Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Aquesta recepta no porta tant sucre i el seu color dependrà del temps que el tinguem al foc: com més temps més fosc. I millor. A més hi ha una cosa que m'ha sorprès molt: no ha esquitxat gens i el podia anar remenant de tant amb una cullera de fusta, això sí, amb la cassola tapada i a foc mitjà. Tot un descobriment i encara no he entès el motiu. 

Ingredients, 

 - 1,600 kg de codonys madurs

 - 1 kg de sucre morè

 - aigua

Rentem els codonys, però no els pelem. Els tallem a daus traient-ne la part central més dura i que porta les llavors. Els posem en una cassola i els cobrim amb aigua. He aprofitat de posar en una xarxa tot el que he tret per tal de donar-li més pectina. Deixem coure una hora aproximadament, fins que punxant els trossos veiem que estan tous. Colem i reservem el suc obtingut. I a diferència d'altres vegades he passat tota la fruita bullida per la màquina de picar la carn, tal com es feia abans. Ho tornem a posar a la cassola juntament amb el sucre, i una tasseta (cafè) del suc i ho posem al foc, tot remenant de tant en tant amb una cullera de fusta, durant una hora o fins que veiem que ja ho tenim. Anem tastant per a veure el punt de pasta que ens agrada. Un cop ho tinguem ho posem en un drap net, jo he utilitzat el bolquer vell que feia servir la meva mare, i ho pengem perquè escorri el líquid que li sobra, una mitja hora. Abans que es refredi ho posem en pots de vidre o ceràmica que tinguem. Jo ho he deixat en un motlle per fotografiar-ho i després ho he repartit en pots. 

Dels trossos que tenia a la xarxa faré un experiment d'un licor de codonys. Els he posat en una ampolla amb 1/2 litre de 'kirsch' (aiguardent que s'obté per la destil·lació del suc fermentat de les cireres i que en tinc per a quan faig fondue de formatge). Ho tindré macerant durant sis setmanes i després el filtraré i ho barrejaré amb l'almívar resultant que he guardat en una altra ampolla. Un cop fet, esperaré uns tres mesos per veure'n el resultat. Ja us diré.

I m'agrada molt aquesta versió del 'Because' dels Beatles, a ritme tropical...

Because, Willy Chirino