...
Jette invitó a Mathias Becker para que hiciera de huésped de honor. El médico era de los que nunca rechazaban una invitación a comer, y aceptó con gusto. Joseph lo condujo a la mejor mesa del local.
-Este sitio es precioso -le dijo a mi padre al sentarse-. Me muero de ganas por ver la carta.
-Bueno, no tenemos carta -dijo Joseph.
-¿Qué no hay carta? ¿Cómo podéis tener un restaurante sin carta?
-Puede elegir entre dos platos -explicó Joseph.
-¿Solo dos? -dijo el doctor Becker, decepcionado.
-Tenemos o chuletas de cerdo con chucrut, o jambalaya y muffins de maíz con jalapeño.
-¿Qué has dicho?
-Chuletas de cerdo con...
-No, no. Lo otro.
-¡Ah! Jambalaya y muffins de maíz con jalapeño.
-¡Por Dios! Suena como una enfermedad, no como algo para comer -comentó el doctor Becker.
-Oh, no, está buenísimo. Lleva chorizo ahumado, pollo, arroz y tomates. Y un montón de especias.
-¿Especias? -dijo el médico, arrugando la nariz.
El hombre contempló con gesto severo durante largo rato a Joseph, que le devolvía una afable sonrisa. Finalmente, el médico tomó su decisión:
-Chuletas de cordero -carraspeó.
...
Del llibre: El sonido de la vida d'Alex George, editat per MAEVA Ediciones.
(Amb autorització de MAEVA Edicions)
Música: He triat tres de les que surten a la novel·la: Stars Fell on Alabama per Ella Fitzgerald & Louis Amstrong, When the Red Red Robin Comes Bob-Bob-Bobbin' Along per Al Jonson o Over the rainbow per Judy Garland. (Els intèrprets els he triat jo).
Jo les faré a la Villeroi. Per a dues persones,
Necessitarem:
- 200 g costelles d'anyell (13 petites)
- 1 ou
- pa ratllat
- 150 g llet
- 75 g farina
- 75 g mantega
- panses
- pinyons
- espinacs
- oli d'oliva
- sal i pebre
- Chartreuse
Farem:
Netegem l'os de les costelles deixant-lo net i polit (amb la tira de carn hi fem un nus a la base).
Les fregim i les deixem sobre paper de cuina perquè treguin l'oli.
Fem una beixamel ben espessa amb la mantega que posem en una paella i quan estigui desfeta hi afegim la farina i la llet, salem amb un xic de sal i remenem perquè no s'aferri.
Un cop feta anem cobrint les costelles amb ella, que no sigui una capa massa doble i les deixem sobre un plat oliat, ja que així no s'aferraran i ho posen al frigorífic, fins que s'hagin endurit.
Ara les fregim passant-les per l'ou batut i després pel pa ratllat.
Les anem deixant sobre paper de cuina.
Les acompanyem amb uns espinacs, pinyons i panses (que haurem deixat en remull en una mica de Chartreuse), tot passat per una paella amb oli i salpebrat.
Maridatge: Us recomanem un Jaspinegre 2010 del Masroig - DO Montsant. Us agradarà.
Amb aquesta recepta participem al repte del bloc Las recetas de Tia Alia d'aquest mes de gener.
Avui si puc està escoltant el fons mùsical mentre llegueixo...fantàstic!!!(poder l'altre dia tenia les hores gratuites exhaurides!), be, a m'encanta el jambalaya...una sopa del negres del Sud... però tornant a les costelles..mmmm que bè que t'han quedat, la Villeroi impecable, i la foto supersugerent amb aquestes espinaques brillants i que segur que son boníssimes i de l'hort....i amb aquest toc sorpresa del Chartreuse! (ets un pou!)
ResponEliminaA mès la Villeroi es una tècnica amb la que encara no m'havia atrevit... per por de que fos molt dificil....així que.... M'encanta la teva proposta!!!!
Que bones!!!!! amb aquest arrebossat de luxe!
ResponEliminacuriós aixo de remullar els espinacs amb el chartreeus.
petonets
Molt bona història per un plat molt bó!!!
ResponEliminaPetonets.
apa, que bones!! i la història, com diu la Gemma, molt curiosa. Per cert, m'encanta que facis servir la paraula anyell i encara més que hi afegeixis Chartreuse!! he he he. Petonets i bon dilluns
ResponEliminauy, las probé hace dos navidades atrás, y son una locura de ricas! gracias por el fragmento literario! :)
ResponEliminaLa història la tinc a la llista de pendents, així que m'hauré d'animar :o)
ResponEliminaAquest costelles semblen molt tentadoress i la foto em sembla que ho diu tot!
Petonets,
Palmira
Hola Nani...pero cómo puedes decir que esperas que me guste tu receta...si es fabulosa !!! No es que me guste, es que me encanta. Te has ajustado a la receta original de Alia pero le has dado un aire hermoso a tu entrada con la historia que narras al principio y, sobre todo, con esa foto que es para quitar el aliento. Mira que lucen "guapas" con ese contraluz.
ResponEliminaMuchísimas gracias por regalarnos esta aportación y por participar de nuevo en el reto Tía Alia. Espero que lo hayas disfrutado tanto como para querer repetir.
En breve, publico las recetas de febrero...jajaja !!!
Bss
Mmmm, que bon Nani! I aquest llibre? recomenable?
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Sempre ens sorprens amb receptes fantàstiques, unes històries precioses i unes fotos que deixen bocabadat!!
ResponEliminaEn una sola paraula Nani: GENIAL!!
Petonets i molt bona setmana. MAR, de EQNME
Estas costillitas tienen que estar para chuparse los dedos, bañadas en bechamel antes de freirrrrrr, madre mía que cosa tan tan rica! un besito
ResponEliminaLas costillas de cordero estan muy ricas y con bechamel mas.
ResponEliminaYo hice las galletas y aunque me dieron problemas al final salieron.besinos
Saps que mai he arrebossat res a la Villeroi?
ResponEliminaPerò veient la pinta d'aquestes costelles, no trigaré a provar-lo;)
Unes costelletes estupendes!!! com no fer-les ???? vaig caure en la temptació de fer les galetes de farina de panís per al repte, però aquestes costelletes tenen una presència molt atractiva.. i el gust, fora de serie, segur!!!! Petons,
ResponEliminaUn plaer aterrar en aquest interessant blog
ResponElimina¡Hola Nani! No creo haber venido nunca a visitarte y la verdad es que será que la ocasión me lo estaba pidiendo ya y no antes, porque la introducción que has marcado a esta receta me parece fantástica. Qué casualidad el haber encontrado el fragmento de un libro en el que se mencionan las chuletas de cordero y hace honor a lo nuestro.
ResponEliminaMe ha llamado muchísimo la atención lo perfectas que te han quedado las chuletas, limpitas, limpitas de verdad, con su hueso libre de carnecillas, tendones y demás.
Un gusto haber venido a visitarte y así conocerte
Besos.
Ostres! i a mi que no m'agrada el xai! El problema és que a casa si que agrada i els tincs als pobres que no en mengem mai. Aquestes costelletes poden ser una bona excusa! Marta
ResponEliminaNani....quina entrada!!! M'he quedat....bocabadada!
ResponEliminaUna meravella de llibre, una meravella de fotografies i una meravella de recepta!!!
Petons,
Olga
Començar a llegir de bon matí; i al-legrar la vista amb aquestes costelletes; dona empenta fins i tot al mes mandrós :)
ResponEliminaAquestes costelles han d'estar boníssimes. De petita la meva àvia en feia i eren una delícia. Un 10 per aquest plat.
ResponEliminaUnas costillitas de lujo, la foto está como para coger una y comerla a mordisquitos jeje. Bsos guapa!
ResponEliminaAna
Qué pinta, Nani. Me encanta la foto, con los palos recortados sobre el fondo. Está genial. Y las espinacas tienen una pinta insuperable. Me ha gustado mucho este reto. Estoy viendo recetas muy buenas. Un besito fuerte.
ResponEliminaSempre elegant!
ResponEliminaEls espinacs queden amb un color mot maco i la textura també promet. Els haurem de "remullar" la propera vegada.
Petons.
Nosaltres aquestes costelletes les fem sempre el dia de Cap d'Any, són tan bones!
ResponEliminaNyam! Jo no he arrebossat mai a la Villeroy, però amb aquesta proposta tan bona no trigaré gaire a animar-me... :)
ResponEliminaA la Villeroi...té nom de joia! Desconeixia aquest arrebossat. Es veuen molt temptadores.
ResponEliminaApa, apa... quines costelletes!!!!
ResponEliminaI el toc tarragoní de Chartreusse als espinacs, panses i pinyons... boníssim!!
PTNTS
Dolça
Nani que presentación tan delicada, te lo digo me quedo embobada con tus fotos, me parece una presentación magnífica, eres toda una artista.
ResponEliminaBesos bonita.
BONISIMES!!! Han de ser una delicia... M'has deixat molt intrigada amb la publicacio de la propera setmana... :) Un peto!
ResponEliminaJo sense la beixamel, pero la resta, tot. Un fotografía preciosa.
ResponEliminaPetons
Nani!!! Quina delicia :)
ResponEliminaLa foto es simplement genial, digna de llibre de cuina!
Un petonet!
Uma verdadeira delicia e um blog excelente!
ResponEliminaApetece coger una y comértela. Sin duda un plato delicioso.
ResponEliminaUn saludo