Pastís de formatge blau i figues

Encara queden uns dies d'estiu i fa calor, però el meu entorn ja em diu que en pocs dies entrarem a la tardor. Continuarem patint aquest temps i el camp continuarà sec. Tots tenim ganes que canviï i, mentrestant, anirem consumint els fruits de finals de temporada: les figues i el moscatell (cobert amb xarxa verda pels ocells). I veient que falten dies per collir les magranes, que per sort, de moment aguanten i no s'han obert, sembla que l'autumne ja treu el nas.

Coca de llanda

Acostumo a fer un coc per setmana. Dona molt de joc a l'hora de fer un cafè al matí, o com a postres o bé un berenar. Però n'hi ha un que repeteixo sovint, el faig sovint i és d'aquells que surt bé sempre, aguanta perfectament dins una llauna uns quants dies com acabat de fer. És la 'coca de llanda'.

'Banana bread' amb fruites confitades i xocolata

El 'banana bread', o pa de plàtan, és un bescuit dens, aromàtic i de textura humida que s'acostuma a servir amb mantega, tant per esmorzar com per berenar. Per això em semblava ideal per rebre unes amigues que em van dir que passarien a mitja tarda a veure'm.

Pastís de pera amb merenga

Quan arriba la primavera, és un autèntic goig passejar per l'hort. Els arbres fruiters es desperten després de la llarga dormida hivernal. Observar com els brots s'obren tímidament a les branques, deixant pas a fulles tendres o a flors delicades, és un espectacle que alimenta l'ànima. Més endavant, aquests mateixos arbres ens regalaran els fruits que ens nodriran el cos.

Bescuit de xocolata negra amb plàtan i poma

Diuen que amb els anys ens canvien els gustos... i a mi m'ha passat de ple. Si abans no podia ni veure la xocolata negra -sempre l'havia volgut amb llet- ara m'hi he tornat absolutament addicta. No sé ben bé què ha passat, però en menjaria a qualsevol hora. 

Coc de festucs i nabius

M'agrada passejar sense rumb per la ciutat (ai, com trobo a faltar fer-ho amb els enyorats gossos) i deixar-me sorprendre pels seus racons. Sempre hi acabo descobrint alguna botiga amagada o algun objecte inesperat que em desperta un somriure. Fa un parell d'anys, en una d'aquestes caminades, vaig topar amb una botiga que tancava per liquidació: tots els estris de cuina eren al 50%. Entre els prestatges mig buits hi vaig veure un motlle de porcions de Lékué que feia temps que em cridava l'atenció. A meitat de preu no podia deixar-lo escapar.

Quiche amb fruits de tardor

La tardor arriba amb una màgia especial on l'aire es torna més fresc, les fulles pinten els camins amb tons daurats, vermellosos i marrons, i una olor humida de terra i fusta ens envolta. És una estació de calma, de retorn a la llar, de cuina lenta i aromes que reconforten després de mesos a l'aire lliure. Els mercats s'omplen de colors càlids i de fruits que ens recorden com la natura sap cuidar-nos.

Pastís amb crema d'ametlles, figues, raïm i mango

Quan tinc enyorança del menjar del Brasil faig feijoada i compro per postres un alvocat, o una papaia o un mango. Una manera de transportar-me en el temps i reviure els gustos de la meva infantesa. Ja he explicat altres vegades que al pati de casa teníem aquests arbres fruiters més un llimoner i dos guaiabers, un que donava guaiabes roses i l'altre les feia blanques. I fa uns dies vaig veure per la Xarxa que una noia plantava un os de mango i li sortia un arbre. Per sorpresa meva, vaig fer el mateix i aquí teniu el que m'ha sortit.

Bescuit de llimona amb llavors de roselles

M'agrada compartir l'origen dels ingredients que fem servir a les receptes. Alguna vegada m'han comentat que no sabien d'on venien. Per això he volgut posar les roselles seques, que ens regalen les seves llavors.  Així podeu veure les que utilitzo i que són del meu hort. En un gerro queden la mar d'elegants.

Coc de farina d'ametlles i l'espectacle de les flors dels ametllers

Els japonesos tenen l'espectacle de les flors dels cirerers, sakura, quan floreixen. I jo espero tot l'any que arribin les flors dels ametllers que tinc al voltant per l'espectacle particular que em regalen. És poesia en estat pur i aprofito els seus fruits, les ametlles, per fer un coc en agraïment i poder-lo compartir.

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Coc sense gluten amb nabius

He de reconèixer que a vegades compro ingredients per tenir-los al rebost, però sense pensar què podré fer amb ells. Fa uns dies em vaig adonar que la farina de cigró que tenia caducaria aviat, així que la vaig agafar per fer un coc sense gluten d'una recepta que em van donar fa temps. I aquí la teniu.

Brownie de garrofa i mill

De brownies ja en podem trobar al blog uns quants: el que està farcit de ceps i melmelada de rossinyols, el de fruits secs fet amb farina de teff, el brownie amb peres (les fotos que més m'agraden), el de xocolata negra i fruits secs i el de xocolata amb nous. I avui n'afegim un de més: el de farina de garrofa i mill.

Clafotís de figues bullides amb vi negre

Temps de figues i anem fent. La qüestió és que quan venen ho fan totes de cop i en quinze dies no pares de preparar el que sigui. De clafotís amb figues ja en vaig compartir un l'any passat: Clafotís amb figa de coll de negra. Enguany el torno a preparar, però amb alguns canvis i matisos (he canviat la farina d'ametlla per la d'avellana), de manera com m'agrada d'anar fent i millorant. 

Dònuts de pastanaga i avellanes

Temps de pastanagues. N'hem tret a l'hort unes quantes i ara toca preparar-les com sigui: crues a les amanides, bullides a la verdura, fent escabetxos, fent pastissos... i com avui uns dònuts. Potser no hauria de fer servir aquesta paraula perquè està registrada, però així ens entenem. A més, els dònuts es fan fregits i aquests van al forn. Han quedat boníssims i els de casa us ho agrairan. 

Pastís de xocolata i avellanes

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Bolonyesa vegana

En pic vaig tenir a les mans el llibre de cuina índia 'Rasa, Sabores e Historias de mi cocina india' de l'Anjalina Chugani i fullejar-lo, vaig saber quina recepta faria tant sí com no. La 'Veggie Bolognese'. Ara pensareu: una bolonyesa vegana? Bolonyesa sense carn? Sapigueu que ha sortit una delícia de plat i que el comensal que sempre comparteix taula amb mi ja m'ha demanat que aquest plat sigui dels que acostumem a repetir. Li ha semblat una bona manera de menjar llegums i variar de com mengem les llenties. He triomfat jo i sobretot, l'Anjalina. 

Pastís humit de taronja

Temps de taronges i els tarongers de l'hort han començat a donar-les a balquena, tot i que encara no són grosses com haurien de ser, però ja les podem consumir. La natura que és sàvia ens dona els seus fruits quan els necessitem i ara ens convé protegir-nos dels refredats que vindran amb el fred intens. I què millor que fer un pastís que les aprofita totes: pell i suc. Som-hi.

Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís.