La crema de carxofes de la Fina Veciana

El dia va començar gris. Plovia. I mentre conduïa direcció a Reus l'espectacle era inigualable, amb les flors d'ametllers que guarnien la carretera. Portava bona música i preveia que la trobada seria festiva i alegre com sempre que em trobo amb la Fina. Sabia que m'esperava un bon matí.

Sobre la Fina, una artista reusenca multidisciplinar tal com es defineix,  ja n'havia parlat abans: el dia que li vaig dedicar les galetes estimo la dona que soc #mestimo i després quan ens vam trobar amb l'Anna i la Ruth a Cal Compte, enoturisme al Priorat entre amigues. Es veu que estem destinades a retrobar-nos aquí, al blog, cada tres anys. Em va il·lusionar fer part del seu projecte 'la vida petita' i tot i que ens veiem en fires i exposicions d'altres artistes, aquest cop la vaig visitar al seu taller que és un lloc amb encant i una exposició perpètua de la seva obra. Acolorida, vitalista i que et fa somiar en un lloc acollidor i ple de pau i que ha d'agrair molt al seu avi qui va influenciar a ser l'artista que ara és, un brocanter que li deia que les coses que han passat per moltes mans tenen moltes vides... Passeja per boscos de Maspujols, el seu altre poble, on recull trossets de vida i també d'altres llocs, com ara Mikonos, i que va incorporar en el refugi blau amb la tassa de xocolata. Li agrada treballar en silenci, és un lloc 'hygge' com diu ella i que la periodista Marta Magrinyà el va descriure molt bé en el seu article al diari més el passat 13 de gener com l'art de la felicitat, un lloc amb caliu. Caliu i batec, com diu la Fina. Totes les sèries de les seves obres tenen un què i jo em vaig comprar la il·lustració de 'Llars plenes, moments amb tu' i per quedar-me alguna perquè m'agradaven totes i no sabia quina triar. Ara ja llueix en un lloc estimat de la casa. 

Doncs això, que enguany estic convidant a participar a dones creatives, totes molt interessants. I la Fina és una d'elles. Fan receptes senzilles i il·lustrades. I aquesta crema de carxofes està cuinada amb microones, sense embrutar estris. Aquí la teniu tal com l'escriu. 

Per a dues racions,

 - carxofa (5 cors)

 - patata (1 petita)

 - porro (4 rodanxes)

 - mantega (1 cullerada generosa)

 - anacards crus (un grapat i picats)

 - aigua

 - sal

 - pebre blanc

 - oli d'oliva del raig

Coure les carxofes, la patata i el porro amb un raget d'oli i la mantega durant 7 minuts al microones potència màxima.

Afegir aigua fins que ho cobreixi tot, i un polsim de sal. Que es cogui 14 minuts també a potència màxima.

Triturem i colem.

Afegim un raget d'oli, un polsim de pebre blanc i els anacards picats. 

Serviu en un bol ben bonic com el de la Fina. I somieu, que com diu la Fina: qui somia molt, viu més vides...

I per si voleu saber més de la Fina, teniu una entrevista aquí que us agradarà segur. També podeu comprar la seva obra a la pàgina web, on trobareu cors i més cors. 

Alcina, HWV 34/Act II, George Frideric Handel, Magdalena Kozená, Venice Baroque Orchestra & Andrea  Marcon