Llangostines en clementines

I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

Ens vam conèixer fa uns anys tot prenent un te i hem mantingut el contacte per les xarxes, compartint algun cafè de tant en tant. Una tarragonina que va anar a viure a Barcelona i ara, de mica en mica, torna cada cop més a Tarragona.  Li agrada molt parlar i entre cafè i cafè ens posem al dia dels nostres gustos. I us en faig cinc cèntims dels seus: el mar, l'aigua i els peixos l'inspiren principalment i també l'univers de personatges femenins dels quals s'envolta. La vida per a ella és color i no la concep en blanc i negre. I li agrada cuinar i menjar. I pensar un personatge i fer-ne una història. Si no té història o personatge no té color ni dibuix. I darrere d'aquest procés creatiu l'acompanyen les cançons o els llibres de sempre, per tots els camins recorreguts. Diu que una cosa li inspira l'altra. Li agrada treballar tota mena de materials: paper, roba, fusta, ceràmica, tela... I el perquè de Tints i Pints? Doncs és un petit homenatge als seus pares que eren de poble: ells deien els tints i els pins als colors que ella feia servir per pintar a l'escola o a casa.

Les seves pintures estan relacionades amb les receptes que cuina (quina convidada avui, eh) i que són menjars senzills, de diari, sense cap complicació (com a mi m'agraden), amb productes de proximitat, amb restes del dia abans, més o menys elaborats i que són una mostra del mar i de la terra, del seu llenguatge, de tot allò que l'envolta sobretot a l'estiu, al lloc on torna i torna cada cop que arriba la calor, les Cases d'Alcanar. 

I per compartir ha preparat uns 'llangostins' tal com diuen a les Terres de l'Ebre, però que ella ha feminitzat com a 'llangostines' que rimen amb mandarines, que també són d'aquella estimada terra. 

Ingredients per una bona cassola,

 - 1 kg de llangostines

 - 2 cebes

 - 1 got de suc de mandarines

 - 1 branqueta de romer (romaní)

 - oli d'oliva

 - sal

Preparació,

1- Pelem la ceba i la tallem en juliana.

2- Posem un bon raig d'oli d'oliva a la cassola i sofregim la ceba.

3-Quan estigui daurada afegim el suc de les mandarines i el deixem reduir una mica.

4-Afegim les llangostines i ho deixem coure només una mica, just per tal que estiguin al punt (això ho marca una mica el gust de cadascú).

5-Afegim la sal i la branqueta de romer.

6-Ho remenem un parell de vegades i apa...

Jo hi afegeixo el punt 7- Tingueu un bon pa per sucar...

Observació: Com tinc per costum he afegit un raig de vi ranci a la ceba sofregida, l'únic punt variat de la recepta de la Mercè. Puc garantir que aquesta recepta surt deliciosa.

La Mercè acompanya el plat amb una o dues copes del vi que produeixen a Montblanc, al celler de la seva amiga Julieta Foraster, el Lilla Ancestral. 50% Trepat, 50% Parellada.

I també fa una recomanació: L'exposició al Tinglado 2 del Moll de costa de Tarragona del seu mestre i amic l'il·lustrador i artista plàstic l'Ignasi Blanch. Big Parade: La Processó d'Hivern. Hi serà fins al 16 d'aquest mes. Si no hi heu anat, caldrà que us afanyeu... 

Gràcies, Mercè. Ens retrobem aviat.

Il·lustracions (inclosa la que la representa) i recepta: Mercè @Tintsipins

Fotografia i elaboració recepta: @nani_nolla

Peixinhos do mar, Milton Nascimento & Tavinho Moura -una cançó infantil brasilera-