Que si trinxat de la Cerdanya o trinxat de col, que si verdura aixafada o col i trumfes amb suc de rosta, i canamillana o canemillana i cànem i llana. Tot és el mateix amb diversos noms. Doncs em quedo amb la 'Canamillana i baietó', també col i patata amb cansalada. Ara trieu i digueu-li com vulgueu.
Sempre que faig aquest plat no puc deixar de pensar en la meva mare. Jo no suportava la col i ella sempre havia de preparar una altra cosa per a mi. De fet, encara no m'agrada massa i me la menjo segons com estigui feta, però he de dir que aquest trinxat s'ha tornat en un dels meus preferits i a l'hivern en faig sovint. Al blog ja havia sortit: trinxat amb tòfona negra i cansalada ibèrica. Una delícia. I és que fins i tot m'agrada fotografiar la col, ja que la trobo molt fotogènica amb els farbalans que llueix a les fulles grans.
El nom d'aquest plat sempre m'ha cridat l'atenció. Ja en la primera edició del Corpus del patrimoni culinari català, ara és el Corpus de la cuina catalana de l'Institut Català de la Cuina, em va fer molta gràcia el 'canamillana'. Sembla que ve per allò del cànem i llana que es feia en una determinada zona i també per la seva textura. Encara no he tingut temps d'esbrinar-ho, però així que ho faci ho compartiré. Aquesta tercera edició revisada i ampliada de l'anterior va ser un dels llibres que varen caure per Sant Jordi i que encara no he tingut temps de mirar-me'l en deteniment perquè abans han passat per davant dues novel·les que l'acompanyaven. Promet per algunes de les novetats, entre elles la introducció del gaspatxo i altres receptes, i resulta un llibre que no pot faltar en cap cuina, essent una eina de gran utilitat. Amb plats tradicionals i familiars que ens han alimentat des que tenim memòria. Ja sabeu que he cuinat unes quantes receptes del llibre i ho continuaré fent i compartint. I posant les fotografies corresponents, ja que el llibre no en porta.
Ingredients per a quatre racions, segons el llibre i que jo acostumo a fer a ull,
- 1 col
- 1 kg de patates
- 4 talls de cansalada viada, normalment la compro fumada
- oli d'oliva verge extra, sal, aigua
Us explico com ho faig jo,
En una cassola amb aigua posem la col i les patates a bullir en aigua i una mica de sal, fins que es desfacin. Ho escorrem traient tota l'aigua i ho fiquem tot dins la cassola un altre cop, ho aixafem fins a deixar una textura fina i tapem. Això farà que l'escalfor acabi de treure la humitat. Mentrestant, enrossim els talls de cansalada en una paella i reservem. M'agrada afegir-hi uns quants alls confitats en oli d'oliva a baixa temperatura. I ara en tenia de tendres de l'hort. Acabem el plat sofregint la patata aixafada amb la col a la mateixa paella on hem enrossit la cansalada -hi he afegit una mica d'oli del confit dels alls-. Sofregim per un costat i ho capgirem per l'altre. Com si féssim una truita. I ja està, ho servim amb la cansalada.
Variacions sobre aquesta recepta:
Es pot menjar sense la rosta de cansalada, només amb les verdures aixafades, i per això he afegit les etiquetes de vegana i vegetariana.
Es pot posar per sobre un tall de botifarra negra passada per la paella. O també d'una arengada.
Podem posar la cansalada ja fregida i tallada a trossos dins la verdura. Així com els alls.
Un plat on podem posar allò que ens doni la imaginació i fer un plat ben exquisit, tal com és.
Les roses del jardí em van portar a la preciosa cançó de la Sílvia. I també em van inspirar amb les fotografies. L'estilisme em va guiar cap al meu llibre de cuina, Codonys a l'armari: vaig usar els mateixos plats i colors de les receptes dels farcellets de col que servien d'acompanyament de les perdius rostides (com recordo el moment de fer la fotografia quan un raig de sol la va il·luminar). Seguint una línia.
Els dracs busquen l'abril - Mov. 1: La Flor, Sílvia Pérez Cruz
... Les roses de la Glòria són fetes de petons
Els dracs busquen l'abril
poemes de desig
L'amor de primavera
Viurem aquest estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada