Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 28 de gener del 2013

Costelles d'anyell a la Villeroi {exquisidesa}

...
Jette invitó a Mathias Becker para que hiciera de huésped de honor. El médico era de los que nunca rechazaban una invitación a comer, y aceptó con gusto. Joseph lo condujo a la mejor mesa del local.
  -Este sitio es precioso -le dijo a mi padre al sentarse-. Me muero de ganas por ver la carta.
  -Bueno, no tenemos carta -dijo Joseph.
  -¿Qué no hay carta? ¿Cómo podéis tener un restaurante sin carta?
  -Puede elegir entre dos platos -explicó Joseph.
  -¿Solo dos? -dijo el doctor Becker, decepcionado.
  -Tenemos o chuletas de cerdo con chucrut, o jambalaya y muffins de maíz con jalapeño.
El doctor se quedó mirándolo.
  -¿Qué has dicho?
  -Chuletas de cerdo con...
  -No, no. Lo otro.
  -¡Ah! Jambalaya y muffins de maíz con jalapeño.
  -¡Por Dios! Suena como una enfermedad, no como algo para comer -comentó el doctor Becker.
  -Oh, no, está buenísimo. Lleva chorizo ahumado, pollo, arroz y tomates. Y un montón de especias.
  -¿Especias? -dijo el médico, arrugando la nariz.
El hombre contempló con gesto severo durante largo rato a Joseph, que le devolvía una afable sonrisa. Finalmente, el médico tomó su decisión:
  -Chuletas de cordero -carraspeó.
                                                      ...
Del llibre: El sonido de la vida d'Alex George, editat per MAEVA Ediciones.
(Amb autorització de MAEVA Edicions)
Música: He triat tres de les que surten a la novel·la: Stars Fell on Alabama per Ella Fitzgerald & Louis Amstrong, When the Red Red Robin Comes Bob-Bob-Bobbin' Along per Al Jonson o Over the rainbow per Judy Garland. (Els intèrprets els he triat jo).

Jo les faré a la Villeroi. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 200 g costelles d'anyell (13 petites)
 - 1 ou
 - pa ratllat
 - 150 g llet
 - 75 g farina
 - 75 g mantega
 - panses
 - pinyons
 - espinacs
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - Chartreuse

Farem:
Netegem l'os de les costelles deixant-lo net i polit (amb la tira de carn hi fem un nus a la base).
Les fregim i les deixem sobre paper de cuina perquè treguin l'oli.
Fem una beixamel ben espessa amb la mantega que posem en una paella i quan estigui desfeta hi afegim la farina i la llet, salem amb un xic de sal i remenem perquè no s'aferri.
Un cop feta anem cobrint les costelles amb ella, que no sigui una capa massa doble i les deixem sobre un plat oliat, ja que així no s'aferraran i ho posen al frigorífic, fins que s'hagin endurit.
Ara les fregim passant-les per l'ou batut i després pel pa ratllat.
Les anem deixant sobre paper de cuina.
Les acompanyem amb uns espinacs, pinyons i panses (que haurem deixat en remull en una mica de Chartreuse), tot passat per una paella amb oli i salpebrat.
Maridatge: Us recomanem un Jaspinegre 2010 del Masroig - DO Montsant. Us agradarà.

Amb aquesta recepta participem al repte del bloc Las recetas de Tia Alia d'aquest mes de gener.

32 comentaris:

  1. Avui si puc està escoltant el fons mùsical mentre llegueixo...fantàstic!!!(poder l'altre dia tenia les hores gratuites exhaurides!), be, a m'encanta el jambalaya...una sopa del negres del Sud... però tornant a les costelles..mmmm que bè que t'han quedat, la Villeroi impecable, i la foto supersugerent amb aquestes espinaques brillants i que segur que son boníssimes i de l'hort....i amb aquest toc sorpresa del Chartreuse! (ets un pou!)
    A mès la Villeroi es una tècnica amb la que encara no m'havia atrevit... per por de que fos molt dificil....així que.... M'encanta la teva proposta!!!!

    ResponElimina
  2. Que bones!!!!! amb aquest arrebossat de luxe!
    curiós aixo de remullar els espinacs amb el chartreeus.
    petonets

    ResponElimina
  3. Molt bona història per un plat molt bó!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. apa, que bones!! i la història, com diu la Gemma, molt curiosa. Per cert, m'encanta que facis servir la paraula anyell i encara més que hi afegeixis Chartreuse!! he he he. Petonets i bon dilluns

    ResponElimina
  5. uy, las probé hace dos navidades atrás, y son una locura de ricas! gracias por el fragmento literario! :)

    ResponElimina
  6. La història la tinc a la llista de pendents, així que m'hauré d'animar :o)
    Aquest costelles semblen molt tentadoress i la foto em sembla que ho diu tot!
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  7. Hola Nani...pero cómo puedes decir que esperas que me guste tu receta...si es fabulosa !!! No es que me guste, es que me encanta. Te has ajustado a la receta original de Alia pero le has dado un aire hermoso a tu entrada con la historia que narras al principio y, sobre todo, con esa foto que es para quitar el aliento. Mira que lucen "guapas" con ese contraluz.

    Muchísimas gracias por regalarnos esta aportación y por participar de nuevo en el reto Tía Alia. Espero que lo hayas disfrutado tanto como para querer repetir.

    En breve, publico las recetas de febrero...jajaja !!!

    Bss

    ResponElimina
  8. Mmmm, que bon Nani! I aquest llibre? recomenable?
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  9. Sempre ens sorprens amb receptes fantàstiques, unes històries precioses i unes fotos que deixen bocabadat!!
    En una sola paraula Nani: GENIAL!!
    Petonets i molt bona setmana. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  10. Estas costillitas tienen que estar para chuparse los dedos, bañadas en bechamel antes de freirrrrrr, madre mía que cosa tan tan rica! un besito

    ResponElimina
  11. Las costillas de cordero estan muy ricas y con bechamel mas.
    Yo hice las galletas y aunque me dieron problemas al final salieron.besinos

    ResponElimina
  12. Saps que mai he arrebossat res a la Villeroi?
    Però veient la pinta d'aquestes costelles, no trigaré a provar-lo;)

    ResponElimina
  13. Unes costelletes estupendes!!! com no fer-les ???? vaig caure en la temptació de fer les galetes de farina de panís per al repte, però aquestes costelletes tenen una presència molt atractiva.. i el gust, fora de serie, segur!!!! Petons,

    ResponElimina
  14. Un plaer aterrar en aquest interessant blog

    ResponElimina
  15. ¡Hola Nani! No creo haber venido nunca a visitarte y la verdad es que será que la ocasión me lo estaba pidiendo ya y no antes, porque la introducción que has marcado a esta receta me parece fantástica. Qué casualidad el haber encontrado el fragmento de un libro en el que se mencionan las chuletas de cordero y hace honor a lo nuestro.

    Me ha llamado muchísimo la atención lo perfectas que te han quedado las chuletas, limpitas, limpitas de verdad, con su hueso libre de carnecillas, tendones y demás.

    Un gusto haber venido a visitarte y así conocerte

    Besos.

    ResponElimina
  16. Ostres! i a mi que no m'agrada el xai! El problema és que a casa si que agrada i els tincs als pobres que no en mengem mai. Aquestes costelletes poden ser una bona excusa! Marta

    ResponElimina
  17. Nani....quina entrada!!! M'he quedat....bocabadada!
    Una meravella de llibre, una meravella de fotografies i una meravella de recepta!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  18. Començar a llegir de bon matí; i al-legrar la vista amb aquestes costelletes; dona empenta fins i tot al mes mandrós :)

    ResponElimina
  19. Aquestes costelles han d'estar boníssimes. De petita la meva àvia en feia i eren una delícia. Un 10 per aquest plat.

    ResponElimina
  20. Unas costillitas de lujo, la foto está como para coger una y comerla a mordisquitos jeje. Bsos guapa!

    Ana

    ResponElimina
  21. Qué pinta, Nani. Me encanta la foto, con los palos recortados sobre el fondo. Está genial. Y las espinacas tienen una pinta insuperable. Me ha gustado mucho este reto. Estoy viendo recetas muy buenas. Un besito fuerte.

    ResponElimina
  22. Sempre elegant!
    Els espinacs queden amb un color mot maco i la textura també promet. Els haurem de "remullar" la propera vegada.
    Petons.

    ResponElimina
  23. Nosaltres aquestes costelletes les fem sempre el dia de Cap d'Any, són tan bones!

    ResponElimina
  24. Nyam! Jo no he arrebossat mai a la Villeroy, però amb aquesta proposta tan bona no trigaré gaire a animar-me... :)

    ResponElimina
  25. A la Villeroi...té nom de joia! Desconeixia aquest arrebossat. Es veuen molt temptadores.

    ResponElimina
  26. Apa, apa... quines costelletes!!!!
    I el toc tarragoní de Chartreusse als espinacs, panses i pinyons... boníssim!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  27. Nani que presentación tan delicada, te lo digo me quedo embobada con tus fotos, me parece una presentación magnífica, eres toda una artista.
    Besos bonita.

    ResponElimina
  28. BONISIMES!!! Han de ser una delicia... M'has deixat molt intrigada amb la publicacio de la propera setmana... :) Un peto!

    ResponElimina
  29. Jo sense la beixamel, pero la resta, tot. Un fotografía preciosa.
    Petons

    ResponElimina
  30. Nani!!! Quina delicia :)
    La foto es simplement genial, digna de llibre de cuina!
    Un petonet!

    ResponElimina
  31. Uma verdadeira delicia e um blog excelente!

    ResponElimina
  32. Apetece coger una y comértela. Sin duda un plato delicioso.
    Un saludo

    ResponElimina