Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 19 de novembre de 2018

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra


                                           St. Péronne
                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.
        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.
        - Sophie. Despierta.
       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.
         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.
          - Sophie.
          - ¿Qué?
          - ¡Han cogido a Aurélien!
                                                              ...


Alguna vegada ja he comentat que tenir una llibretera de confiança i que conegui els meus gustos no té preu. Entrar a la llibreria i que em digui que hi ha més d'un llibre que m'agradarà, això no ho superarà mai el senyor Amazon, per més que s'hi posi. I aquesta vegada he de dir que quan l'Anna em va recomanar el llibre en qüestió la meva desconfiança va aflorar. Perdoneu si vosaltres ja coneixíeu l'autora, jo no. I tant pel disseny de la portada, com pel títol, li vaig dir que si no era un llibre per a adolescents. Ans al contrari, la novel·la ens porta a la Primera Guerra Mundial (justament ara s'acaben de complir 100 anys de l'armistici de pau) i de com la van viure en una part de França, amb una història d'amor de per mig que resulta excepcional. D'aquells llibres que  no pares fins a acabar-lo. I em va sobtar la manera com comença: el paràgraf que teniu a dalt. En aquell moment ja em vaig veure enmig de les olors d'una baguet acabada de sortir del forn i el formatge reblochon per sobre, i tot acompanyat pels fruits que tenim encara de finals de temporada, prunes i raïm. Doncs apa, tocava fer quelcom aprofitant els ingredients. Tenia al cap una recepta de com aprofitar el pa sec que ens sobra a vegades, tot i que a casa és difícil. Si no en tenim, l'anem a comprar i deixem que descansi un dia, o dos, i preparem aquesta delícia igualment. Ens hi posem?       

Ingredients per a quatre o cinc racions,
 - 1 baguet tallada a rodelles
 - 1 ou
 - 200 g de crema fresca
 - formatge reblochon, amb mig en tindrem prou o la quantitat al gust
- 1 got de llet tèbia
 - sal i pebre
 - prunes
 - raïm

Com preparar el gratinat,
D'entrada deixem el pa en remull amb un got llet durant una mitja hora.
Seguidament el tornem a posar en remull, quan s'hagi begut la llet, a l'ou que haurem batut amb la crema fresca.
Salpebrem.
Quan el veiem tou, el disposarem en una safata intercalant trossos de reblochon.
Seguidament reguem amb la barreja de l'ou i la crema.
Enfornem, prèviament haurem escalfat el forn a 180ºC, durant uns 30 minuts aproximadament o fins que s'hagi daurat.
Servim acabat de sortir del forn amb el raïm i les prunes, serà com si mengéssiu una fondue de formatge amb el pa ja sucat, un àpat ideal per a un sopar lleuger i de plat únic o d'entrant si hi ha alguna cosa més.

Resulta que a la novel·la hi surt la Mistinguett, la cantant, vedet i actriu francesa, amiga de l'Edouard Lefèvre, un dels protagonistes. I com no, aprofito per a fer el maridatge amb el cava brut nature que du el seu nom i és de Valformosa, de Vilobí del Penedès. A l'etiqueta hi podem llegir ...Mistinguett Cava és un homenatge a les dones que treballen cada dia per realitzar els seus somnis, com va fer Mistinguett. Una dona que amb audàcia, esforç i constància va aconseguir ser la Vedet francesa més important de tots els temps...
I aquí hi afegeixo la valentia de la Sophie i la Liv, les protagonistes de la novel·la, unes dones amb molta força i no oblido totes aquelles que lluiten anònimament dia rere dia perquè el món sigui una mica millor.

I com us ho podria dir, un plaer així és a les nostres mans de poder-lo compartir, tant pel llibre com pel cava.


3 comentaris:

  1. Ens ha agradat aquest post en què hi és ben present el formatge, com no!
    Però com tots els teus articles ens encanta aquesta mescla que destil·la el teu bloc d'excel·lent cuina, delicada fotografia, inspiradora música, bones recomanacions de lectura i bones sensacions.
    Ens ha fet gràcia que ho maridessis amb el cava Mistinguett, que hem rebut per aquestes festes. El nom de Mistinguett, a casa era conegut per la meva àvia, que al seu viatge de nuvis a Paris, als anys vint del segle vint, van anar a veure.
    A Girona es solia dir, quan anaves ben arreglat, quan feies goig, "sembles la Mistinguett.
    Si et sembla bé, el compartim al nostre Facebook.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que no surt el nom al comentari, Som La Noucentista de Girona

      Elimina
    2. Moltes gràcies un aaltre cop pel vostre comentari. Em fa molt feliç. Per cert, el cava Mistinguett molt bo. I això de dir quan anaves mudat era cosa de les nostres àvies, l'artista era de la seva època i un referent d'elegància.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina