Ja ho he comentat altres vegades que al Brasil la llet condensada es fa servir molt. Algunes de les receptes brasileres que tinc al blog porten aquest ingredient que és conegut com a 'leite moça', i ho vaig explicar al post del púding brasiler de llet condensada. Avui 'un pastís de formatge fresc amb llet condensada', com el que fan allà.
I com que tenim figues a balquena, farem melmelada per acompanyar-lo i per al rebost. En tindrem per a una bona temporada: per a posar-ne als iogurts, a les torrades de l'esmorzar i allà on ens vingui de gust. Són de la figuera gran i que deixo madurar a l'arbre, les més dolces i tendres. Al matí he de passar per l'hort abans que vinguin els moixons a picar-les, tot i que algun dia ho fan abans que jo. Les agafo madures i que la pell tingui clivelles. La melmelada porta només la meitat de sucre del pes de la fruita:
- 1 kg de figues amb pell i rentades
- 1/2 kg de sucre (250 g de sucre blanc + 250 g de panela)
- 2 cullerades soperes de suc de llimona
Ho posem en una cassola i deixem que es cogui. Realment jo l'he fet amb la Thermomix, a 100℃ i velocitat cullera durant 40 minuts. Bullim els pots on l'hem de posar durant 10 minuts i els omplim. Tapem bé i fem el buit posant-los en una cassola amb aigua que els cobreixi, amb un drap al fons perquè no xoquin entre ells i el fons. Deixem bullir 20 minuts i passat el temps que es refredin dins la cassola. Els traiem i etiquetem amb la data.
Ingredients per a un pastís en un motlle rodó de 22 cm,
- un paquet de pasta de full rodó
- 4 rovells d'ous + 4 clares
- 500 g de formatge fresc artesà La Pobla, de proximitat 100%
- 250 g de nata 35.1% MG o dos iogurts grecs
- 1 pot petit llet condensada o mig d'un de gran
- 1 llimona
- 1 polsim de sal
Es pot fer la barreja a mà en un bol o a la Thermomix, que és com acostumo a barrejar els ingredients. Posem al got els rovells dels ous, el formatge fresc i la llet condensada. Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal i unes gotes de la llimona. A part, ratllem la pell de la llimona i també la hi afegim. Hi posem la nata muntada i remenem tot perquè quedi ben integrat. Folrem el motlle amb mantega i el cobrim amb la pasta de full. La punxem unes quantes vegades amb una forquilla, cobrim amb paper de forn i posem per sobre uns cigrons. Enfornem amb el forn preescalfat a 180℃ i deixem uns 10 minuts. Passat el temps, traiem el paper i els cigrons i aboquem per sobre la barreja. Tornem a enfornar, ara a 150℃, durant una hora aproximadament. Quan el traiem del forn el deixem refredar abans de desemmotllar. Acompanyem amb melmelada de figues o de la que més ens agradi. Jo, amb la que he fet de figues i unes quantes de fresques. Com que és temps de mores, també les podeu anar a agafar i posar-les per sobre.
Veureu que a les fotografies el pastís és quadrat i no rodó com el faig sempre. Vaig anar a comprar la pasta de full i no em vaig fixar que era quadrada. Com que les proporcions són diferents de les que acostumo a fer, em va sobrar i vaig fer un pastís petit rodó sense fons. Si no voleu fer servir la pasta de full, podeu fer un fons de galeta:
- 75 g de mantega fosa
- 150 g de galetes, les que més ens agradin
Les piquem fent-les pols i les barregem amb la mantega, en un bol. Folrem el motlle que farem servir amb paper de forn i escampem la barreja pel fons, amb una capa fina. La posem al frigorífic, millor al congelador perquè es prengui fins al moment d'omplir-lo amb la barreja del pastís.
Recomanació de la setmana, un cop més recomano comprar els productes de proximitat, com és en aquest cas el formatge frec artesà de Formatgeria La Pobla, de la Pobla de Montornès, al Tarragonès. Un formatge que m'ha sorprès gratament i que no ha hagut de fer quilòmetres per arribar a casa meva. Hem d'acostumar-nos a llegir les etiquetes i comprar de manera responsable i sostenible. El canvi climàtic no és cap invenció i hem de posar el nostre gra de sorra en tots els aspectes del dia a dia. Deixem la irresponsabilitat per als nostres governants que sembla que no tinguin gaires ganes d'arreglar res.
La Violeta va venir a dinar a casa i com sempre que passa aprofito les seves mans per fer les fotografies. Ha crescut amb el blog: aquella nineta que m'acompanyava fent galetes ara ja no pot perquè surt amb les amigues o ha d'estudiar. Gràcies per inspirar-me tots aquests anys. Que vagi bé aquest curs que avui comences, tan bé com fins ara.
I com has crescut, nena meva d'ulls marrons...
Brown eyed girl, Van Morrisson
... My brown-eyed girl
You, my brown-eyed girl...
...My, how you have grow...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada