Costelles d'anyell a la Villeroi {exquisidesa}

...

Jette invitó a Mathias Becker para que hiciera de huésped de honor. El médico era de los que nunca rechazaban una invitación a comer, y aceptó con gusto. Joseph lo condujo a la mejor mesa del local.

  -Este sitio es precioso -le dijo a mi padre al sentarse-. Me muero de ganas por ver la carta.

  -Bueno, no tenemos carta -dijo Joseph.

  -¿Qué no hay carta? ¿Cómo podéis tener un restaurante sin carta?

  -Puede elegir entre dos platos -explicó Joseph.

  -¿Solo dos? -dijo el doctor Becker, decepcionado.

  -Tenemos o chuletas de cerdo con chucrut, o jambalaya y muffins de maíz con jalapeño.

Natilles de casa amb dolç de llet {finura...}

Quan el Memòries d'una cuinera d'aquest mes ens van convidar a fer natilles no vaig poder evitar recordar la meva adolescència: cada cop que em posava malalta la meva mare em preparava natilles. Era l'únic menjar que em venia de gust i podia empassar. Així que toca fer-les com ella.

Arròs sucós {amb verdures i bolets}

Fa vent i fa fred. Tens ganes d'arribar a casa i fer alguna cosa que et posi el cos a to. Et vols sorprendre a tu mateix i quan arribes vas cap a la llibreria on tens les revistes Cuina ordenades per números. Agafes una a l'atzar i et proposes fer una de les receptes. Et voilà, has agafat el número 79 i l'obres on justament hi ha un arròs que et diu menja'm. Fa part d'un menú proposat per la Carme Ruscalleda i això és garantia de que menjaràs bé. Mires al frigorífic i tens tots els ingredients necessaris. I els bolets?

Estofat de carabassa {i un bon llibre}

En molt poc temps ens han deixat persones centenàries que han viscut fins l'últim moment apassionats per allò que feien: l'arquitecte Oscar Niemeyer, el doctor Moisès Broggi, la neuròloga premi Nobel de Medicina Rita Levi Montalcini i Mãe Canô, la mare dels cantants brasilers Caetano Veloso i Maria Bethânia, una excel·lent cuinera. Potser el secret d'una llarga vida sigui viure amb intensitat. Potser sigui defensar el que creus. Potser sigui alimentar l'ànima i el cos adequadament. No ho sabem, però al menys els exemples d'aquestes persones, que han estat actives fins l'últim moment, ens diguin alguna cosa. 

Salmó al vapor {amb salsa de maracujà}

L'any passat ens va deixar una persona que jo estimava molt. Per a mi era com una germana gran, la Maitena. Sabia cuinar com ningú i ho feia fàcil. Si algun cop estava fent una recepta brasilera i tenia algun dubte només calia trucar-li, ella m'ho resolia al moment. Quan la visitàvem a Copacabana, ens feia gaudir dels millors plats brasilers. Li encantava anar al mercat del peix a Ipanema i comprar amb ella era un goig. Un dels últims àpats que ens va preparar va ser el salmó amb salsa de maracujà. Jo l'he fet molt més senzill que ella, però amb un resultat molt acceptable.

Amanida de col, ceba, api-rave {i poma}

S'han acabat les festes. M'agraden i molt, però et deixen el cos d'aquella manera que sembla que no saps què tens, però sí que ho saps: has menjat tot el que t'ha vingut de gust i amb moltes calories! Aquest any a la nostra cuina ens hem proposat menjar sa, barat però utilitzant bons productes, de casa nostra i que ens faci estar poca estona a la cuina. Ara el nostre hort té moltes cols, així que toca menjar-les de totes les maneres.

Orada farcida al forn {anem a Paraty}

Fa uns anys vaig menjar un peix molt bo a Paraty i avui el vull compartir amb vosaltres. Paraty és una ciutat considerada Patrimoni Històric Nacional que es troba a 260 km. al sud de Rio de Janeiro. Paradigma de les vacances ecològiques i tranquil·les, el centre històric no permet la circulació dels cotxes, motiu pel qual les bicicletes són les reines del transport. Precioses platges, esplèndides illes.

Tot un any de bons propòsits {comencem 2013}

"Ningú que cuini ho fa tot sol. Fins i tot en la més absoluta soledat, una cuinera ficada a la cuina es troba envoltada per generacions de cuineres del passat, pels consells i els menús de cuineres del present i per la saviesa de les escriptores especialitzades en cuina."

Aquesta frase és de l'escriptora nord-americana especialitzada en cuina Laurie Colwin (1944-1992) i jo hi afegiria que ara fins i tot cuinem amb l'experiència dels amics blocaires amb qui compartim les nostres dèries gastronòmiques.