Pijama amb flam d'avellana

I un cop més vaig visitar a l'Ester al seu paradís. Quan arriba el temps de plegar les avellanes passo a veure-la pel 'Mas de Cal Molí' de Ca Rosset i allí la trobo enfeinada. Ja li vaig dir que esperaria la temporada per a compartir el flam d'avellanes que seria el protagonista del 'pijama', sí, aquelles postres que ja no trobem als restaurants actualment i que a mi em recorden el meu pare, de quan anàvem de restaurant acabava l'àpat amb ell.

La veritat és que aquest post té moltes coses a ressaltar. Aniré pas per pas i de manera curta. La primera: que arribat el temps de les avellanes m'agrada fer quelcom amb elles i visito l'Ester. Fa dos anys vaig fer la crema sabaiona d'avellanes i a l'etiqueta de fruits secs en podeu trobar d'altres receptes. La segona: que val la pena anar a veure-la perquè no us podeu imaginar la bellesa natural del seu camp avellaner. Per cert, dissabte i diumenge pròxims teniu l'oportunitat d'anar-hi per celebrar el Benvinguts a Pagès. No us ho perdeu. Aquí teniu tota la informació de les visites que podeu fer durant el cap de setmana, són dos dies de portes obertes i visites gratuïtes a les explotacions agroalimentàries de Catalunya. Al Tarragonès, a Vilallonga del Camp teniu Ca Rosset on us atendran la Irene i l'Ester. La tercera: que cal consumir productes de la terra i fent aquest flam trobarem uns fruits secs excel·lents. La quarta: posar valorar la feina de les dones pageses, jo diria que són el pilar principal de la pagesia en general. I recordem que sense pagesia no hi ha futur. I cinquena: recuperem unes postres que tornen del passat, el 'pijama'. Unes postres que varen sortir del restaurant '7 Portes', inspirades en el Pêche Melba i que encara es pot trobar a la seva carta com a plat consagrat dins la gastronomia catalana.  La història és bastant interessant, però la deixarem per a un altre dia. Normalment, aquestes postres es preparen amb flam, gelat, nata i fruites en almívar. Jo m'he deixat de posar el gelat (tot i que al congelador en tinc un que vaig fer aquest estiu i ja el compartiré més endavant) per no carregar-lo més. Resulta un poti-poti que podem preparar amb imaginació. Afegiu-hi, si us ve de gust, allò que creieu que el pot arrodonir. El flam d'avellana li ha donat un toc diferent.

Ingredients per a sis flameres amb capacitat de 100 ml de flam,

 - 100 g d'avellanes torrades

 - 5 rovells d'ou

 - 450 ml de llet 

 - 100 g de sucre morè

 - la pela d'una llimona

 - 1 branqueta de canyella

 - sucre  cremat líquid Royal 

Engeguem el forn a 150℃. Escalfem la llet en un cassó amb la canyella i la pela de la llimona. Reservem tot mantenint-la calenta. En un got batedor o al de la Thermomix, hi posem les avellanes i les esmicolem. Seguidament, afegim la llet de la qual haurem tret la canyella i la pela de la llimona. També hi posem els rovells i el sucre. Ho barregem bé i ho aboquem a les flameres on hi haurem posat el sucre líquid al fons. Les posem en una safata amb aigua calenta per a tenir-les al bany maria sense tapar al forn aproximadament una hora, o fins que punxant-los un palillo aquest surti sec. Desemmotllem amb molta cura (passem un ganivet per la vora) i el posem al plat. Acompanyem amb avellanes o muntem el pijama amb pinya i préssec en almívar, cireres confitades o com les meves que les tenia en licor. I nata muntada, un dels ingredients que fan part d'aquestes postres. Jo sempre la faig a casa amb sucre i nata del 35% de matèria grassa i molt freda. Si heu de posar els flams a la nevera, tapeu-los amb film transparent. 

Recomanació de la setmana, que recupereu plats de família, d'aquells que no trobareu en cap restaurant. Fa uns dies va venir a dinar una amiga a casa. Havia fet carn d'olla i ella va gaudir moltíssim. Em va dir que potser feia deu anys que no en menjava. I no, això no pot ser. I us faig un repte: digueu-me quin plat de família us agradaria recuperar i el compartiré al blog, si no el tinc. Que no sigui complicat, ja que està demostrat que no ens hi posarem, si costa. Coses fàcils per tenir una cuina sana, fàcil i ràpida. I a més a més que ens facin viatjar en el temps. 

De jove vaig anar a molts concerts. M'agradava i ara em costa. Però si hi ha un que no em perdria seria un de l'Sting. Sempre el tinc en alguna de les meves llistes preferides. I avui l'he posat en bucle amb aquesta cançó. Coses que passen quan s'ajunten dos monstres, en Charles i l'Sting.

L'amour c'est comme un jour, Sting & Charles Aznavour

          ... C'est comme un jour d'un infini sourire

                    Une infinie tendresse

                           Une infinie caresse...