Sopa freda de papaia amb pernil ibèric

Calor i més calor. Ens venen de gust àpats frescos i d'aquells que estan fets en un tres i no res. Així que ens posem cap a la cuina, obrim el frigorífic i traiem aquella papaia que vàrem comprar al mercat i un iogurt natural 'et voilà', una sopa o crema freda feta a l'instant.

Salsa de cireres per a carns

     ... Beu de la lluminositat de Frida Kahlo. Des de la seva festa de colors a l'actitud de superació vital. 'Soc la persona que vull millorar'. Va dir l'artista mexicana. Ella floreix a diari a partir d'aquest mantra. Cuida i ho fa cuinant, sincera i honesta. Des de la discreció i la llibertat... 

Avui un post dedicat a la Mia i al seu vi ancestral.

Nespres en almívar

La nespra japonesa és un fruit originari de l'Àsia oriental que es cultiva amb èxit als països de clima càlid o temperat. A casa nostra s'hi adapta perfectament i, quan arriba el moment, els arbres apareixen carregats de fruits daurats i saborosos.

Pastís de pera amb merenga

Quan arriba la primavera, és un autèntic goig passejar per l'hort. Els arbres fruiters es desperten després de la llarga dormida hivernal. Observar com els brots s'obren tímidament a les branques, deixant pas a fulles tendres o a flors delicades, és un espectacle que alimenta l'ànima. Més endavant, aquests mateixos arbres ens regalaran els fruits que ens nodriran el cos.

Magdalenes amb crema de llimona

   

El llimoner de l'hort necessitava una bona poda i, tot i que la millor època per fer-ho, tal com diuen els entesos, és entre els mesos de juny i juliol, la vaig avançar fa un parell de setmanes després d'escoltar a la ràdio com s'havia de dur a terme. Estava carregat de llimones i això em feia patir: és un arbre que ens ha costat molt de fer créixer i ara cal cuidar-lo com es mereix.

Amanida de taronja amb bacallà, el meu 'remojón andaluz'

Queden poques taronges a l'arbre després d'un hivern en què, com sempre, ha estat ben generós. Abans que s'acabin, vull compartir una recepta que vaig veure fa unes setmanes al programa de televisió Aquí la Tierra, que m'agrada seguir pels reportatges tan interessants que ofereix.

Bescuit de xocolata negra amb plàtan i poma

Diuen que amb els anys ens canvien els gustos... i a mi m'ha passat de ple. Si abans no podia ni veure la xocolata negra -sempre l'havia volgut amb llet- ara m'hi he tornat absolutament addicta. No sé ben bé què ha passat, però en menjaria a qualsevol hora. 

Batut de plàtans, dàtils i cúrcuma

I per començar el 2026 porto un batut energètic i saludable per a les dures jornades d'hivern. Amb l'arribada del fred, res millor que mantenir-nos en forma i reforçar el nostre sistema amb aliments que ens aportin energia i vitamines. A casa, quan parlem de vitamines, en referim als batuts, un costum que vam adoptar durant el nostre temps al Brasil. Allà els anomenen així, i ara, en el nostre dia a dia, els considerem una forma deliciosa i eficaç de cuidar-nos.

Crema festiva de porro, pera i parmesà

Passades les festes de Nadal sempre ve de gust recuperar les menges diàries i senzilles. Tot i que a casa no fem desgavells i posem la sopa amb brossa de la família i el fricandó amb olives tradicionals, tenim ganes de menjar coses lleugeres. Per això quan aquest diumenge vaig veure que l'Esther Utrilla (m'agraden molt les seves propostes il·lustrades al diari Ara) preparava una crema amb porro, pera i parmesà, me'n vaig anar al frigorífic a comprovar que realment tenia tots els ingredients i la podria fer.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Fondue de formatge al forn

A casa som molt fans de les fondues de formatge i ens agrada fer-les sobretot a la tardor/hivern quan canvia el temps. Tanquem casa i resulta més acollidor. Sempre les acompanyo amb vi blanc. Fa uns dies, però, en un programa de cuina canadenc vaig veure que la preparaven en una safata al forn, posant-hi a dins els ingredients que s'acostumen a posar per sucar al formatge fos de la fondue. Em va semblar una bona idea per compartir-la. I aquí la teniu.

Filet de porc ibèric caramel·litzat amb figues i ceps

Preparar aquesta recepta és posar la tardor a taula: ceps i les últimes figues de setembre que fan un plat exquisit. Un filet de porc cuinat a foc lent i fent xup-xup, es va caramel·litzar deixant un suquet que juntament amb l'arròs blanc va triomfar. Si l'acompanyeu amb un bon vi de la terra, el resultat serà magnífic i és tan senzill de fer que el repetireu segur.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Pizza de sobrassada de Mallorca amb ceba i figues

De tant en tant m'agrada fer-li una comanda. Els seus embotits són una exquisidesa. I a l'última vaig aprofitar per comprar el seu llibre 'Porca misèria', ja que volia que me'l dediqués. Un llibre amb unes fotografies precioses. Feia temps que no tenia un llibre de gastronomia amb unes imatges tan ben fetes. Excepte dues, totes són de Martin de Arriba i representen molt bé el producte que fa ell, és en Xesc Reina de Can Company d'Inca, a les Balears.

Peres al forn amb romaní

La perera ha estat molt generosa. Hem pogut gaudir dels fruits i repartir-ne a balquena. Ara ja en queden poques, però abans no s'acabin vull compartir unes postres que són una delícia i es preparen en un tres i no res: peres al forn amb romaní.

Pollastre amb prunes

Temps de prunes i ja s'acaba el de les cireres. Això és el que té viure al camp: entre veïns ens intercanviem els fruits de temporada. Tu em dones prunes, jo et dono peres; uns altres em porten cireres i jo els compenso amb tomàquets. Així compartim collites i vivències que donen molt de si. 

Confit d'ànec amb cireres, ceba i pomes confitades

Abans que s'acabi la temporada de les cireres encara podeu fer una salsa amb elles. Senzilla i fàcil de preparar. Una bona manera de menjar fruita combinant-la amb un confit d'ànec. Una recepta exprés i que no farà mandra de cuinar, encara que hi entra el forn però a baixa temperatura.

Bunyols amb cireres

Quan floreixen els rosers del jardí, em sento feliç. En dies de pluja, el seu perfum s'escampa ambigú més intensitat i omple l'ambient d'una dolçor especial. Cada tres o quatre dies renovo els gerros amb roses acabades de tallar, tot i que m'agrada deixar algunes de les que ja m'han fet companyia, com un petit homenatge silenciós. Totes són precioses. 

Amanida de carxofes amb taronja i llimona, 'salta kornea' magribí

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.