Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

A Turquia acostumen a servir-les amb nous picades, però jo ho he fet amb pipes de carabassa. Per arrodonir-ho. Creieu-me si us dic que aquesta hortalissa cuinada en dolç queda boníssima. I perfumada amb claus d'olor. I si voleu afegir-hi canyella, tocareu el cel. 

Fa uns dies, vaig saber per en Josep Roca, en una visita al Celler de Can Roca, que les flors de la figuera de moro eren comestibles. Jo ho desconeixia i em va dir que tenien una textura molt bona al paladar. Què em va anar a dir! Ara que estan en plena floració i en tinc a l'hort i al camí. Les vaig anar a collir i no va caldre rentar-les, plovia i es rentaven soles. M'acompanyava la Flor, la gata que m'ha ajudat a passar el dol pel Xingu i em té el cor-robat. No se separa mai de mi i em segueix per tot arreu. Això sí, xafardera i curiosa com ella sola. Estic aprenent com cuidar un gat, ja que no n'havia tingut mai. Sempre gossos.

Doncs tornem a la recepta. Realment són gustosos els pètals de les flors i els vaig posar com a ornament. Primer vaig servir el dolç amb l'almívar que queda de coure la carabassa. I després vaig fer una altra presentació amb l'almívar que preparo cada any amb les figues de moro. Ja estic esperant que madurin per a tornar-ne a fer. I la confitura també, per esmorzar amb la recepta que vaig compartir l'estiu del 2017 i que us animo a preparar. Tindreu un bon regal al rebost.

Ingredients per a quatre racions,

 - 1/2 kg de carabassa pelada i tallada a trossos

 - 1/4 kg de sucre

 - 2 claus d'olor 

 - pipes de carabassa

 - pètals de flors de figuera de moro

Manera de fer,

El vespre posem la carabassa en una cassola i hi aboquem el sucre pel damunt i els dos claus d'olor. Cobrim el bol amb film transparent i ho deixem reposar tota la nit. L'endemà ho posarem al foc molt lent, durant una hora i anirem remenant. Si veiéssim que s'asseca hi afegirem una mica d'aigua. A mi no m'ha calgut afegir res. La deixem refredar i la servim amb pipes de carabassa, pètals de flor de figuera de moro i unes cullerades de l'almívar que ha quedat de bullir la carabassa. Ah, i un bombó comprat al Rocambolesc d'en Jordi Roca.

A l'última fotografia veureu que he fet un altre muntatge, tal com ho he explicat abans, i hi he afegit almívar que faig amb les figues de moro quan estan madures. És el meu talismà a la cuina quan preparo  un coc de poma o qualsevol altra llepolia. També me'n poso al iogurt natural. Un regal pel paladar. 

Si sou del club de la carabassa com jo, a l'etiqueta de l'índex de receptes que teniu aquí, en trobareu de tots tipus fetes amb ella. 

Live again, Lighthouse Family

         ...Oh, Oh, ooh, oh, oh

                It's not the end

                     We're gonna live again

                          I'll be with you again...