I un cop més vaig visitar a l'Ester al seu paradís. Quan arriba el temps de plegar les avellanes passo a veure-la pel 'Mas de Cal Molí' de Ca Rosset i allí la trobo enfeinada. Ja li vaig dir que esperaria la temporada per a compartir el flam d'avellanes que seria el protagonista del 'pijama', sí, aquelles postres que ja no trobem als restaurants actualment i que a mi em recorden el meu pare, de quan anàvem de restaurant acabava l'àpat amb ell.
La veritat és que aquest post té moltes coses a ressaltar. Aniré pas per pas i de manera curta. La primera: que arribat el temps de les avellanes m'agrada fer quelcom amb elles i visito l'Ester. Fa dos anys vaig fer la crema sabaiona d'avellanes i a l'etiqueta de fruits secs en podeu trobar d'altres receptes. La segona: que val la pena anar a veure-la perquè no us podeu imaginar la bellesa natural del seu camp avellaner. Per cert, dissabte i diumenge pròxims teniu l'oportunitat d'anar-hi per celebrar el Benvinguts a Pagès. No us ho perdeu. Aquí teniu tota la informació de les visites que podeu fer durant el cap de setmana, són dos dies de portes obertes i visites gratuïtes a les explotacions agroalimentàries de Catalunya. Al Tarragonès, a Vilallonga del Camp teniu Ca Rosset on us atendran la Irene i l'Ester. La tercera: que cal consumir productes de la terra i fent aquest flam trobarem uns fruits secs excel·lents. La quarta: posar valorar la feina de les dones pageses, jo diria que són el pilar principal de la pagesia en general. I recordem que sense pagesia no hi ha futur. I cinquena: recuperem unes postres que tornen del passat, el 'pijama'. Unes postres que varen sortir del restaurant '7 Portes', inspirades en el Pêche Melba i que encara es pot trobar a la seva carta com a plat consagrat dins la gastronomia catalana. La història és bastant interessant, però la deixarem per a un altre dia. Normalment, aquestes postres es preparen amb flam, gelat, nata i fruites en almívar. Jo m'he deixat de posar el gelat (tot i que al congelador en tinc un que vaig fer aquest estiu i ja el compartiré més endavant) per no carregar-lo més. Resulta un poti-poti que podem preparar amb imaginació. Afegiu-hi, si us ve de gust, allò que creieu que el pot arrodonir. El flam d'avellana li ha donat un toc diferent.
Ingredients per a sis flameres amb capacitat de 100 ml de flam,
- 100 g d'avellanes torrades
- 5 rovells d'ou
- 450 ml de llet
- 100 g de sucre morè
- la pela d'una llimona
- 1 branqueta de canyella
- sucre cremat líquid Royal
Engeguem el forn a 150℃. Escalfem la llet en un cassó amb la canyella i la pela de la llimona. Reservem tot mantenint-la calenta. En un got batedor o al de la Thermomix, hi posem les avellanes i les esmicolem. Seguidament, afegim la llet de la qual haurem tret la canyella i la pela de la llimona. També hi posem els rovells i el sucre. Ho barregem bé i ho aboquem a les flameres on hi haurem posat el sucre líquid al fons. Les posem en una safata amb aigua calenta per a tenir-les al bany maria sense tapar al forn aproximadament una hora, o fins que punxant-los un palillo aquest surti sec. Desemmotllem amb molta cura (passem un ganivet per la vora) i el posem al plat. Acompanyem amb avellanes o muntem el pijama amb pinya i préssec en almívar, cireres confitades o com les meves que les tenia en licor. I nata muntada, un dels ingredients que fan part d'aquestes postres. Jo sempre la faig a casa amb sucre i nata del 35% de matèria grassa i molt freda. Si heu de posar els flams a la nevera, tapeu-los amb film transparent.
Recomanació de la setmana, que recupereu plats de família, d'aquells que no trobareu en cap restaurant. Fa uns dies va venir a dinar una amiga a casa. Havia fet carn d'olla i ella va gaudir moltíssim. Em va dir que potser feia deu anys que no en menjava. I no, això no pot ser. I us faig un repte: digueu-me quin plat de família us agradaria recuperar i el compartiré al blog, si no el tinc. Que no sigui complicat, ja que està demostrat que no ens hi posarem, si costa. Coses fàcils per tenir una cuina sana, fàcil i ràpida. I a més a més que ens facin viatjar en el temps.
De jove vaig anar a molts concerts. M'agradava i ara em costa. Però si hi ha un que no em perdria seria un de l'Sting. Sempre el tinc en alguna de les meves llistes preferides. I avui l'he posat en bucle amb aquesta cançó. Coses que passen quan s'ajunten dos monstres, en Charles i l'Sting.
L'amour c'est comme un jour, Sting & Charles Aznavour
... C'est comme un jour d'un infini sourire
Une infinie tendresse
Une infinie caresse...
bonissim....el flam de ma mare era sempre el millor per nosaltres!
ResponEliminapero aquest fa ganes de provar-ho..
Hola, Lluïsa.
EliminaLa Maria sempre m'ha comentat que la seva àvia cuinava molt bé i de com recorda la seva cuina. Això ens ho enduem posat.
Gràcies, un cop més, per passar per aquí.
❤️
soc lluisa andreu
ResponElimina