Quan el Memòries d'una cuinera d'aquest mes ens van convidar a fer natilles no vaig poder evitar recordar la meva adolescència: cada cop que em posava malalta la meva mare em preparava natilles. Era l'únic menjar que em venia de gust i podia empassar. Així que toca fer-les com ella.
Necessitarem:
- 1/2 l de llet
- 4 rovells d'ou
- 150 g de sucre
- 2 cullerades (postres) rases de maizena
- 1 tassa (cafè) de llet
- 1 branqueta de canyella
- pela de llimona
- dolç de llet per a guarnir
Farem:
En un cassó barregem els ous i el sucre, ben remenat.
Ho posem al foc i hi aboquem la llet calenta, que haurem bullit amb la branca de canyella i la pela de la llimona, sense parar de remenar amb una cullera de fusta.
La meva mare de la llet només en treia la canyella, deixava la pela de llimona perquè algú se la trobés: a qui li tocava havia de rentar els plats.
Barregem la maizena amb la tassa de llet freda i també l'aboquem al cassó, tot remenant.
La maizena farà que s'espesseixin les natilles abans i els ous no pateixin tant.
Quan estigui amb prou cos la repartim entre els bols on servirem.
Per sobre hi he posat dolç de llet trossejat.
Han quedat dolces dolces, com Nathalie, cantada per Gilbert Becaud.
Ma mère avait un jolie nom...
M'agrada això de deixar la pell de llimona per rentar els plats!! L'hauré de fer a casa també de tant en quan!
ResponEliminaMàgica aquesta recepta amb tants records i amb molts aromes per sentir-se bé. Increïble com son les mares que tenim records d'aquestes coses que ens preparàvem quan no voliem res :o)
Petonets,
Palmira
Dec ser de les poques que a casa seva no es feien natilles, jejee, al menjador de l'escola sí, però eren de les Danone de supermercat.
ResponEliminaNo és un dolç que m'agradi massa, potser perque mai n'he tastat una versió casolana, però tants rovells d'ou no m'atrauen gaire.
Això sí, les teves tenen una pinta espectacular, la presentació t'ha quedat molt maca i segur que fan les delícies d'aquells amants d'aquest postre.
Petonets!!
La fotografia es de lo mès evocadora...m'ha encantat!!! i aquest brodat tan delicat.... quelcom d'impressió!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaLes natilles...aix... quantes històries radere dels postres que preferim sempre de la mare...elles savien com fer-nos menjar quan no hi havia gana, quan teniem que pendren's una pastilla o un xarop que ens feia fàstic.... Quines mares!!!! Nathalie es un bonic nom certament!
I de les natilles que dir-te??? Doncs que com diuen els moderns "jo en vull dos" jajaja, nomès hi faltava aquest toc de dulce de leche...mmm
Que ricas ...
ResponEliminaMe encantan a mi las natillas , aunque por el tema del azucar no tomo muchas , tengo que ir con un poco de cuidado...
Pero que ricas tienen que estar éstas .¡¡
Un abrazo grande .¡¡
No m'estranya que fos l'únic que menjaves quan estaves malalta perquè aquestes natilles amb el toc de dolç de llet devien estar delicioses.... jo les vaig preparar ahir, a veure si abans de divendres les puc penjar!
ResponEliminapetonets**
És ben veritat, una foto super delicada, m'agrada molt!!!
ResponEliminaUnes natilles ben sorprenents, no? que bones!!! Saps que no he provat mai el dolç de llet? és com la llet condensada?
Petonets, guapa!
Hola guapa! Veig que ens posarem les botes amb les natilles, aquest mes... he he. Genial idea, amb dulce de leche! Petonets, Nani!!
ResponEliminaQue bones... el punt del dolç de llet per sobre es irresistible! M'agradat molt el que feia la teva mare amb la pela de llimona :) Un peto!
ResponEliminaEl toc del dolç de llet les ha de fer molt més llamineres...
ResponEliminaQuina sort tenir una mare que et cuidi així! ;)
Vaja quina delícia NANI!!!
ResponEliminaLi diré a la Bibi que me las prepari
BON DIA I UN PETÓ :)
Es que el dulce de leche Nani es tan versatil y le va tan bien a postres como este, pero yo me voy directa a ver ese arroz caldoso con verduras y setas que gracias al curso de diseño gráfico que estoy haciendo me he perdido.
ResponEliminaMira por donde igual he encontrado mi comidita de este finde.
Gracias
Virgnia "sweet and sour"
Me chiflan las natillas y esta copa es digna de la mejor mesa.
ResponEliminaBesos linda
Muy sugerentes estas natillas. Besos!
ResponEliminaAna
Nani, que buena idea lo del dulce de leche con las natillas. Además, que queda estupendo así troceado por encima. Buenísimas.
ResponEliminaMmmmmmmmm!!! M'encanta el dolç de llet!!! Em xiflen aquestes natilles!!!
ResponEliminaQuina bona idea! A mi també m´agrada el dolç de llet...Jo a Argentina gaudiria moltíssim provant tots tipus...Una copa meravellosament dolça.
ResponEliminaQuina llàstima... a nosaltres les natilles no ens proven!!!! Però almenys aquestes teves me les puc menjar amb la vista!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Hola Nani! quina presentació más maca, semblen unes postres de luxe! Moltíssimes gràcies per participar. petonets
ResponEliminaOh, si us plau, quina pinta, que bones!!
ResponEliminaMarta
Amb aquestes natilles segur que et posaves bé aviat o no, per menjar-ne més.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar i bon cap de setmana.
NANI que BO, like, like...............
ResponEliminaUn petonet
La teva botiga amiga Mobles Cambrils
Hola Nani!! he agafat la teva recepta base per fer les meves, ja que no tinc cap dona de la familia que les sàpiga fer. Així que en el tema "natilles" ets com la meva mare ;)
ResponEliminaHan agradat molt a tothom, ja les he publicat i he dit que la recepta és teva, només faltaria!
Ara em queda tastar-les amb el dolç de llet trossejat, han de ser la bomba, moltes gràcies.
Una abraçada!
Qué delicia, mi madre siempre nos las ha preparado riquísimas. Con el dulce de leche tienen que estar estupendas. Un abrazo y feliz fin de semana, Clara.
ResponEliminaHola, genial pasar por tu blog, es bien interesante, un gusto estar aquí, te invito cordialmente a visitar el Blog de Boris Estebitan y leer un poema cómico mío titulado “El baile de Snoopy”
ResponEliminaEl dolç de llet m'agrada tant que de segur no podria deixar-ne de menjar!
ResponEliminaQuè no s'ha dit sobre les natilles???? Em penso que res.........Tot està dit!!!
ResponEliminaClàssiques, tradicionals, gustoses, ..........èxit total!!!
Petons,
Olga
hummm que ricas, vamos que casi te daban ganas de ponerte malita, jaja! un besazo
ResponEliminaUnes natilles bonísimes, deuen estar de vici!
ResponEliminapetons
ohhhh jo avui estic malaltona, a veure si la meva mare em prepara unes natilles amb aquesta recepta...així segur que em recupero ben ràpid!!!
ResponEliminapetonets guapa!!
Com m'agraden les teves natilles i les teves fotos!! com sempre, amb sensibilitat a flor de pell.
ResponEliminaSi ja són bones soles, amb el gustet del dolç de llet... irresistibles!
ResponEliminammm que bó :)
ResponEliminaAquestes natilles, però, tenen molt de glamour en aquesta copa!
Un petonet!