Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans il·lustradores infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 7 de febrer del 2025

Llangostines en clementines



I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

Ens vam conèixer fa uns anys tot prenent un te i hem mantingut el contacte per les xarxes, compartint algun cafè de tant en tant. Una tarragonina que va anar a viure a Barcelona i ara, de mica en mica, torna cada cop més a Tarragona.  Li agrada molt parlar i entre cafè i cafè ens posem al dia dels nostres gustos. I us en faig cinc cèntims dels seus: el mar, l'aigua i els peixos l'inspiren principalment i també l'univers de personatges femenins dels quals s'envolta. La vida per a ella és color i no la concep en blanc i negre. I li agrada cuinar i menjar. I pensar un personatge i fer-ne una història. Si no té història o personatge no té color ni dibuix. I darrere d'aquest procés creatiu l'acompanyen les cançons o els llibres de sempre, per tots els camins recorreguts. Diu que una cosa li inspira l'altra. Li agrada treballar tota mena de materials: paper, roba, fusta, ceràmica, tela... I el perquè de Tints i Pints? Doncs és un petit homenatge als seus pares que eren de poble: ells deien els tints i els pins als colors que ella feia servir per pintar a l'escola o a casa.

Les seves pintures estan relacionades amb les receptes que cuina (quina convidada avui, eh) i que són menjars senzills, de diari, sense cap complicació (com a mi m'agraden), amb productes de proximitat, amb restes del dia abans, més o menys elaborats i que són una mostra del mar i de la terra, del seu llenguatge, de tot allò que l'envolta sobretot a l'estiu, al lloc on torna i torna cada cop que arriba la calor, les Cases d'Alcanar. 

I per compartir ha preparat uns 'llangostins' tal com diuen a les Terres de l'Ebre, però que ella ha feminitzat com a 'llangostines' que rimen amb mandarines, que també són d'aquella estimada terra. 

Ingredients per una bona cassola,
 - 1 kg de llangostines
 - 2 cebes
 - 1 got de suc de mandarines
 - 1 branqueta de romer (romaní)
 - oli d'oliva
 - sal

Preparació,
1- Pelem la ceba i la tallem en juliana.
2- Posem un bon raig d'oli d'oliva a la cassola i sofregim la ceba.
3-Quan estigui daurada afegim el suc de les mandarines i el deixem reduir una mica.
4-Afegim les llangostines i ho deixem coure només una mica, just per tal que estiguin al punt (això ho marca una mica el gust de cadascú).
5-Afegim la sal i la branqueta de romer.
6-Ho remenem un parell de vegades i apa...

Jo hi afegeixo el punt 7- Tingueu un bon pa per sucar...
Observació: Com tinc per costum he afegit un raig de vi ranci a la ceba sofregida, l'únic punt variat de la recepta de la Mercè. Puc garantir que aquesta recepta surt deliciosa.

La Mercè acompanya el plat amb una o dues copes del vi que produeixen a Montblanc, al celler de la seva amiga Julieta Foraster, el Lilla Ancestral. 50% Trepat, 50% Parellada.

I també fa una recomanació: L'exposició al Tinglado 2 del Moll de costa de Tarragona del seu mestre i amic l'il·lustrador i artista plàstic l'Ignasi Blanch. Big Parade: La Processó d'Hivern. Hi serà fins al 16 d'aquest mes. Si no hi heu anat, caldrà que us afanyeu... 

Gràcies, Mercè. Ens retrobem aviat.
Il·lustracions (inclosa la que la representa) i recepta: Mercè @Tintsipins
Fotografia i elaboració recepta: @nani_nolla

Peixinhos do mar, Milton Nascimento & Tavinho Moura -una cançó infantil brasilera-



4 comentaris:

  1. Respostes
    1. En veritat és original i gustosíssim aquest plat! I molt fàcil.

      Elimina
  2. Recepta feta avui!! Tal com bé dius, Nani, espectacular el gust que acaba quedant. Quasi no n'he tingut prou amb una llesca de pa!! Salut i gana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Joan. Ets dels que em fas saber com ha sortit. Moltes gràcies ❤️

      Elimina