Galetes salades cruixents amb llavors

Unes galetes salades per un aperitiu sempre venen de gust. A més quan estan fetes a casa, sense conservants i amb llavors que ens seduiran des d'un primer moment. Ideals per acompanyar formatges, patés o hummus i que estan fetes en un tres i no res.

Coca de temporada

La pluja tan esperada d'aquests dies ha perfumat l'ambient i ha deixat un bon fons per l'hort. Un dels grans plaers és passejar pel jardí després de la pluja i veure com estan de somrients les flors. I les hortalisses. Els tomàquets ja fan la seva via i els carabassons florits i creixent a tot gas. Com que a la cuina s'hi està bé miro què puc preparar amb les verdures que he agafat. 

Panets de llavors i curri

I amb la primavera torna la vida a l'hort que s'omple de flors. Han arribat les roselles, la mostassa florida ja ha començat a desenvolupar els fruits corbats acabats en punxa i que seran les llavors emprades més endavant, els brots dels pàmpols que donen nova vida als ceps, una magraneta que treu el cap entre tantes fulles, les tomaqueres que hem sembrat ja són als peus de l'arquitectura efímera de canyes que les aguantaran, la perera que s'ha vestit amb les millors flors (ja veurem si arriben a bon port) i les margarides, tan elegants com sempre, atrauran els insectes. L'hort ha recobrat l'alegria després d'un hivern no massa fred i sense massa aigua.

Pissaladière niçoise

Això de viatjar amb el paladar m'agrada molt. I si el destí és cap a França, ja és un plaer que sempre em va bé. En aquests dies de fred intens no cal dir que engegar el forn resulta un plus de fer-me sentir a gust a la cuina. Bona música, escalforeta i preparant un àpat diferent.

Pa de melmelada de tomàquet i préssec

L'estiu passat la meva amiga holandesa de qui ja us he parlat altres vegades, la Manja, em va regalar un pot de melmelada de tomàquet i préssec feta per ella. El vaig posar al rebost i l'altre dia fent endreça, em va sortir darrere d'altres pots que li van prendre el protagonisme. De sobte vaig recordar una recepta que m'havia enviat la Mimi: un pa fet amb melmelada. M'hi vaig posar i aquí teniu el resultat.

Ja tenim aquí l'oli nou de la DOP Siurana

Que l'oli d'oliva té un paper important a la meva cuina, no ho dubteu. En gasto i molt, però de les coses que més m'agraden i espero amb ganes és l'arribada de l'oli nou, el de la primera premsada. Agafar una llesca de pa i sucar-lo, uns granets de sal i 'voilà', una exquisidesa i un regal per al paladar.

Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Fent pa amb la Laia, al Montseny

Després de passar un dia amb la Laia Aguilà a la masia Clot de la Mora, al Montseny, vaig veure que hi ha persones que realment són activistes de molts aspectes i viuen en un món diferent i que qualsevol acte que jo pugui fer de manera individual creient que hi ha una altra manera de viure, sempre serà de pa sucat amb oli. 

La fornera de Biosca

Hi ha negocis que tenen ànima. Sobretot perquè hi ha una ànima major darrere, la que tot ho fa i mou. En el cas de 'La Fornera de Biosca' és immensa, una persona amb el somriure permanent  als llavis i que et fa sentir bé. Passat demà serà el 8M, Dia Internacional de les Dones i puc dir que la Judit és l'exemple de tot allò que podem arribar a fer, seguint les il·lusions amb esforç i tenacitat. Sí, aquesta és la Judit Barniol, la fornera de Biosca.

La pizza d'en Pepe Serra

A la recepta d'avui no trobareu per escrit la llista d'ingredients, perquè l'amfitrió els ha dibuixat de manera com ho sap fer, fantàsticament. I és la sort i orgull que tenim els tarragonins de comptar amb un il·lustrador internacional, que publica en mitjans més que reconeguts d'arreu. Ell és en Pepe, Pepe Serra.

Clafotís, coca, cireres i roses

I ja ha arribat el temps de les cireres. I de les roses. Jo espero amb ganes l'arribada tant dels fruits com de les flors. La primavera ens fa aquests regals per al paladar i per a la vista i l'olfacte. Anar al mercat i veure el color vermell que tant ens atrau resulta un plaer inigualable. I poder collir les roses del jardí de bon matí, sobretot després d'un dia de pluja, ja és una manera ben diferent de començar el dia. 

