Quan passejo amb la càmera per l'hort hi ha detalls que no veig fins després en el moment de l'edició de les fotografies. La natura ens mostra i a la vegada ens amaga petits detalls que l'ull nu no detectem. I amb les flors em sorprenc quan les miro en pantalla i em fa pensar amb el Petit Príncep quan deia que ...l'essencial és invisible als ulls'...
Ahir em van sorprendre les flors avellutades de la sàlvia (Salvia leucantha) que tinc a la part del jardí on en tinc de sis tipus. Penso fer un post quan floreixin del tot a la primavera. De tots els colors i precioses, però fins fa poc no em vaig adonar del vellut de les flors. El plaer que proporciona només de mirar-les ja resulta gratificant. I les gavarreres que encara pengen de les branques.
En això vinc a desitjar-vos que tingueu un any tranquil i estimem i cuidem la natura, que encara hi som a temps -soc pessimista- però val la pena intentar-ho.
I aquí teniu una infusió que preparo amb flors del meu hort: unes fulles de marialluïsa, unes flors de sàlvia, uns brots de les gavarreres, uns gessamins. Li podem afegir les que en vinguin de gust i siguin comestibles. Aigua i una culleradeta de mel o de sucre. Acompanyem amb unes galetes, unes pastes fetes al forn i que han perfumat la cuina, o com en aquest cas amb unes coquetes de sagí que queden de l'últim post.
Com a aliment per a l'ànima recomanar-vos un llibre que és una delícia: 'Quedar-se al tros' de Júlia Viejobueno Cavallé, editat per Vibop Edicions. Entendre el camp i viure'l. I com diu la seva autora ...La terra conreada és herència d'una civilització antiga de la qual encara formem part... I de part meva crec que això ho hem de recordar sempre.
Doncs fins aquí la meva manera de començar l'any, amb un regal més per l'ànima que pel cos.
Petite fleur, Chris Barber's Jazz Band
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada