De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.
La pantxineta és un pastís de pasta de full tradicional de la cuina basca. Molt fàcil de fer i que només cal tenir ganes d'entrar a la cuina per a preparar-lo. Com que jo l'he fet adaptant les mesures dels ingredients al meu motlle, us explico el com i el podreu preparar en un tres i no res. Normalment, es fa amb ametlles filetejades, però tenia un pot d'avellanes torrades i les he trossejat, fent una molt bona substitució. De crema pastissera suposo que en sabeu fer així que només cal que tingueu a mà els següents ingredients,
- pasta de full suficient per posar a la base del motlle i per a cobrir-lo
- 1 rovell d'ou
- mantega per untar el motlle
- crema pastissera en quantitat que càpiga per farcir
- ametlles laminades o avellanes trossejades
- sucre llustre
Untem el motlle amb mantega (o el cobrim amb paper de forn), posem una capa de pasta de full.
Pintem les vores amb el rovell diluït amb una mica d'aigua.
Omplim amb la crema pastissera.
Cobrim amb l'altra part de pasta de full i segellem amb la que ja hi tenim.
Pintem per sobre amb el rovell que queda i escampem les ametlles o avellanes per sobre.
Empolvorem per sobre amb sucre de llustre i enfornem, amb el forn preescalfat a 175℃, durant uns 40 minuts o fins que veiem el pastís daurat. Si convingués, tornem a empolvorar amb sucre de llustre.
Millor si el servim tebi.
I el que us deia al principi, si teniu oportunitat, mireu la pel·lícula de l'Almodóvar. És un tractat de bellesa, elegància i bon fer, que us deixarà amb pau amb allò que té a veure amb la mort.
I fins aquí, que és una recepta exprés!
Augusta, Angélica e Consolação, Tom Zé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada