A la dedicatòria que em va escriure en Paco Pérez al llibre 'Cocottes' em desitjava que fes una cocotte plena de passió. No tan sols ho ha aconseguit, sinó que és un llibre del qual n'he fet receptes i totes han sortit perfectes, entre elles el brioix que vaig fer fa uns dies per esmorzar.
Un llibre amb fotografies de Francesc Guillamet, amb el pròleg de Andoni Luis Aduriz i textos de Salvador García-Arbós i del mateix Paco Pérez, és ideal per portar la bona cuina a taula. En Paco comparteix el saber fer de manera exquisida i fa que sigui fàcil posar-nos a la cuina. El vaig comprar ara fa un any, quan vàrem anar a gaudir de les creacions al seu restaurant a Llançà, en un lloc privilegiat al Passeig Marítim del poble.
Sempre aprenc alguna cosa nova de tots els llibres de cuina que tinc i d'aquesta recepta he après tallar el pebrot verd a trossos amb la mà. M'ha fet recordar quan de petita em deien que no tallés els plàtans amb ganivet metàl·lic, sinó que ho fes amb un ganivet de plàstic o pelant-lo i menjant-lo mentre treia la pell. Coses que em venen a la memòria.
Les cocottes, en francès, són les 'cocota' en català: una cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues anses, que disposen d'una tapadora i solen estar fetes de ferro colat.
Les quantitats que poso als ingredients les he fet venir bé per la quantia de calamars que tenia al congelador i he anat arrodonint la resta. L'únic que no he posat és el gram de bitxo vermell fresc que surt a la recepta. Ha sortit un guisat perfecte fet amb una de les meves velles cocottes Le Creuset.
On y va, mes cocottes.
Ingredients per a quatre racions,
- 400 g de calamars petits
- 80 de ceba tendra, del meu hort
- 100 g de pebrot verd italià tallat a trossos amb la mà
- 1 all
- 1 branqueta de farigola
- 1 cullerada sopera de sal en escames
- oli d'oliva verge extra
- 140 g de tomacons, del meu hort
Comencem escalfant la cocotte. Oliem els calamars i els salem. Els marquem a la cocotte a foc fort. Seguidament, hi afegim la ceba tendra, el pebrot i l'all. Els cuinem a foc mitjà durant uns cinc minuts i hi posem els tomacons i la farigola. En aquest moment la cuina ja està perfumada i des de fora, amb la campana extractora en marxa, la flaire se sent des del camí. Continuem. Tapem la cocotte i cuinem a foc suau una mitja hora. Traiem del foc i deixem reposar uns cinc minuts, amb la tapa posada.
En Paco diu que els podem acompanyar amb bastonets de pa fregit, o pèsols, o faves, o cigrons cuits, etc.
Jo els he acompanyat amb un arròs blanc i uns espàrrecs de casa (ara surten a balquena i són boníssims) fets a la planxa.
Una recepta fàcil i bona. Que no us faci mandra posar-vos a la cuina.
Gràcies, Paco.
Ahir va ploure, eren aigües de març...
Waters of March, Art Garfunkel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada