Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 12 de setembre de 2017

Esmorzem confitura de figues de moro {aviat arribarà la tardor}


I com aquell que no vol arribem al final de l'estiu. Com sempre, i seguint el ritme del temps, les figueres de moro estan farcides amb els seus fruits ja madurs que anuncien l'arribada  la tardor. I jo que segueixo la natura amb la càmera a mà, us porto les fotografies des que comencen a florir a la primavera fins ara. L'espectacle és de lletres majúscules. I un any més, penso en la meva mare que era una fan dels fruits de tardor: que si aquestes figues, que si les altres, les magranes, els caquis i els moniatos sobretot. De com esperava que arribessin i jo també.
Com que m'agrada tenir al rebost alguns pots de melmelada i confitura per a consum propi, enguany els faré de figues de moro amb vainilla de Madagascar. M'he estat informant per la xarxa i les propietats d'aquest fruit són excepcionals. També crec que aprofitaré per a fer un xarop per a barrejar-lo amb els iogurts naturals que consumim per a esmorzar. El pa que acompanya la confitura de les fotografies l'he fet jo i volia compartir la recepta, però una distracció amb els temps i la temperatura, que no he anotat, fa que sigui per a un altre dia. Us aviso, és molt fàcil de fer i  surt molt bo. Ja vindrà.
Com que aquesta confitura no l'havia fet mai, he començat amb poca quantitat per a provar com sortiria, però ja tinc el cistell ple per a tornar a preparar-la amb més pots. Animeu-vos que és molt bona. Només haureu de tenir compte de collir-les amb unes fulles de diari, van millor que uns guants,  per a no punxar-vos. Va, que ens hi posem.

Ingredients:
 - 1,100 g de figues de moro madures, més o menys unes 12
 - 150 g de sucre
 - 1 beina de vainilla de Madagascar
 - 1 llimona

Manera de fer:
Partim les figues per la meitat, les buidem, ajudats per una forquilla, de la seva carn i que anirem posant sobre un colador de reixa fina.
Del quilo i cent grams de figues han sortit 625 g de carn.
Amb l'ajut d'una mà de morter traurem les granes i quedaran 425 g de polpa colada, a la que hi afegirem el sucre, una cullerada sopera de suc de llimona i els grans de vainilla que haurem tret de la beina.
Si això ho preparem al vespre, el sucre els dissoldrà i l'endemà podrem preparar la confitura en un cassó.
La courem a foc mitjà deixant que es vagi espessint, tot remenant perquè no s'aferri.
Una observació: quan la torni a fer hi posaré una cullerada d'agar-agar perquè no calgui coure-la tant de temps.
Un cop li trobem el punt, posem la confitura en pots esterilizats, tapem i els girem de cap per avall fins que es refredin, que d'aquesta manera es fa el buit per a la seva conservació.
Etiquetem i cap al rebost.

Si us ve de gust, podeu mirar una recepta de la Carme Ruscalleda, que vaig posar al blog fa uns quatre anys, i que era força original: Cactus, gelatina de figa de moro i vinagreta.

I com m'agrada la versió francesa de la cançó de Bobby Vinton, Sealed with a kiss.

Derniers baisers, Laurent Voulzy
              ... Le soleil est plus pale mais nos deux corps sont bronzés
                  crois-tu qu'après un long hiver notre amour aura changé?...

8 comentaris: