Els japonesos tenen l'espectacle de les flors dels cirerers, sakura, quan floreixen. I jo espero tot l'any que arribin les flors dels ametllers que tinc al voltant per l'espectacle particular que em regalen. És poesia en estat pur i aprofito els seus fruits, les ametlles, per fer un coc en agraïment i poder-lo compartir.
De fet, els de casa encara no han florit, però el petit i vell ametller del camí em saluda cada cop que passo caminant o amb el cotxe. Així que hi vaig expressament a fer les fotos. És el primer a florir cada any i la resta d'arbres ho fan amb uns quinze dies de diferència. Per cert, quan els de casa em saludin amb les seves precioses flors també els dedicaré una recepta que ja tinc anotada. Ara anem cap a la cuina i ens hi posem. Un coc que no porta llevat, però queda flonjo i molt bo.
Ingredients per a dos cocs,
- 200 g de farina passada pel sedàs
- 300 g de sucre
- 200 g de farina d'ametlla
- 9 ous
- un xic de sal per muntar les clares
- mantega per untar els motlles
- sucre de llustre per empolvorar
Comencem blanquejant el sucre amb 6 ous sencers més 3 rovells, tot remenant amb unes varilles manuals. Seguidament, afegim la farina d'ametlles, la farina i les 3 clares que restaven i que haurem muntat a punt de neu amb un polsim de sal. Ho integrem delicadament i ho aboquem als motlles ben untats de mantega. Els posem al forn preescalfat a 180℃, durant uns 30/35 minuts -fins que punxant un escuradents surti sec-. Els deixem refredar abans de desemmotllar-los i empolvorem amb el sucre de llustre.
Aquesta setmana he vist a la plataforma Filmin el documental de Pablo Trobo 'Los sueños de Pepe'. Si hi esteu subscrits, l'heu de veure. Tracta sobre el somni de l'expresident uruguaià Pepe Mujica, el de deixar un món millor per a les futures generacions, però el temps s'acaba i no es pot recuperar. Anem camí al col·lapse climàtic i el sistema de consumisme i desenvolupament desmesurat ens portarà a l'abisme. Commovedor el seu relat i la manera de fer. Amb una banda sonora delicada, sona en alguns moments el 'Nessun dorma' de l'òpera Turandot de Puccini. Emocionant i utòpic.
Nessun dorma, Giacomo Puccini, Luciano Pavaroti, Orchestra da Camera Di Bologna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada