruits, nata muntada i merenga. La nata no li prova a la Mimí, així que he decidit emprar llet de coco i iogurt de coco en substitució i fruits tropicals, papaia i mango, en lloc de maduixes. Imaginació per fer feliç a la meva amiga.

Sembla que el nom ve del partit anual de cricket que se celebra entre Eton College i Winchester College. I jo el preparo de manera fàcil i que entri per la vista només veure'l. 

Per fer les merengues, 
 - 1 clara d'ou
 - 50 g de sucre blanc
 - 10 g de sucre de llustre
 - unes gotes de llimona
 - 1 polsim de sal

Engeguem el forn a 120℃. Muntem la clara amb un xic de sal a punt de neu fins que sigui ferma i anem abocant el sucre mentre continuem batent i seguidament, el de llustre tot continuant batent i les gotes de llimona. Jo ho he fet amb el robot KitchenAid a tot velocitat durant uns tres minuts. Ho posem en una màniga pastissera i anem fem formes sobre una safata de forn folrada amb paper de forn. Jo ho he fet amb una cullera per a donar-li un toc diferent. Enfornem i deixem coure una hora aproximadament, fins que siguin fermes. De totes maneres si us fa mandra preparar-les, hi ha pastisseries que ja les venen fetes i us estalviareu aquest pas.

Per la crema,
 - 1 iogurt de coco fred
 - 200 ml llet de coco espessa i freda
 - 4 cullerades soperes ben generoses de coco ratllat
 - 70 g de sucre de llustre
 - 1 mango
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 1 cullerada sopera de mel
 - 1 papaia
 - papaia deshidratada
 - xips de mango cruixent

Barregem tots els ingredients i ho repartim entre les copes. Fem dues tallades de papaia (sense pell ni llavors) i les tallem a dauets. En una paella hi passem el mango tallat a làmines amb mel i mantega. Servim la barreja i ho culminem amb petites merengues, uns dauets de papaia deshidratada i xips de mango cruixent. Textures i gustos diferents.

A l'hora de fer les fotografies vam anar a la vella caseta de la llenya i com que ja havíem dinat, allí que ens vàrem quedar. L'entorn, encara que està molt sec, ens recordava una mica la verdor que teníem al Brasil.  Les moreres ja tenen les mores, però van endarrerides. Els geranis posaven el toc de color. Cullerada va i cullerada ve, vàrem delectar-nos el paladar amb les postres i l'oïda amb la dolça veu de la Nara Leão que ens va portar ben lluny d'on érem en aquell moment. Bossa Nova en estat pur.

Hi ha una versió que també m'agrada força, Meditation per Nellie McKay. Que no pari la música.

Meditação, Nara Leão


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada