Pijama amb flam d'avellana

I un cop més vaig visitar a l'Ester al seu paradís. Quan arriba el temps de plegar les avellanes passo a veure-la pel 'Mas de Cal Molí' de Ca Rosset i allí la trobo enfeinada. Ja li vaig dir que esperaria la temporada per a compartir el flam d'avellanes que seria el protagonista del 'pijama', sí, aquelles postres que ja no trobem als restaurants actualment i que a mi em recorden el meu pare, de quan anàvem de restaurant acabava l'àpat amb ell.

Panacota perfumada amb xuclamel i peres de l'hort al vi

Ara el jardí és ple de flors. Deixen anar el seu perfum i animen i alegren l'ambient amb els seus colors. De totes les que tinc predominen la mare-selva també coneguda com a xuclamel, lligabosc, dolçamel. I quan trec el gos fa que l'últim passeig del dia sigui un plaer per als sentis: a la nit és quan més s'intensifica la seva flaire i dona gusta passejar.

Crema de te matxa i menta

Quan vaig rebre l'últim número de la revista Cuina, fa uns dies, vaig veure que parlaven dels dolços de març: una crema de Sant de Josep i unes gofres acabades de fer. La crema per tradició, ja que el 19 de març és el dia oficial per menjar-ne. I les gofres perquè el 25 és el Dia de la Gofra.

'Crème au caramel', una recepta francesa

Hi ha unes postres que m'agraden molt i que quan vaig a França, i si el restaurant les té a la carta, les demano sense pensar-m'ho gens: crème au caramel. Un flam/crema deliciosa que arrodoneix l'àpat de bona manera. Com ja sabeu, quan s'apropa la data de Sant Josep, quan està a punt d'arribar la primavera i les gallines tornen a pondre ous un cop passat el rigor de l'hivern, toca fer crema.

Cremós i pa de pessic de garrofa

Tot és veure garrofes i pensar en el meu pare. Ja ho he explicat d'altres vegades: ell sempre ens deia que a la guerra, que el va agafar petit, el menjar era ben escàs i la seva xocolata eren les garrofes. Deu ser que ell era de la terra garrofera per excel·lència, Mont-roig del Camp, i alguna cosa deu tenir a veure. I com feia en Joan Miró que sempre duia una garrofa de Mont-roig al maletí i per a qui el garrofer tenia un cert sentit religiós, d'arrelament profund i interpretava aquest arbre com un signe de vitalitat perquè mai perd les fulles. 

Clafotís, coca, cireres i roses

I ja ha arribat el temps de les cireres. I de les roses. Jo espero amb ganes l'arribada tant dels fruits com de les flors. La primavera ens fa aquests regals per al paladar i per a la vista i l'olfacte. Anar al mercat i veure el color vermell que tant ens atrau resulta un plaer inigualable. I poder collir les roses del jardí de bon matí, sobretot després d'un dia de pluja, ja és una manera ben diferent de començar el dia. 

'Leche asada' amb coca de llardons i codonyat

Que m'agraden les flors no és cap secret. I que tinc debilitat per les peònies, tampoc. Tinc un veí que té un arbre monumental de peònies i que són la meva enveja. Sempre em regala algunes. Hauria volgut fotografiar-les quan encara estaven tancades, però no va venir fins fa pocs dies. Ja van sortir fotografiades fa uns anys amb la Violeta, al post de 'Violeta, les mandonguilles i les peònies'. I ara tornen a ser aquí per a alegrar-nos la vista. Primavera: temps de flors i de peònies. 

Flam de coco amb gelea de figa

... Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
         vora la font, amb figues de les de coll de dama.
              I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
                   i ara prenc una figa, ara prenc un glopet...
 
Vers final de Les figues matinals del llibre Els Fruits Saborosos de Josep Carner.

Cremós de xocolata amb fruits vermells, i un cóc de clares

Fa uns dies us vaig parlar del nou estri que tinc a la cuina, el Rocook. M'agrada perquè no ocupa lloc i el puc tenir a mà de manera fàcil. La veritat és que m'hi estic acostumant i m'agrada les textures que aconsegueixo en cuinar al buit. Les carns queden molt tendres, com en un restaurant bo. Avui però, us deixo un cremós de xocolata que és una recepta que ens va donar en Salvador Brugués en el seu curs de cuina.

El púding brasiler de llet condensada

...

Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.

       Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.

                                                                                                       ...

Del llibre El verano antes de la guerra, d'Helen Simonson. Penguin Random House Grupo Editorial.

(Amb autorització de Penguin Random House Grupo Editorial)

Flors de baladre al jardí, un flam d'albercoc a la cuina

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou...

I espero any rere any que floreixin al bell mig del jardí. Com diu la cançó amb poca cosa en tenen prou, però aquest any amb tanta pluja estan més eixerides que mai. Aquestes flors em transporten a l'estiu i ara que ja hi som us les porto. Fa temps que pensava fer un post amb la cançó d'Isidor Marí i m'agraden totes les versions que se n'han fet. Així que avui ajunto cançó, flors i un flam d'albercocs de plena temporada.

Un flam tropical {amb productes bio}

Cada cop més a casa mirem de cuidar-nos i això implica controlar la manera d'alimentar-nos. Procurem fer-ho de manera sostenible, racional i coherent amb la manera de viure. Som dels que mengem una mica de tot i un molt de res. Per aquest motiu, quan Provamel -una empresa que elabora productes biològics d'origen vegetals, naturals i saludables- ens va convidar a provar i tastar els seus productes ho van acceptar de bon grat. I aquí teniu el resultat, un flam que farà les delícies tant dels que tenen per costum menjar productes bio com els que no.

Pa de Calatrava {de xocolata i una abraçada!}

I avui només vinc a fer-vos una abraçada i desitjar-vos unes bones festes. Amb aquest motiu, i perquè tinguem uns dolços dies, he fet un Pa de Calatrava que en realitat no és altra cosa que un tipus de flam amb crosta per sota. Normalment es prepara amb pa, però l'he substituït per uns xoco flakes de xocolata per a donar-li un toc cruixent i ha quedat força bo.

Flam de xocolata blanca {l'heu de fer!}

De tant en tant, al correu electrònic anem rebent resums de receptes que no sabem d'on han sortit i d'altres sí, que vénen amb noms i cognoms. La d'avui és una de tantes que han entrat i ve d'un resum de la casa Nestlé. Entre elles n'hi ha una de flam de xocolata blanca i jo me l'agafo perquè aquest mes participem, com acostumem fer, a Memòries d'una cuinera que ens proposen fer-ne un.