Coca de Sant Joan, una recepta de La Teca

Dels grans cuiners sempre aprenem i quan es tracta de l'Ignasi Domènech encara més. Jo he vist receptes d'altres cuiners que estan fetes tal qual va preparar el mestre i això vol dir que ha influït molt en la nostra cuina. Jo recordo haver menjat plats de casa la meva àvia materna que podria dir que han estat cuinats fil per randa com descriu a La Teca, un llibre de referència que ha de ser a totes les cuines que es tenen per bones, que no pot faltar als seus prestatges. És un tractat de cuina amb lletres majúscules.

Kouign-amann, un pastís dolç bretó

Confinament. Aquesta és la paraula. Durant dies ens haurem de distreure i fer quelcom i jo us proposo un pastís que només necessita temps i ara mateix en tenim i molt.  El kouign-amann és un pastís de la Bretanya que es fa amb mantega 'demi-sal' com en diuen els francesos o també amb mantega normal. El seu significat és pastís de mantega. El podeu fer en racions individuals o sencer, com el meu. També, si no voleu tenir tanta feina, podreu comprar la pasta de full ja feta. Però jo us indico com preparar-lo a casa.

Aperitiu de remolatxa i bastonets de pa

Estic llegint un llibre, del que en parlaré més endavant, on una de les protagonistes diu que la seva mare adoptiva sempre deia que ... som allò que mengem. Per això hem de menjar amor, cuina d'amor... i això m'agrada molt. I si a més cuinem amb els productes que hem cultivat i vist créixer, ja no tinc paraules per a definir-ho.

Popovers, uns panets de mantega

De mica en mica, molt a poc a poc, la temperatura comença a baixar i engegar el forn vindrà de gust cada cop més. Aquest hivern m'he proposat que els pans em surtin bé del tot. Tinc molts llibres de com fer-los, però cal que m'hi posi seriosament i comenci a enfornar. Així que vaig a la prestatgeria i agafo 'La biblia del pan' de la Rosa Levy Beranbaum, que fa temps que el porto d'aquí cap allà i intentant entendre la màgia per a tenir èxit en la matèria. 

Spéculoos roll

Vaig acabar l'any passat amb una recepta dolça i vull encetar aquest de la mateixa manera. Tot un any al davant, 365 dies per a gaudir a la cuina tot compartint amb els nostres i amb vosaltres allò que preparo. I la recepta d'avui la trec de la revista Cuina, exactament del primer número del 2018 que ens desitjava un bon any verd i també ens convidava a fer a casa els dolços de moda, els cinnamon roll o rotlles de canyella amb glacejat. Jo introdueixo una petita variació i els faig d'spéculoos.

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra

                                           St. Péronne

                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.

        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.

        - Sophie. Despierta.

       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.

         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.

          - Sophie.

          - ¿Qué?

          - ¡Han cogido a Aurélien!

                                                              ...

Coca de bombons de maig

Ja sé que em direu que què faig preparant una coca de cireres al mes de novembre. Però us ho explico ràpidament: en vaig comprar moltes, d'altres me les van regalar, en plena temporada. Abans que es malmetessin, al meu pensament em va venir congelar unes quantes, sense pinyols, per a fer un gelat de cireres més endavant, per Nadal, però al calaix del congelador només feia que voltar el tàper amb les cireres amunt i avall.

Pa, vi i sucre {anem al Tros amb la Ruth Troyano}

El text de la Ruth,

M'agrada molt parar taula i cuidar tots els detalls però no sé cuinar i reconec que és un defecte... l'únic que em queda bé, molt bé, és la truita de patates... per això no goso preparar per al teu blog una recepta amb consistència, però sí que m'atreveixo amb el pa, vi i sucre.

Com ho fem?

Pa de remolatxa i sopa de ceba {contigo, pan i cebolla}

El cap de setmana ha resultat fred i amb un sol que jugava a fet i amagar. El forn em demanava que l'engegués com fos i les cebes em picaven l'ullet dient que havíem de començar a arrencar-les. Al cap em venia allò de contigo, pan y cebolla, així que calia fer alguna cosa per a passar el temps amb la Violeta, disposada com sempre a donar un cop de mà i fer de model quan convé. D'aquests dies han sortit un pa de remolatxa que feia temps que esperava ser cuinat i una sopa de ceba, senzilla i bona. I amb la idea de fer un àpat saludable i de proximitat. Ho comparteixo per si us ve de gust posar-vos als fogons...